Com podeu veure, a la columna de la dreta hi ha un banner on hi podeu clicar per a donar suport a la Candidatura Olímpica de Tòquio 2016. Per als que no ho sàpiguen, també s'hi presenta Madrid, després de "perdre" davant Londres per a la candidatura del 2012.
Així que, com alguns comprendran, jo dono el meu suport deu mil vegades abans a Tòquio que a los Madriles. Qüestió de prioritats, simpatia i preferències.
Així que, qui vulgui, també els pot donar suport amb un clic. No costa res. Tampoc crec que valgui per gaire, però mira... així em quedo contenta!! 日本だから、出来る。 (Nihon da kara, dekiru!) Perquè és el Japó, es pot! (o... Perquè som el Japó, podrem!) Aquest és l'eslògan que cantaven les banderoles que vaig veure a Tòquio. Simple, però segur.
Bé! Ja podeu veure que tinc accents, apòstrofs i "Ç"!! Els primers dies, a la feina escrivia els informes i missatges de manera desastrosa...
Ja fa més d'una setmana que vaig arribar a casa, però fins ara no m'he decidit a escriure aquí... Els dos últims dies a Kyoto, i al Japó, no vaig tenir internet a l'hotel... un virus va esconyar l'andròmina aquella... I no vaig tenir ganes d'anar a l'altre edifici...
Un consell... Ni se us acudeixi anar a Kyoto en festiu nacional! Resulta que el diumenge 23 era festiu i llavors, pel que sembla, el passen al dilluns. Això, sumat a que Kyoto es un lloc molt visitat (sobretot a la primavera, pels sakura; i a la tardor, pels momiji), em va fer sentir una mica cohibida... Semblava que tots els japonesos del Japó estiguessin a Kyoto! Un trajecte en bus que normalment es faria en vint minuts, aquests dies vaig trigar una hora i mitja en fer-lo! Ja no parlem de caminar pels carrers cèntrics... I per visitar les coses... Cues infinites... Primer per comprar l'entrada i després per a entrar! I el Camí del Filòsof... semblava la Rambla de les Flors! Si el dia abans, en Junichi no parava de dir "ooi", que vindria a ser alguna cosa com que ple, o quina gentada... No sé que diria si haguéssim quedat l'endemà... Però bé! Enmig de tot l'enrenou de turistes, jo entre ells, vaig acabar de fer les visites que tenia planejades.
El dia de tornada a la rutina (llegir: casa) em vaig llevar força d'hora per arribar amb temps a l'aeroport Kansai (Osaka), amb un tren Haruka Expres, que et deix a l'aeroport mateix (l'altra vegada vaig haver de fer transbord a l'estació de Shin-Osaka) De seguida vaig trobar les finestretes de la Finnair, però com que havia arribat amb massa temps, no havien obert encara. Quan va ser l'hora d'obrir, ens van informar que l'avió que havíem d'agafar encara no havia arribat de Helsinki, perquè hi havia hagut una tempesta de neu en aquella zona i ja havia sortit amb retard. En recollir els bitllets i facturar la maleta em van demanar disculpes pel retard i em van donar un val de 1000¥ per a dinar en un dels restaurants de l'aeroport. A escollir entre una llista d'uns 20 establiments. (Igualet que a Aena...) Així que al final vaig sortir a les 15h en comptes de les 12h. La llàstima és que l'avió de tornada no tenia pantalleta individual... Així que a l'estona d'haver despegat i veient que no posaven cap peli, ja tornava a estar avorrida, i em vaig disposar a llegir un manga que havia comprat mentre m'esperava a l'aeroport. Al meu costat hi havia una parella de japonesos, que rondarien els 55 anys. I la dona, en veure el que llegia (o ho intentava...) em va començar a parlar, sorpresa de que ho pogués llegir (o intentar...) XD Vam estar parlant força estona. Del que havia visitat al Japó, del que els agradaria veure, beure i menjar si vinguessin a Espanya, del seu viatge... 10 dies de vacances, i anaven des de Frankfurt a Mont Saint-Michel (Normandia,França) en una ruta en autobús... Bufff! Quina pallissa de bus!
A mitja hora d'arribar a l'aeroport de Vantaa (Helsinki, Finlandia) van començar a anunciar pels altaveus els horaris i portes d'accés de les connexions amb altres vols (en Finès, Anglès i Japonès) però de Barcelona no en deien res... Així que ho pregunto a una hostessa i ho va a consultar però em respon que ho hauré de preguntar a l'aeroport mateix... Tornen els nervis! Segons la meva reserva, si el vol hagués sortit a l'hora des d'Osaka m'hauria hagut d'esperar dues hores i mitja per a l'enllaç cap a Barna, però si ja havia sortit amb tres hores de retard... Tenia el "cagalló al cul"... Amb les vores de la pista plenes de neu, i un paisatge de pessebre vam aterrar en una pista que em va semblar semi gelada pel soroll que va fer el tren d'aterratge en tocar terra i que va semblar que l'avió derrapava una mica... Vam anar ben a poc a poc fins a la porta, o al menys m'ho va semblar. Només va faltar que els de control d'equipatges s'ho prenien amb més calma que mai! Per fi vaig arribar a la porta 29! Després de patejar-me mig aeroport... Ja a l'avió, pocs minuts després de pujar-hi, van anunciar que ja havien pujat tots els passatgers amb connexions. Així que tanquen portes i se'ns acosta una mena de camió cuba amb una plataforma des d'on un tio comença a ruixar les ales amb un líquid que sembla força calent per la quantitat de vapor que en surt. Quan ja ha ruixat totes les ales i alerons ho comença a fer per sobre de la resta de l'aparell... Igual que una croqueta ens va deixar! El líquid en qüestió, que regalimava per les finestretes, era d'un groc i una viscositat com d'ou batut... Suposo que deuria ser per a evitar que la poca neu que queia en aquell moment es gelés i impedís el moviment correcte dels elements de l'avió. Tres horetes més de vol i ja sóc a Barcelona... Una hora més de cotxe i a caseta! En part en tenia ganes, per un altra, el meu cap ja començava a pensar una possible ruta per a una futura estada al País del Sol Naixent. I sobretot, amb la nota mental de mirar que no coincideixi amb pics de vacances dels propis japonesos... Encara que m'agradaria anar-hi a la primavera... pels hanami.
Així tinc el cap ara... com una olla de grills... Al matí parlant en Francès i Castellà (tot alhora), la majoria del dia en japonès, després altre cop en francès i ara fa una estoneta en angles... Així que ara escriure en català es un veritable descans per al meu cervell! A l'hostal hi ha un grup de francesos, que rondaran els 60 anys, que algun d'ells parla l'espanyol. I hem acordat que ells parlarien en aquest idioma i que jo parlaria en gavatxo. I una noia francesa que viatja fent autoestop... Amb ells he parlat al mati, abans d'anar al mercadet que es fa al Tou-ji el dia 21 de cada mes. Aquest mercadet es força interessant. S'hi pot trobar des de verdures, especies i altres aliments, a bonsais, kimonos, gravats, escultures, mobles, etc... Es un mercat de les puces. Gairebé tot de segona ma. Be... excepte els aliments, espero... XD A mig matí he tornat a l'estació de Kyoto, on havia quedat amb el meu amic Junichi. Havíem quedat al punt d'informació turística... Però resulta que n'hi ha dos... I jo m'esperava al del carrer i ell al del primer pis de l'estació... Fins que me'l veig passejant-se amb un cartell amb el meu nom! Després d'una breu presentació, de fet ja fa prou temps que parlem, però no ho havíem fet mai en persona ni de viva veu, hem agafat el bus fins prop de Gyon, per anar al Kenninji. On hi ha la pintura d'una parella de dracs enorme al sostre d'una de les sales. Força impressionant, ja que em pensava que era una mena de fresc, però realment està feta en fulls de fi paper i enganxat al sostre. Es veu que l'artista va trigar 2 anys en fer-lo! Ja he dit que es enorme! També hi ha un parell de jardins zen. El més interessant es el Houjyouteien, que amb les línies ondulades sembla realment el mar. Despres hem pres un te maccha i menjat mochi amb diferents condiments (matcha, kuro goma, i un altre de color groc que no recordo el nom) a Gyon. De passeig en direccio al Kodai-ji hem pujat en un jinrikisha (rickshaw), que en altres paisos asiatics encara s'utilitza com a transport com si d'un taxi es tractes. Pero aqui es mes una atraccio turistica que altra cosa. Mentre et porten pels punts turistics, van explicant-te coses (en japones o angles). Normalment son nois els que estiren d'aquest, pero a nosaltres ens ha portat una noia que, si no recordo malament, es diu Aiko. Molta gent l'animava quan veien que era una noia, mes aviat menuda, per unes costes que a peu ja son prou cruels... Doncs imagineu-les arrossegant un carro amb dos persones dalt, i sense parar de parlar... お疲れ様でした、愛子さん！ Despres si que hem anat al Kodai-ji i despres, passant per Sannenzaka i Ninenzaka hem anat cap a Kiyomizudera. Llavors s'ha posat a ploure, no gaire, pero prou per a fer obrir els paraigues... I amb la gentada que hi havia era una mica emprenyador... Fins que finalment hem arribat a la cua per entrar a Kiyomizudera, per a l'entrada especial per al recinte il-luminat. Tot i que ja hi havia estat, no em feia res tornar-ho a veure. Aixi que ha estat un dia complert i he parlat en japones gairebe un dia sencer! Estic contenta! Gracies, Junichi! Pero en arribar a l'hotel, i trobarme amb els francesos i anglesos tambe... No podia parlar res comprensible... Em sortia el japones per tot arreu! El meu xip anava lent com l'ordinador en el que estic escrivint... Quin carrau! Per aixo... pensar en catala m'ha relaxat ara mateix... encara que la tele esta a tot volum i en japones mentre fan els anuncis, abans la tenien en angles perque no se quina serie veien en dual... Crec que es una mena de Betty la fea, o alguna cosa aixi... Ah! ja s'han acabat els anuncis! Ara fan "Herois"! Hirooooo! Es fotran perque el Hiro no esta subtitulat! Ajo y agua, boys! XDDDDD
Avui he anat a Uji. Es a prop d'Inari, a la mateixa linea de tren. Si heu tingut mai una moneda de 10 iens als dits, hi haureu vist un edifici, es el Byoudouin. L'edifici central, la Sala del Fenix, esta coronat per una parella d'aus fenix, i com anecdota, es l'unic edifici del recinte que no s'ha cremat. Pero el que porta mes gent a visitar Uji es la relacio que te amb el Genji Monogatari. Molts dels pavellons del Byoudouin han desaparegut, pero hom es pot fer una idea d'aquella epoca daurada a traves d'aquesta gran obra literaria escrita a principis del s.XI. Els capitols finals estan ambientats aqui,lloc que la autora, Shikibu Murasaki, coneixia molt be. Va servir com a dama a la filla del conseller Michinaga Fujiwara, que va prendre posesio de la casa de camp que despres designaria com a santuari d'Amida el que es avui aquest recinte. Hi han un parell de rutes marcades que passen per llocs que surten al llibre, tambe pel museu que parla d'aquesta historia d'amor i solitud humana. Un dels llocs marcats es Patrimoni de la Humanitat. No es molt impressionant, sino que es mes important per la influencia cultural que arquitectonica. Doncs es un santuari petit amb un parell d'annexes encara mes petits... Uji tambe es coneix per la pesca amb cormorans. Pero nomes ho fan al bon temps. Els lliguen un cordill a la part inferior del coll, que no els deixa engolir els peixos grans, pero si els petits i sobretot respirar. Amb llums atrauen els bancs de peixos i llavors els ocells es llancen a menjar. que no es poden engolir el peix, aquest es pot treure del ganyot de l'animal, que torna a llancar-se al riu a per mes peix. Aixo es pot veure des de les ribes del riu Ujigawa i des d'un parell d'illots que hi ha al mig. Als quals es pot arribar amb ponts. Jo no he vist la pesca, pero si els cormorans. Que els han dutxat a raig de manguera en una gabia que hi ha en una de les illes i que despres han deixat que se les campessin al riu. Mentre dinava he vist com tambe ho feien cormorans i garces.
Avui va de pel-licules! Pel mati he anat a Fushimi Inari, un temple que com tots els santuaris dedicats als esperits d'Inari, esta ple d'estatuetes de guineus, que son els seus missatgers. I com no, de torii! Jo m'esperava un sender mes o menys llarg... pero no tant! Una montanya amb senders que es creuen i passen per diferents temples... Quan ja feia estona que caminava ha comencat a fer vent i per tant mes fred. I m'ha vingut un flaix... M'he recordat del Fuyu de "La historia interminable". En Fuyu es el drac blanc i pelut que va volant. I "fuyu", en japones vol dir hivern. Aixi que suposo que ha estat una mica veure escultures de dracs, el vent i una mica de tot que em deu haver fet venir aquesta imatge al cap. Pero el que passa es que he tingut la canconeta de la peli enganxada tot el dia, i canviant l'story per "torii"... Perque no s'acabaven mai!! Entre els molts templets he trobat un dedicat a Benten. Ho he reconegut per la pica amb una mena de coladors a dintre. I m'he recordat del que vaig veure a Kamakura fa quatre anys. Es diu que si rentes diners en aquesta aigua (pica, font, el que sigui) i el deixes assecar de forma natural, aquests diners et tornaran multiplicats. Ara... No diuen quan ni per quant, aixi que si es per zero... cagada la hemos! XDDDD Jo, per si les flies, he rentat el que portava a la butxaca en aquell moment. Una moneda de 500 iens i un parell de 10 iens... Per la tarda he anat al Toei Eiga Mura. Una mena de parc tematic de la Toei, amb alguns estudis de gravacio i exteriors que s'han fet servir per pelis d'epoca (chanbara), serie B (tokusatsu), els vestits i vehicles de series com els Power Ranger... Tot es una mica rudimentari... Hi ha una mena de bassal, que diuen que es la zona d'efectes especials... De cop i volta vaporitzen aigua i surt un cap de tiranosaure, godzila, monstre per l'estil i s'esta una estona treient aigua per la boca... Patetic... Un espectacle de ninges... No tinc paraules... No cal dir que m'ha decebut bastant... Al contrari del temple del "Never ending torii" I per acabar, una peli de debo, o potser seria un dorama... Quan passava per davant de l'entrada de Pontocho, gairebe em menjo un tio amb una camera de filmar, i no era un turista, no! Era de cinema, i al costat el director, amb cadira i tot, i els assistents al voltant. Dos tios mes a l'altra banda de carrer amb els focus i una parella que serien els actors. No tinc ni idea de qui son... Llavors sento un "Katto! Okee desu!", que seria com el "talleu! es bona!" del Polonia... I pim-pam, en un moment ho han tingut tot desat! Aquest ha estat el moment de cine autentic d'avui.
Excepte nevar i pedregar, avui ha fet de tot... Comenca el dia tristot, amb nuvols, pero amb una temperatura agradable. Aixi que he anat cap a Kiyomizudera, que ja havia visitat fa quatre anys, pero com que tenia part de la balconada en restauracio (el dimoni em seguia...), he decidit tornar-hi. Aixi que en comptes de pujar pel carrer que va directe a l'entrada i que esta ple de botiguetes de records, he pujat pel carrer que va a parar a la part del costat de la font d'Otowa. A mes de poder veure la balconada sense les lones, hi ha sales que normalment estan tancades que es poden visitar. Llastima que no deixen tirar fotos... Un glopet de la font Otowa, que diuen que ho cura tot, o que et pot concedir qualsevol desig (segons les versions) Quan he sortit del recinte si que he baixat pel carrer de les botiguetes, per a poder passar pels carrerons costers de Sannenzaka i Ninenzaka. Que segons les llegendes populars, si caus mentre hi passes tindras tres i dos anys de mala sort, respectivament. I avui si que he vist maiko! I tambe un parell d'impostores... Les he vist de lluny, pero quan m'hi he apropat he vist que el maquillatge era mes de carnestoltes que el de la cara del Jocker... Llavors una ha tret una camera enorme de no se on i s'han comencat a fer fotos... Gairebe no podien caminar sobre les getes... Un risc en aquells carrers tan costeruts i amb pedres esmolades del pas de la gent. M'he trobat una parella de catalans, de Calella (Maresme), que tambe havien vingut amb l'oferta de Finnair. Llavors ha comencat a ploure i a refrescar... Aixi que he passat per un super 24h que es diu "Fresco" i que es molt mes barat que els altres 24h, i he agafat alguna cosa per dinar. Per la tarda me n'he anat al Heian-jingu, per veure el jardi que no havia vist. Suposo que a la primavera o a l'estiu tindra mes bona pinta. Ja que hi ha molts arbres de fulla caduca, i entre ells pocs momiji que aguantin les fulles... Tambe he visitat el Torii (porta vermella que marca l'entrada d'un santuari Shinto) i que fa quatre anys estava en restauracio (per variar...) i que just quan marxava (l'hotel estava just devant) estaven treient les lones, pero no perque ja l'haguessin enllestit, sino perque s'apropava un tifo. S'ha girat vent (no es cap tifo... No es epoca de tifons), esta a punt de pondre's el sol, i encara fa mes fred. Aixi que torno a l'hostal per agafar la jaqueta dobla i llavors he vist un parell de cartells que deien que el Kiyomizudera i el Nanzen-ji tambe obrien per la nit amb il-luminacio als jardins. El Nanzen no l'havia vist, es petitet, pero te el seu encant. I he tornat a anar al Kiyomizu, que amb la il-luminacio, els edificis encara es veuen mes espectaculars. Pero, per jardi il-luminat, el mes maco crec que es el del Chionin.
Ahir, despres d'escriure l'entrada anterior, vaig estar parlant amb una parella de Liverpool forca simpatics. Estan fent la volta al mon! Tambe amb un nord america, d'ascendencia asiatica. En un principi no sabiem si era d'aqui, pero quan ens vam presentar es va aclarir tot. Bona gent! Ara mateix acaben d'arribar els anglesos. Els vaig aconsellar de que anessin al Chio-in. I els ha encantat!
Jo avui he anat fins a Saga-Arashiyama, i he agafat un tren panoramic que passa per un congost. Li diuen el tren romantic... pero de romantic ni un boci... Amb una cua enorme, he hagut d'esperar fins a dos convois despres. I ple de gent, que s'aixeca per fer fotos, crits de "sugooooi" i "kireeeee"... Pero el paisatge esta forca be, amb tot de colors de tardor. Pel riu, baixen unes barcasses amb gent pels "rapids" (entre cometes, perque de rapids, com el tren, nomes el nom) De tornada he passat de les barques i he agafat el JR fins a Arashiyama, altre cop. Alli he visitat un parell de temples, amb els jardins corresponents. El parc de Kameyama que cobreix els turons de vora el riu, es forca tranquil i molt bonic. Es estrany estar passejant (hi ha moltes costes... aixo si) sense gaire gent, despres de l'aglomeracio de baix al poble i vora el riu, on arriben les barcasses i hi ha bots de passeig. Ja a Kyoto, he anat passejant fins a l'hotel. I a Karasuma-dori he entrat a un centre comercial pijo pijo... (quan recordi el nom exacte us l'escric) Pero que ja coneixia de l'altra vegada. A la planta baixa hi ha la seccio d'alimentacio. I si hi vas a ultima hora, aixo vol dir despres de les sis de la tarda, fan rebaixes als bento i al sushi i sashimi, que logicament dema no podran posar a la venda. Aixi que per 200 o 300 iens pots sopar. Que es el que vaig a fer ara! Itadakimaaaasu!
Creia que avui seria un dia de transit, es a dir perdut... De bon mati ha comecat a ploure a Tokyo, aixi que carregada amb maleta, motxil-la i paraigues m'he dirigit capa l'estacio d'Ochanomizu (per variar) pensant en com m'ho faria per baixar la maleta fins a l'andana, ja que no hi ha ni escales mecaniques ni ascensor... Com que he arribat molt aviat, m'he hagut d'esperar a l'estacio de Tokyo. Per fer un trajecte en Hikari. Unes tres hores... Quan he arribat a Kyoto, segons el planol i les indicacions de l'hostal havia d'agafar, entre altres, el bus 100. Com que aquesta era la primera opcio,doncs l'he triat. El problema ha vingut quan he baixat a la parada que deien i no em lligava el mapa amb el que veia... Preguntant, s'arriba a Roma... O en aquest cas al co$5@# d'hostal... Habitacio compartida... amb 7 persones mes... Be, de moment 4, ja que hi ha 3 llits lliures pel que es veu. Venia amb la reserva per una habitacio de 4 persones, pero m'han dit que hi ha overbooking i que si volia quedar-me havia de ser en habitacio de 8... Quin remei! Com vol que ara em posi a buscar habitacio? En aquesta epoca es dificil trobar habitacions lliures a Kyoto. A part es a l'edifici del costat. No te ascensor i estic, segons ells en un segon pis... jo he comptat tres replans... I mes estreta no pot ser l'escala... aixi que maleta i jo, amunt! L'habitacio... Hi ha d'haver un tigre mort aqui dins... Aixi que tanco laporta i me'n vaig a la dutxa! Que entre ls escales d'Ochanomizu, pujar i baixar del bus i aquestes, he suat com una porqueta... Acabada la sesio de rentat, he sortit a passejar per Pontocho, que esta just al costat. Es un carrero ple de restaurants, que encara conserva algunesde les cases de te a les que van les Maiko i les Keiko. (les geishes) Alguna cosa bona ha de tenir l'hotal! Esta al mig de Kyoto.
Donant el tomb he vist ja tres restaurants que suposadament fan paella valenciana autentica... Despres m'he arribat passejant fins a Yasaka-jinja, que ja havia visitat, pero sempre amb llum de dia. Passejant pels jardins he arribt fins al Chion-in, que esta eccepcionalment il-luminat, esta precios! I m'he fet caldo fent fotos! Entre els focus que ressalten de tal manera les estructures de fusta i els momiji vermells, sembla que s'encengui! Aixo ha salvat dia!
Nota: sifalta alguna lletra, es per culpa de la linia que es queda com pillada...
Aqui ja sembla Nadal... Ja fa dies que als centres comercials tenen a punt totes les garlandes i llumetes, arbres de Nadal inclosos... I ara fa un moment, he vist per la tele com encenien els d`Akasaka (un dels barris mes pijos, amb Roppongi es on mes ambaixades i consulats es concentren a Tokyo). Com que esta plovent i veient la gentada que s`hi concentra, passo...
Ostres! Llastima que no porto la camera damunt... Estic a peu de carrer i sentia una veu per un megafon cridant "ishiyakiimooo" (moniatooooooos cuuuuuits!). S`acaba d`aturar una mini furgo venent moniatos cuits! A veure si veig a la Misae amb mascara per comprar-ne d`amagat XDDDD Uns italians que s`estan a l`hotel si que n`han comprat.
Be! Tornant al tema... Avui he anat fins a Koganei, un barri (poble extern... no se com definir-ho) de Tokyo. Alli es troba el Museu Edo-Tokyo d`Arquitectura a l`aire lliure. Per als que no ho sapiguin, Edo es com es deia Tokyo abans. Es molt mes petit que el Meiji Mura, pero l`he trobat mes interessant. Potser perque les cases no son tan opulents... Si hi voleu anar, no cal que us mudeu gaire, poseu-vos roba que pogueu rentar sense problemes o empestareu la maleta... Ho dic perque a les cases mes antigues (s. XVII)que hi ha, nomes entrar hi ha la llar de foc encesa. I de segur que els voluntaris us hi faran asseure al voltant a fer petar la xerrada. Aixi que el fum fum fum del titol anava en segones... pel nadal i per la pudor de fum que et queda al damunt... Tornant amb el tren em donava la impressio que em miraven per l`olor... Cabories meves... Aquest museu te molt a veure amb en Miyazaki Hayao, primer perque la mascota del museu, en Edomaru, l`ha creat ell. Itambe perque hi ha un edifici, els banys publicsde Kodakara-yu, que van inspirar-lo per a crear els banys de "Sen to Chihiro no kamikakushi". No es tan espectacular com l`edifici de l`anime. Pero les linies de l`entrada son mooooolt semblants!
Envoltant el museu hi ha el parc Koganei. Si ara es bonic, a la primavera ha de ser espectacular, amb la cuantitat de cirerers que hi ha! I enormes que son! Ara hi ha els Momiji i els Fuyuzakura (cirerers d`hivern) Amb explanades enormes on jugar i correr. Tambe hi havia grups de gent fent Tai-chi i altres arts marcials, que no en se el nom... Amb espases i pertigues. Gent tocant instruments. I no per demanar, simplement per practicar o passar l`estona. Aixo m`ha fet recordar un comentari que va fer un madrileny a l`hotel... Deia que a Tokyo no hi ha llocs per passejar... Jo, com que no entrava dins de la conversa, no vaig dir res. Pero crec que a Tokyo hi ha molts llocs on passejar! Aixi que no sabia per on s`havia mogut ni per on anaven els trets de tal comentari. Llavors va acabar de parlar dient que no podies passejar i mirar botigues! Conxu! O mires botigues o vas de passeig! Si, que no es com a passeig de Gracia (o en el seu cas, deu ser La Castelana... ;p), que tot i que la gent va rapid pots aturar-te a mirar els aparadors... Pero, al menys jo, si surto a mirar botigues faig aixo. I si surto a passejar, doncs... Passejo i llestos! O ell se`n va al Retiro i espera trobar-hi el Dolce and Gabanna, Channel i similars... Que ni un Zara, home! Encara que aqui esta a Omotesando, un carrer de botigues mes aviat pijetes...
Apa! Me`n vaig a fer la maleta que dema marxo cap a Kyoto. Jaa ne!
Com era d`esperar, m`he fet caldo comprant manga i xorradetes varies... I encara em queden 10 dies per aqui. Se m`estava acabant l`efectiu, en part per culpa de la Caixa... Quan els vaig demanar el canvi de divisa, amb un euro tenia vora 166 iens. Amb vistes que el ien pujaria, m`hi vaig tirar amb temps... Sabien que no els necessitava fins al novembre, haviem quedat que em trucarien quan els tinguessin, pero es van columpiar, crec que intencionadament... Ja que van ser tan rucs d`entregar-me`ls amb la bossa que els entreguen a la seva oficina, i alli hi marcava el preu de poc despres de quan els els vaig demanar jo... Mes baix de 166 iens per euro, pero bastant mes alt del valor del dia en que els vaig rebre i per tant pagar. Aixi que realment tenia menys liquidesa de la que comptava en un principi. Per aixo m`he vist obligada a treure diners del caixer, doncs per a fer compres petites no es molt practic pagar amb targeta... Aqui no es pot treure diners de qualsevol caixer. No per les comissions, sino que la majoria no accepten targetes d`altres entitats. La opcio mes clara per als de fora es anar a una oficina de correus, n`hi ha que tenen caixers. Tambe n`hi ha als "conbini" 7eleven. Com que tenia d`enviar les postals me n`he anat a l`oficina postal, que resulta que en tenia dues ben a prop de l`estacio d`Ochanomizu, que agafo cada dia. I de pas m`he autoenviat un paquet. Be... L`he enviat a nom de ma mare, perque trigara nomes 3 dies, igual que a Espanya (mode ironic: On) Quan he acabat amb tot aixo, he anat a Ueno, al museu Nacional d`Art de Tokyo. Ja hi havia anat, pero l`edifici d`Art Japones estava en proces de restauracio. M`hi he passat vora 3 horetes entre tots els salons, tornant a veure la part d`art asiatic. Sortint, he anat a passejar pel parc de Ueno. Que avui estava mes ple d`indigents del que recordava. Es veu que havien repartit menjar o alguna cosa. Pero el que veig es que la gent els tracta com tracten als corbs aqui, simplement els ignoren i/o els eviten, com els "eta", els intocables del Japo feudal, que feien les feines que es creien impures (curtit de pells, botxins i sepulturers) Sortint ja del parc hi havia unes quantes paradetes amb objectes i rampoines usades. Una mena de mercat de les puces. Pero on m`he dirigit es a Ameyokocho, un conjunt de carrerons, pels que havia passat varies vegades, pero mai a l`hora oportuna, sempre tard. Es troba just entre l`estacio de Ueno i la de Okachimachi. I es una mena de mercat on es barregen el peix frec (be... congelat la majoria), les sabates i la roba, fruita i verdures, algues seques, snacks secs (peixets, pops, crancs dolsos...), sembeis i arares, paradetes de sashimi, d`okonomiyaki, de mochi... I tot entre les ronques veus dels venedors, cridant que el seu producte es el millor, que es fresc, que es delicios... Amb aquelles veus de gripau... em faria com a cosa! He trobat nous de gingko! Mama! Ja t`ho deia, el que es menja es la part de dintre del pinyol, no la part pudenta! ;p
Ja a l`hotel he aprofitat per fer la bugada, i mentre donava tombs la roba, me n`he anat tambe a remullar al rotemburo de l`hotel. Pero despres de tastar el de Yudanaka, aquest m`ha semblat una mica decepcionant... No era prou calent! I despres, tot net i a sopar, que a l`hotel m`han convidat per estar mes de 5 nits. Sashimi i tempura, sempre acompanyat de l`inevitable gohan (arros blanc)i la sopa miso. Hi havia altres plats, pero tenien pinta de ser molt pesats i calents, i he anat al segur. Oishii!
Senyores i senyors! Despres d`un dia plujos... Un dia radiant! Amb un sol que vadava les pedres... Fins i tot, cap al migdia, ha fet calor. Aixi que, com que ahir em vaig quedar amb les ganes del passeig en barca pel Sumidagawa, he agafat els vartols i altre cop cap a Asakusa hi falta gent! Prop d`Asakusa hi ha dos embarcadors. El primer que es troba esta just devant de l`edifici de la Asahi (marca principalment productora de cervesa), que no tindria res d`especial si no fos per l`espectacular bombolla daurada que te a sobre. Diuen que representa l`escuma de la cervesa... Jo ho veig mes com un gran peix daurat, o una gota al vent. L`altre embarcador es una mica mes amunt. Hi he anat passejant pel parc Sumida, que a la primavera ha de ser una passada amb els sakura (cirerers) florits. Pero ho he vist una mica tancat... Aixi que he tornat pel parc i he agafat un dels baixells. Com que per arribar a Odaiba no hi havia cap vaixell directe he hagut de fer un trasbord, sense problemes. Pel cami et van indicant els noms dels ponts que passes (per sota, es clar) i alguns dels edificis que es veuen a les vores. Tot en japones i angles. Fa algunes parades, pero la que trobo mes interessant es la que fa a Hamarikyu. Ja que entres per les comportes que regulen el cabal dels llacs d`aquest jardi. Ja a Odaiba, el baixell et deixa just devant de l`edifici Aqua City, on hi ha un cinema, botigues i mes botigues, restaurants, etc... Tambe hi ha la Joypolis, una mena de parc d`atraccions de la Sega, on hi ha jocs de realitat virtual, simuladors de carreres i de montanyes russes, etc. Nomes per entrar et claven 500 iens i despres, si vols jugar o pujar a alguna cosa, ves-hi sumant de 300 a 600 iens cada atraccio. Pero hi ha una entrada tipus passi per tot el dia o una a partir de les 5 de la tarda per 2500 iens. Com que em volia quedar per Odaiba fins que es fes fosc, a les 4 ja es pon el sol, he pensat d`entrar-hi a veure que tal. Aixi que he dinat per alli (no us enfadeu... En un italia! No volia mes arros, ni un bol enorme de fideus... I aquells espaguetis amb salmo i espinacs feien una pinta!) i he anat xafardejant pels diferents edificis que hi ha a la vora. He anat fins al Becks, depres a l`exposicio de la Toyota, i al devant a Palet Town on hi ha el Venus Fort, el centre comercial mes nyonyes que us pogueu tirar a la cara! Dues plantes simulen els carrers d`un poble italia (sembla), amb arcades, fonts, valconades... Fins i tot un cel d`allo mes mediterrani... Kitch per que si! Quan he sortit ja era fosc, aixi que he anat altre vegada cap a la badia d`Odaiba, per a fer fotos del Rainbow Bridge il-luminat. Es una passada! I a sobre hi havia un zeppelin sobrevolant Tokyo. (Com a "Mimi wo sumaseba" Ah! Per cert... A Palet town si que he pogut fer fotos al Neko Bus que hi ha en una botiga) Tambe a l`estatua de la Llibertat que hi ha...
Al final no he entrat al Joypolis... Perque just quan estava a peu d`entrada mirant el fullet amb les explicacions de les diferents atraccions per veure si realment em resultava agafar el passi de tarda, han comencat a arribar un ramat de gent, que ni a l`obertura de portes de les rebaixes del Corte Ingles... Al menys 800 persones en dues "tungades", han arribat en filera de tres... Semblava una excursio. I com un formiguer, han anat entrant cap a les guixetes del Joypolis... Ni morta em pillen alli dins! Per molt gran que sigui, entre la gent que ja hi deuria haver i tots aquests, allo semblaria una olla de grills! De tornada amb la linia de monorrail Yurikamome , plena a rebentar de salariman, fins a Shinbashi i alli ja la linea Yamanote de la JR.
Ah! No he pogut enviar les postals perque la unica oficina de correus que he trobat... obria nomes per la nit! Igual que a Espanya... A veure si dema en trobo cap de cami.
Si he tingut dies rodons, avui no ha estat un d`ells... Tenia planejat aixecar-me d`hora per a anar a Tsukiji, per despres agafar el bus aquatic pel riu Sumida fins a Asakusa, per passejar al parc Sumida i despres passar per les botiguetes del Nakamise d`Asakusa Kannon. Pero no se que carall vaig fer, que no m`ha sonat i m`he despertat mes tard que cap dia... TnT Aixi que he passat d`anar a la subhasta del peix i he anat directament al temple d`Asakusa. Pel cami he passat per Kappa dori, un carrer que en vora 800 metres hi ha mes de 100 botigues de coses de cuina i restauracio. Qui es vulgui montar un restaurant hauria de passar per alli. Hi ha de tot, des de plats de totes les menes: de paper, plastic, fusta, ceramica nacional i d`importacio; a taules, cartells de menu, lavabo, ofertes, etc; coverts i palets, olles, paelles, coladors, batedores,... Pero el que mes crida l`atencio son els plats de plastic (abans es veu que eren de cera) que simulen plats cuinats de tota mena que els restaurants posen a l`aparador per a mostrar els plats que fan. Des de bols d`arros, udon, soba; passant per verduretes i tempures, postres de tota mena imaginable, sushi, a peixos que semblen frescos, pizzes i ous ferrats. He vist un quart de tonyina vermella que feia vora 80 cm. Tamany real! I tot amb una pinta tan bona i autentica que hi clavaries queixalada! Pero... els preus tambe son autentics... Un niguirizushi (gust a triar ;p) pel modic preu de 1800 iens. Prefereixo anar a la barra giratoria i pel mateix preu menjarme`n de 10 a 15.
Despres, a Asakusa m`he trobat que hi feien un matsuri! Recreant els matsuri d`abans. Amb paradetes de jocs com el tir amb arc, teatres i circ ambulant, paradetes de menjar, artesans, etc. Fins i tot, si volies, podies pagar amb una moneda que havies de cambiar abans que simulava l`antiga. Just quan anava a dinar en una paradeta, s`ha posat a ploure. Sort que la paradeta estava coberta i amb tendals als costats que paraven el vent. Quan he acabat, he anat a visitar una part del recinte del temple que no vaig veure l`altra vegada. Mes que res perque no estava obert. Feia, si no entes malament, 33 anys que no s`obria al public. Dintre, hi havia una mostra de pintura i escultura, la majoria del segle XIX. I a la part de fora, el jardi amb un estany.
Com que per a fer el passeig pel Sumida, tant pel parc com pel riu, es feia una mica pesat plovent, he acabat de donar el tomb per la Nakamise, que esta coberta, i he tornat cap a l`hotel, a escriure les postaletes que he promes i a veure una mica de tele. I apa! Llavors ha sortit el matsuri que he visitat a Asakusa! No he sortit per la "terebi"... Llastima.
He trobat el clauer "Mugen Edamame"! A Akihabara, on si no? Tambe hi havia els "Puchi Puchi", pero com vaig dir, jo volia l`edamame infinit! Primer l`he vist en una mena de basar, pero era de colors... Taronja, blau, groc, rosa... No colaven com a edamame... Despres, en un altra botiga els tenien a l`entrada, tambe hi havia els de colors, i un altre que les llavors tenien cara de gosset (nyonyes...), pero jo l`he agafat verda (com ha de ser!) i a sobre mes barata que a l`altre lloc! Tot i que Akihabara, amb la gentada, els speakers cridant clients (literalment) a "grito pelao", les llums per tot arreu, les botigues atapeides de rampoines... M`estressa. Nomes pel fet d`haver trobat la Mugen Edamame, ja estic contenta. Tambe he anat al Mandarake, de 8 pisos, tot i que petits. (Ho sento Tatchan, no trobo un bitxo de Nodame Cantabile decent... Al Mandarake hi he trobat un clauer forca deforme, que si el volies anava amb el volum 15 i a un preu mes alt del que marcava d`origen... Un atracament, vaja! O un boli amb el ninotet a sobre, amb la mateixa tactica...)
No n`he tingut prou amb la disbauxa consumista d`Akihabara que per la tarda me n`he anat a Shibuya... D`otakus a gals, que encara n`hi ha (o i tant!) Un tomb pel 109, on cada planta lluita per tenir la musica mes alta. Per un carrero de darrera el 109 he trobat una mena de plato de televisio que es pot veure des del carrer. Feien una mena de concurs d`humoristes. La majoria eren per parelles. Suposo que per influencia del manzai. I just al costat, un restaurant en un atic, on l`important es que s`hi escolta nomes J-pop... Fins aqui, normal... El que passa es que al cartell hi posa que tanquen a les 25:00 Potser es que aqui la Terra triga mes a rotar sobre si mateixa... No se!
Ah! Me n`oblidava! A Akihabara hi he trobat el "Bar Moco". Si, si... Deu ser propietat d`en Bocchan. XD Quan pugui, fare una entrada amb les fotos de coses curioses, noms malsonants i altres xorrades que he anat trobant.
Avui, per fi, he anat al Museu Ghibli. Que contenta que estic! Sort que limiten les entrades, perque si no alli hi hauria cops de puny... Tot i que els japonesos son mes de demanar perdo. No hi cabia ni una agulla. Pero es com si estessis dins del mon d`en Miyazaki. Tot ple de maquines, avions, joguines, ninotets, fotos... Recreant una mena de castell, amb passadissos, una mini recreacio del Louvre, vitralls, murals... Llastima que no deixen fer cap foto dins del museu. Les explicacions son en japones, pero no les necessites per a res. Jo he al-lucinat amb els dibuixos, esbocos, cels i fotos que hi ha per tot arreu. Tots originals! I fins hi tot els pots tocar. Encara em cau la baba... Llastima que tampoc he pogut pujar al Neko Bus... Nomes hi deixen entrar als menors de 12 anys... Tambe hi ha una sala de cinema on emeten un curt inedit, que nomes es pot veure alli. Avui hi havia un conte sobre una balena i uns nens amb molta imaginacio. Hi havia altres pelis, pero avui nomes es podia veure aquesta. Hi ha una historia sobre en Howl(Hauru no ugoku shiro, El castillo ambulante) quan era petit; una altra sobre la Mei i el Neko Bus (Tonari no Totoro, Mi vecino Totoro), i altres. A la terrassa hi ha un bar i un restaurant, on hi ha cervesa "Kaze no Tani", envasada espressament per al Museu!
Despres he anat a donar un tomb per un llac que hi ha en un parc que hi ha al costat. Hi han bots per donar-hi tombs. Fins i tit d`aquells que surten tantes vegades als animes, que tenen forma d`anec. Per descomptat, tambe hi ha anecs i carpes (Koi). Algunes d`aquestes mes grans que els anecs! Sugoooooi! Ja es la segona vegada que sento a algu dient "oishii" (delicios) tot mirant les carpes... Pero si no es mengen...! Xp
"Seiza wa taihen yo!" Avui, la meva intencio era comencar pel Yoyogi Koen per a veure als rocabilis i els grups de musica que hi van a tocar i ballar els diumenges, i despres a harajuku, al Takeshita dori (el carrer amb mes adolescents per metre quadrat), on els adolescents s`hi deixen la setmanada en roba i frikades varies. Pero el tren que he agafat no ha parat a Yoyogi, aixi que he baixat a la seguent parada, Shinjuku, i he anat a les torres del government Building per a agafar uns mapes i de pas veure la panoramica. A l`estacio de Shinjuku m`he desorientat una mica perque he sortit per la porta sud, que es nova, en comptes de la oest. La deurien estar fent quan hi vaig venir fa quatre anys, perque estava tota en obres. Tambe he vist un gratacels nou, que hagi reconegut, es clar. Em recorda la torre Agbar de Barcelona, pero amb un costat recte a la part superior i un abultament que fa que tot l`edifici sembli un dit i la seva ungla.
Ja al park Yoyogi, abans d`anar a la zona dels rocabili, he tornat al costat del Meiju-jingu perque hi havia tot de fanals blancs i quitxalla amb kimonos. Quan estava just davant del Jingu Naien (un jardi dissenyat per l`emperador Meiji), un parell de senyores m`han preguntat si hi volia entrar amb elles, que els sobrava un tiquet. Aixi que hi he anat, i llavors m`han dit que anaven a la casa de te, que el tiquet valia per una cerimonia i per un bento. Quin bon rotllo! Resulta que la mare d`una d`elles, es mestra de la cerimonia del te. Primer he anat a una demostracio mes informal, on ens hem assegut en tamborets i han portat un pastisset manju amb anissets i el te. Despres hem dinat a la mateixa casa de te, amb un bento amb sushi i omeraisu (truita d`ou farcida d`arros) i mes te, aquest cop genmaicha. Despres si que hem anat a una breu cerimonia que ha preparat la seva mare. Aquest cop hem hagut de seure de genolls. Fins i tot entrar i sortir de la sala de genolls. I sort que ha estat breu, perque ja se m`adormien les cames... llavors m`han deixat seure amb les cames a un costat. Primer, han portat un dolc anomenat "Murasaki Shikibu", com l`autora del Genji monogatari. Estava fet de fesols dolcos de color verd i amb un grapadet de boletes de sucre de color morat a sobre (Murasaki es el color morat o violeta, tambe el nom de la flor) Quan rebies la plata i la passaves al del teu costat havies de fer reverencia. Despres han passat un manuscrit amb el que suposo deuria ser part d`un passatge de la Historia de Genji. Amb les consequents reverencies en rebre i passar el full de paper. Llavors han portat el bol de te. El primer que es serveix es especial, i un cop se l`ha begut el qui el rep, va passant de ma en ma (mes reverencies) per a admirar la seva forma, color, etc. Quan reps el teu bol (reverencia) l`has de suportar amb la ma esquerra i fer-lo girar amb la dreta en el sentit de les agulles del rellotge per a beure del que seria la part "menys noble" del bol. A l`ultim glop has de xarrupar. Abans de deixar-lo al teu davant l`has de mirar amb atencio fent-lo girarcom abans i decantant-lo si vols. Despres es deixa al davant i es fa com una flexio a cada costat per a observar-lo de diferents angles. Quan el venen a buscar, mes reverencies. (no me siento las piernaaaaas) Abans de marxar, s`observa al tokonoma el gerro amb flors i un encensari de porcellana.
Fora de plans, pero interessant! Despres ens hem acomiadat. Plovia. He anat a Takeshita dori, pero entre la gentada i els paraigues no he vist gaire cosa. Ja de cami cap a Omotesando he passat per davant de la tenda de H&M que van obrir ahir... Hi havia cua! I policies regulant-la! Despres he anat a la NHK, he vist com gravaven un programa de radio, com fan alguns programes i escenaris d`un dorama d`epoca que es diu "Musashi" Si mes no, interessant.
Be! Torno a ser per aqui... Potser hauria de posar tres dies despres...
Des de Yudanaka vaig anar a Jigokudani (literalment Vall de l`Infern) on hi he els famosos macacos japonesos que es banyen als onsen (banys termals) que hi ha habilitats per a ells. Per arribar al parc vaig haver de caminar una mitja horeta despres d`agafar el bus local per 20 minuts. No hi havia gens de neu, aixi que el cami, mes aviat planer va ser agradable. En arribar a l`entrada, em van dir que els micos encara no havien baixat de les muntanyesi que m`hauria d`esperar. Be! No hi ha problema. Aixi que amb altra gent ens toca esperar. Entre ells hi ha dos grups amb cameres profesionals. Un dels grups era, crec, alemanys. L`altre, mes informal, era de la televisio local de Nagano. La presentadora em va donar conversa, resulta que es de la prefectura de Chiba, treballa a Nagano i va sovint a Nagoya on viu sa mare... el Shinkansen deu viure d`ella!jeje! Despres, per la tarda, vaig anar a Obuse, per veure el museu del gravador Katsushika Hokusai, la casa del seu mestre i un altre museu d`u pintor local, que ara no recordo com es diu... pero que em va agradar forca. Ah! Pel cami vaig trobar un arbre de jinjols! A l`estacio, el jefe d`estacio (valgui la redundundancia)venia pomes Fuji, enooormes. 3 pomes per 150 iens. Una ganga. Cap al ryokan al rotemburo que fot un vent i un fred que no vegis! A la tele surt tot de gent celebrant una mena d`entrada a l`hivern. I imatges de la cara nord dels Alps Japonesos amb nevades forca importants.
L`endema agafo altre cop el Shinkansen fins a Karuizawa, on fa un fred que pela... 5 graus centigrads! Alli visito el volca Asama-yama, que esta actiu i fumeja constantment, despres un passeig per un mini llac que es diu Kumoba i fins que es fes l`hora de tornar a agafar el tren, al costat de l`estacio hi ha una mena de "Roca Village" amb tendes de marques amb saldos. Mentre estava a l`estacio esperant, van arribar un grup de dones que van comencar a repartir-se fruita. Una d`elles em va recordar la tieta... amb l`anecdota del "no lo quiero no lo quiero pero me lo ha quitao"
els que no siguin de la familia no saben de que va, ho sento
Jo em vaig posar a riure i una d`elles en veure-ho, se m`acosta i em dona uns quants caquis! Hoe! Quin bon rotllo.
He estat dos dies sense poder conectar-me a internet. Al ryokan on estava tenien linea pero si no tinc un portatil com que no foto res... Aixi que fare un resum dels dos dies a Yudanaka i el d`avui a Karuizawa.
Vaig agafar el JR Shinano fins a Nagano, i alli vaig fer una visiteta al temple Zenkouji i els seus voltants. Tot i que el dia sichigosan (7-5-3) no es fins al 15, ja hi havia nens d`aquestes edats vestits amb els seus kimonos. De tornada cap a l`estacio, on tenia la maleta en una taquilla, vaig passar per davant d`una fruiteria on hi havia... jinjols! Li vaig preguntar al vellet de la fruiteria com es deien i mig xafallos per les poques dents que li quedaven... vaig entendre "natsume". Me`n va donar tres o quatre. Simpatic el iaio. Una mica mes avall vaig parar a dinar a un restaurant que als migdies fan un menu forca assequible. Per 690 iens vaig menjar un bon tall de tonkatsu, amb amanida, uns talls de peix marinat amb conbu i negi, l`inevitable bol d`arros i un de miso amb tofu i un platet amb verduretes encurtides. Per beure, te verd, tan com vulgues. No esta malament, oi? Quan estava esperant per a que em servissin van entrar una parella de senyores, totes emocionades elles dient "yasui desu ne!" tota l`estona (que barat, oi!), xerrant xerrant, em van regalar caramels... Apa! Jinjols i caramels... pa la saca!
Per la tarda, agafant la maleta i cap a l`estacio de la Nagaden, per agafar un express que sembla un tren forca aerodinamic. I dic que ho sembla... Deuria ser lo mas de lo mas en el seu moment... Ara sembla un carrau xisclant a cada tomb. I per a arribar al ryokan... sort d`una noia que em va acompanyar que si no encara dono tombs ara... No us fieu del google maps per a pobles petits...
El ryokan, pel preu que val esta molt be, amb una habitacio que en fa quatre del zulo de Nagoya... lavabo a part. Pero el millor es el rotenburo, bany termal a l`exterior, que tot i ser petit l`he assaborit perque no hi he trobat mai ningu. Crec que estava sola a l`hotel.
Continuo despres, que hi ha una guiri que m`esta menjant l`orella...
Avui la meva intencio era anar a Takayama, al peu dels "Alps Japonesos", pero m`he adormit i amb les presses m`he equivocat de tren... El fotut es que primer hi he pujat, directe a l`andana 3 com havia llegit als retols lluminosos, pero un cop asseguda he mirat per la finestra i veig que el tren de l`andana 4 marcava que anava fins al que he pensat que hi deia Takayama, pero que realment hi deia Toyama (el primer kanji es molt semblant als dos noms, Takayama i Toyama, i el segon no cal dir que es el mateix, oi?), i ruc de mi de no llegir el nom en romaji (lletres llatines) que hi ha a sota. Aixi que agafo els vartols i em poso a la cua de l`altre tren. Entre la primera confusio i que despres, mirant be el planol he vist que la linia de Takayama tambe arribava a Toyama, tot i fer mes tomb (el doble de temps...) he decidit agafar-lo igualment. El tren correcte havia marxat ja feia 2 minuts i aquest ho faria en 5. Que carall de precisio suissa... Precisio nipona! Pel cami he llegit la guia i en veure que parava a Kanazawa, he decidit passar d`anar a Takayama i quedarme a Kanazawa. Doncs, que contenta que estic d`haber-la cagat en agafar el tren! Kanazawa m`ha encantat! Primera impressio, quina canya d`estacio! La de Kyoto es molt mes gran, pero si la Kyoto eki em va agradar de dins, aquesta impressiona la facana. I un detall curios, el rellotge digital en que el que serien leds, son rajolins d`igua. Mola!
Per variar, he visitat el castell. Aquest no tindria gaire cosa d`impressionant. Doncs nomes en queda una minca part del que va ser, una veritable ciutat fortalesa. Potser no tan gran com Himeji, pero si mes espectacular i fortificada. El que es pot visitar esta totalment restaurat. I dic totalment! Aixi com altres castells, com el d`Osaka, son reproduccions de formigo, aquesta esta feta com si s`hagues construit de nou amb els materials originals. I fent aixo han deixat parts de l`estructura a la vista, mostrant com les columnes, vigues i altres elements arquitectonics van encaixant entre ells, sense cap clau a l`estructura. Molt interessant.
Per altra part, encara n`estan restaurant molt de troc... El "monstre restaurador" em torna a perseguir
Al costat mateix del castell hi ha el Kenroku-en, un dels tres millors jardins del Japo (els Japonesos i els seus "tres millors", "tres mes grans", tres mes antics"...) Veritablement val la pena de visitar-lo. Hi ha racons sorprenents. Si hi aneu a l`epoca dels cirerers florits, busqueu-ne un amb unes flors realment espectaculars, que diu que tenen 300 petals! Jo no se si creure-m`ho... Tambe hi ha diverses cases de te, forca finolis... un te, ras i pelat, 700 iens. Pero tambe hi ha quioscs on per menys quartos (400 iens) et porten un platet amb Ankoro o Dangos i una tassa de genmaicha (te d`arros) Si no fos pels grups d`"imserso" que porten les guies amb megafon que van cloquejant pels caminets, seria un paradis.
Ah! I tambe he compres el perque al Japo la tassa d`atur es de les mes baixes de mon... Per fer una cosa que poden fer tres persones (o quatre a molt estirar), n`hi havia dotze! Ja us penjare la foto... Conxus! I jo que em queixava de la brigada municipal... un que fa veure que penca i els altres dos que s`ho miren...
Kanazawa es va salvar dels bombardejos de la Segona Gerra Mundial, i per tant conserva, al menys una petita part, els carrers amb aire tradicional. Al barri de Nagamachi es concentren les cases de les antigues families Ninja de la zona. Si, si! Nijes! No he pogut entrar a cap, pero es reconeixen pels murs grocs coronats de rajoles que les envolten. Hi havia un corb que m`ha seguit un bon troc... Jo i les meves paranoies, crec que era un ninja camuflat, aixi tan negre i saltant de mur en mur sense fer soroll... Li he fet una foto, ja us el presentare. Li he posat Kuromaru. Je, je!
Dema agafo altre cop maletes i cap a Nagano i Yudanaka. Ara si, a les muntanyes. I no em puc equivocar de tren, que tinc seient reservat!
Bones! Aquesta tarda he dubtat que fos al Japo... Mes que res, perque he anat a Inuyama, per visitar el Meiji Mura. Una mena de parc tematic, on hi han recollit edificis de l`Era Meiji (1868-1912). No son reproduccions (en tinc els meus dubtes), sino que s`han portat aqui des de tots els racons del Japo, fins i tot d`altres parts del mon. Com Hawaii i Brasil, on l`emigracio japonesa va ser molt nombrosa. En aquella epoca va ser l`obertura del Japo a Occident, i l`arquitectura en va rebre moltes influencies... Tantes, que hi ha hagut molts moments que creia estar a Europa o als Estats Units... Sino perque els guies son en japones, a no ser que en trobis algun que et parli en angles. Pero entendre`l es un altre tema. Fins i tot hi havia un grup d`alemanys que portaven una traductora. I a la sortida, un dels vigilants m`ha dit "adios" Ein? Pero si jo en cap moment he obert la boca per dir d`on soc ni he dit res en cap idioma que no fos en japones o angles... Casualitat? Volia provar sort? He passat amb un "Sayounara" i m`he quedat tan ample.
A Inuyama, a part del Meiji Mura que esta a 20 minuts en bus, hi ha el castell. Que es forca petit, i a no ser per les vistes que hi ha des del donjon (el que a occident seria la torre del homenatge), i que es l`unic castell de propietat privada, no te res d`especial. Amb la mateixa entrada, pots anar a dos petits museus al peu del turo del castell. El local, amb eines, armadures, etc. Pero el que crec que es mes interessant son les carrosses Yatai, que s`assemblen als Mikoshi d`ahir, pero mooooolt mes grans i amb rodes (dubto que el pogues arrossegar algu...) Tambe es pot visitar el museu de titelles karakuri, que es mouen mitjancant politges i engranatges tal com si persones fossin. Aixo si, necessiten de 2 a 8 persones per a aconseguir tal grau de movilitat, estirant des de sota les cordes que mouen cap, tors, extremitats, fins i tot dits! Al devant de l`estacio, just a la placa on s`agafa el bus cap a Meiji Mura, hi ha un rellotge montat a sobre una mena de Yatai, amb marionetes com les karakuri, que a les hores en punt es mouen, tocant musica. No ho he pogut fotografiar, ja que estava dalt del bus en el moment que ha sonat i hi havia arbres que m`ho tapaven.
Primer que res, afegir una cosa que ahir em vaig oblidar... Just en sortir de l`estacio de Nagoya em va venir olor de mar, be! Hi soc ben a prop. Pero a l`estoneta de caminar em ve una pudor a merda... que vaig pensar, en quin coi de ciutat m`he fotut ara... Per la tarda, quan anava cap al castell, la vaig tornar a sentir. I just en aquell moment veig un home amb una bossa remenant en mig del bambus nans (alguns jardins, en comptes de gespa o heura, tenen bambu que no creix gaire). Jo que penso, mira que be! Aquest ha portat el gos a fer les seves cosetes i ara no les troba! No deu ser l`unic amb la pudor que fot per aqui... Pero llavors veig que comenca (no tinc c trencadaaaa) a recollir boletes, i penso: que te aquest? un conill? Llavors hi vaig caure! Miro enlaire i... com no!? Son gingkos, tota la ciutat esta plena de gingkos i estan plens de nous! Que quan estan madures foten una pudor de cal deu! O si no pregunteu-li a ma mare... que m`en va recollir unes quantes per a plantar-les i les va portar en un cleenex fins a casa... Be! Ja ho he explicat.
Avui m`he llevat d`hora i he agafat el tren fins a Matsumoto, unes 2 hores de cami. Avui era el Oshiro Matsuri (festa del castell) Quan he arribat era massa d`hora, perque estaven montant encara totes les paradetes. Aixi que he anat a donar un volt vora el riu i els carrerons que hi ha entre aquest i el castell. I en un petit temple que hi ha m`he trobat a una colla de gent vestits amb jimbeis (ara no se si el jinbei es nomes el d`estiu o que) que estaven preparant uns Mikoshi. Els mikoshi son una mena d`altars que es porten a coll com els passos de Setmana Santa. Aixi que m`he quedat per alli mentre un sacerdot feia una mena de ceremonia de purificacio (o benediccio) dels mikoshi i dels asistents. Acabat aixo, surten dos amb unes safates plenes de gotets i els reparteixen entre els portadors. Un d`aquests se m`acosta i me`n dona un, "nonde nonde, canpai shiyou!" em diu... Era sake! I de bon mati! Crec que quest ritual l`han fet mes d`una vegada despres de veure`ls l`alegria amb que portaven els mikoshi per la tarda. He intentat portar una conversa amb la dona del que m`ha donat el gotet. Resulta que es de Nagano, m`ha preguntat que si no hi anava. Quan li he dit que si, s`ha posat contenta... No se perque... El castell estava tot ple de gent (logic, era la festa del castell...) I al pati d`entrada hi havia exposicions de crisantems, un escenari on representaven balls amb ventalls, una competicio de kendo i concert de tambors (taiko, kodo...ja us ho aclarire quan torni), pels carrers que porten al castell es feien desfilades de dansaires amb rams de momiji (ars japones vermell...de plastic, eh?) i una mena de processo de gent vestida com a l`epoca feudal, samurais, princeses, daimyo, soldats i, fins i tot, ninjes! Tambe hi havia una mena de mercat de les puces (i no em refereixo al circ... un mercat de trastos i roba usada) Paradetes de menjar, mascares, pescar peixets o boles i altres rampoines. Forca interessant, tot plegat. Per cert! He menjat takoyakis, que fins ara son els mes bons que he trobat. I Taiyaki de postres! No sabeu que es el taiyaki?? Sabeu aquells pastissets amb forma de peix que li encanten al Shin-Chan? Doncs si, son aquests, que realment no son de xocolata, sino que estan farcits d`"anco", la pasta dolca de fesols vermells azuki. Tambe en feien amb frankfurts i maionesa... Puajjj! Eren mini-salsitxes enmig d`un bassal de maionesa... No vull ni imaginar quin gust deu tenir...
Una altra cosa... Ens queixem quan a les nostres ciutats encenen els llums de Nadal 15 dies abans, oi? Doncs aqui els encenen el dia 20... de novembre! I ja hi ha arbres de nadal guarnits pels carrers... Sobretot als grans magatzems... Si son consumistes com ells sols, aquests japonesos...
Dema, encara he de decidir si vaig a Inuyama o a Takayama... Apa doncs! Fins dema!
perdoneu que no posi accents, pero aquest teclat no en te. ja ho passare a net quan hi afegeixi les fotos.
per variar... el mobil no em val per una me... aixi que quan trobi targetes telefoniques ja trucare, mentrestant, amb mails m apanyo (tampoc apostrofs!)
He estat 2 hores a l aeroport de Helsinki, molt maco... me l he hagut de patejar tot..Es forca gran i els treballadors s hi mouen en patinet. De cami hem passat per damunt dels Alps, el comandant ho ha anunciat just quan passavem per l est del Montblanc, pero no l he vist perque estava al costat dret de l avio. Pero veure els Alps tots nevats i sense nuvols ha estat molt be. Tambe he vist icebergs en arribar a Finlandia! No eren molt grans... No per enfonsar un baixell... ja que es veien de grans com un container dels de transport (tenia la referencia d un baixell que passava) De Helsinki a Nagoya se m ha fet etern... mes que res que per sopar/dinar han donat curri... i si a mi em retorna hi havia algu per alli a la vora que li retornava per baix... I el mes xungo ha estat quan aterravem. L aeroport de Nagoya tambe es una illa artificial. I a les pantalletes que et mostren el recorregut que vas fent, la foto deuria ser de l any de la Maria Castanya, perque no sortia l illa i indicava que anavem a ameritzar! Que aixo es un airbus, no un hidroavio!!
Be! Ja hem aterrat, ameritzat, aplataformat, o com en vulgueu dir! I al control de passaports et fan una foto i t escanegen les empremptes dels index. Quan li he preguntat al guarda si m havia de treure les ulleres (en japones) el tio ha canviat de cara i en veure que ja havia vingut una altra vegada ja no m ha fet la foto! Les maletes han trigat moltissim a sortir, pero he arribat a temps a l hotel que al mapa semblava mes a prop... Per la tarda he anat al castell i a la sortida hi havia una paradeta de... a que no sabeu de que? De castanyes torrades! si! i no et mascares, perque les fan a sobre d unes llavors dures i no es socarra la pell. Ara me n vaig a jalarmeles.
Ho deixo per avui que aquest ordinador es una carraca, a veure si dema puc agafar l altre! Petoneeeets! Marta.
Bé! Quan escric això, el compte enrera consta d'unes 4 hores i 40 minuts. (no sé què li passarà quan arribi a zero) Aquest matí agafo el vol cap a Nagoya, via Helsinki, amb la Finnair. Pel que m'han dit, als avions que fan ruta cap a Àsia, cada passatger té el seu monitor per veure les pelis i jugar. Espero que no se'm pengi cada dos per tres com quan intentava canviar d'aplicació com em va passar amb Alitalia...
Arribaré a Nagoya a les 10 del matí de demà. Cada cop que agafo un vol llarg em dóna la sensació que entro en una mena de forat de cuc o que sóc absorvida a una altra dimensió i que sóc retornada amb fragments menys de la meva vida. En aquest cas, perdo unes 10 hores. Encara que de tornada en recuperaré alguna! ;P
Apa! Us deixo que me'n vaig a acabar d'arreglar les coses i pitant cap a l'aeroport! Volando voy! Volando vengo, vengo! 行ってきます!
Frikades al cub! I no parlo de frikades matemàtiques. Bé, podria. De moment us deixo un acudit gràfic per a matemàtics (o no tant).
Del que va avui és de personatges de còmic, animació, cinema i, fins i tot, personatges reals; que els de Cubeecraft s'han dedicat a "cubicar". En aquesta web hi trobareu els retallables d'alguns personatges com en Bender (Futurama), en Batman, l'Indiana Jones, la "rana Gustavo", en Krilin, l'Usagi Yojimbo, les tortugues chincha (dic Ninja...), en Darth Vader, en Peyton Manning (un jugador de futbol americà, que a casa seva el deuen conèixer), etc. Fins i tot la TARDIS, la caseta de policia que el Dr.Who feia servir per viatjar en el temps! I els que segueixin l'actualitat i volen jugar a fer de polítics (o pensen que aquests són uns ninots, i com a tal...) hi trobaran l'edició limitada dels retallables de l'Obama i en McCain. I dic limitada, perquè passades les eleccions, el retallable del perdedor ja no estarà disponible.
Jo em quedo amb la "rana Gustavo" (és trist... ara no sé com es diu en català)
El Domo!
El Totoro. Encara que vist així no em vénen tantes ganes d'abraçar-lo...
Ah! I el Kirby! I ara no em digueu que es veu massa pixel·lat... ;P
De moment no els he montat perquè se m'ha espatllat la impressora... Té pana de pobre... M'he quedat sense tinta! Però si voleu algun d'aquests ninotets només cal descarregar la plantilla, imprimir-la, retallar i doblegar unint les pestanyes. Diuen que no cal enganxar amb cola. Mola!
AVÍS: Potser seré una mica escatològica. (Només una mica, eh!) Així que si ets una mica tiquis-miquis, no segueixis llegint
N'hi ha que quan s'asseuen a la tassa llegeixen el diari, el llibre que tenen a mitges, fan sudokus o encreuats, juguen a la DS, etc. Jo ho he fet tot, però acabo no fent (satisfactòriament) el que m'havia portat a visitar el Sr. Roca. Així que, si la cosa s'allarga, acabo llegint l'etiqueta del xampú... De vegades vario i em llegeixo la de l'exfoliant, o del desodorant, o... Bé, qualsevol cosa que tingui a l'abast sense haver d'aixecar-me...
El descans de la feina (si és que es pot anomenar així, ja que estàs més pendent de l'hora que de desconectar...), és un altre moment en que acostumo a fer les coses abans esmentades. Però, ahir, mentre sopava (bé... pel temps que tinc i per l'hora que era seria un piscolabis nocturn), no tenia ganes de llegir el diari. Més que res perquè ja n'havia llegit gran part mentre el revisava (^^;). El sudoku no m'atreia gaire, i els encreuats que posen al "Metro" son tan xorres que necessites haver près algun psicotròpic per a poder trobar-los un sentit... Així que vaig arrambar el que tenia a mà. Com que al menjador no hi ha xampú... Vaig començar a llegir l'etiqueta de la quallada que estava engolint. És d'una marca "blanca" d'una coneguda cadena d'hipermercats... A part dels ingredients... Que per la quantitat de coses que diu que porta, el percentatge de llet deu ser molt baix... (Quan era petita em deien "menja i calla!", però ara m'haurien de dir "menja i no llegeixis, que se't sentarà malament!") El que em va sobtar van ser els consells de conservació. Jo tenia entès que l'escala Cèlsius era un estàndar... Que arreu 0ºC eren el mateix. Però sembla que a Portugal, segons aquesta marca, aquesta escala no és igual que aquí... Suposo que els iogurts s'haurien de conservar amb les mateixes condicions, oi? Doncs a Portugal els han de mantenir més freds que a Espanya.
Als iogurts d'aquesta marca hi posa el mateix. No sé si passa en altres productes.
Potser és que al igual que les milles no medeixen el mateix a terra que al mar..., el graus centígrads també seran diferents depenent del país on un es troba... O potser és que a Portugal són més "xulos" i s'ho mengen tot més fred! XDD
Res... que m'he emparanoiat amb això... Avui tornaré a fer el sudoku...
On hi hagi un bon plat d'edamame i una cerveseta, que es retirin els quicos i els "ganchitos"! L'edamame no és res més que les beines de soja, collides just abans de que les llavors madurin i es facin dures. Es consumeix com un aperitiu, acompanyant plats, sopes o transformat en dolços. Com a aperitiu, les beines es bullen lleugerament en aigua salada i, a continuació, les llavors s'espremen directament de les beines a la boca amb els dits. Estan boníssimes i, com diria en Shin-Chan, "Això és la glòoooooria!" El xungo ha de ser quan estàs al mig d'un restaurant i prems la beina de tal forma que surt la llavor disparada cap a una altra taula...
Rodant pel móns de la www he trobat una joguina, de la Bandai, que emula aquest vegetal. Bé, crec que és un clauer anti-estrés. Es diu Mugen Edamame (edamame infinit), i simula una beina amb tres llavors que en prémer-la treuen el cap. Si ens haguéssim de treure l'estrés pelant bajoques de soja quedariem amb els dits escaldats... Així que què millor que una beina amb llavors que no s'acaben?
Fever Fever! L'espot té la seva conya!
Algu dirà que per a descarregar estrés no hi ha res millor que petar el plàstic de boles que es fa servir per a protegir embalatges... Però també s'acaba!!! Doncs... Bandai també ha creat el plàstic de bolestes infinit!! El Mugen Puchi Puchi!
(suposo que el puchi es refereix al so de petar les boletes... com les galetetes Pocky, els "Mikado" a Occident, es diuen així pel soroll en partir-se... digo...)
També he trobat aquest vídeo d'un "puchi puchi" humà, en plan de campanya "Free Hugs"
El puchi puchi no... Pero si trobo una Mugen edamame, m'en pillo una!!! XDDDD
Alguns, quan sentiu "buri buri!" us quedareu tan amples. Però si us digués "culet culeeeeet!", de ben segur us vindrà una imatge al cap, oi? Si, en Shin-Chan fent un "calvo"... (^^;) Bé... La dansa del cul...
Fa molt de temps algú em va passar una foto d'un nen que és clavat a en Shinnosuke. Llàstima que aquest nano és coreà... Sinó, mireu el peto que porta...
Avui m'he assabentat, que l'any que ve existirà de debò el Shin-Chan! Encara que no s'hi assemblarà tant com aquest nen coreà que s'ha fet famós a base d'anar de bústia en bústia de correu electrònic...
Resulta que el proper setembre (data encara per confirmar, encara s'està rodant) s'estrenarà una nova peli de Shin-Chan. "Una altra?" direu... Sí! Però el que té d'especial aquesta és que no serà un anime! Del director Takashi Yamazaki, la pel·lícula es dirà "Ballad: Namonaki Koi no Uta" (Balada: La cançó d'amor sense nom). Es tracta d'un live-action, basat en la 10a pel·lícula "Crayon Shin-Chan: Arashi wo Yobu. Appare! Sengoku Daikassen" (クレヨンしんちゃん 嵐を呼ぶ アッパレ！戦国大合戦), coneguda aquí com "Shin Chan, el petit samurai", en la que en Shin-Chan viatja al passat, al Període Sengoku (1477-1573), famós per les Guerres Civils que tantes pelis de samurais han inspirat. Aparentment la trama d'aquesta nova pel·lícula és una paròdia d'una faula japonesa que explica com una princesa s'enamora d'un militar de baix rang i es nega a fer un casament arreglat, enmig de la història apareix un nano d'11 anys anomenat Shinichi i que ve del futur.
Entre el repartiment hi trobem en Takei Akashi ( fent de Shin-Chan), La Yui Aragaki (la princesa que s'enamora d'en Hiroshi) i en Tsuyoshi Kusanagi (dels SMAP, que farà el paper de Hiroshi Nohara.
Ara tinc un dubte... Serà capaç en Takei d'emular el pervertit d'en Shin-Chan? Podrà fer la dansa del cul sense arruïnar la seva carrera abans de començar? Això ho haurem de veure l'any que ve...
Una curiositat... que en Kusanagi és de Kasukabe, Saitama! Siiiii! Com en Shin-Chan! Formaria part de l'Exèrcit de Kasukabe? Bé... De l'Escaldat no... No me l'imagino amb faldilles... (><)
Aquest individu que diu que és espanyol... però que té una pinta de hooligan que no s'aguanta, deuria confondre els fossats que envolten el Palau Imperial del Japó amb un onsen. Calenteta no deuria estar l'aigua... Però al menys li hauran sortit unes hores d'"hotel" gratis... A la comissaria...
A en Gerardo, que és com es diu aquest intrèpid nedador, no sembla importar-li ni el mal temps ni l'aspecte tèrbol de les aigües del fossat del Palau Imperial de Tòquio.
(em recorden les aigües del llac/xarquimera del parc de la Ciutadella... els de la quedada de DnF, ja sabeu de què parlo...)
Tal com va arribar al món i amb més valor que complexes, en Gerardo va decidir fer una capbussada en aquestes aigües davant la mirada atònita de policies, curiosos i turistes. El que deuria ser algun conegut seu, des de la vora i megàfon en mà, li anava donant instruccions per a que deixés de fer l'ase. O millor dit, el cigne. Ja que a part de carpes, hi ha cignes que neden per aquest fossat. I de pas s'hi caguen... Contribuint a la dubtosa salubritat de l'indret...
Molt bé del terrat no deu estar en Gerardo... Quins collons! Tenir la gosadia de posar en remull el melic en aquest lloc, podent gaudir d'un dels innombrables banys termals de que disposa de forma natural tot l'arxipèlag japonès... Si fins i tot els macacos en frueixen!
Espero poder-los veure a Jigokudani! Que micos els monos! Vull dir... Que monos els micos!
No, no... No em refereixo a que tinguis orelles d'elf o de Mr. Spock! Visitant el bloc "another point of view" (mireu a poti-poti d'enllaços) m'ha encaminat a una mena de test friki-auditiu. On sonen una sèrie de sons de pel·lícules i has d'encertar de quina es tracta. Jo he tret 63 punts!
Alguns ja saben que un dels meus manga favorits és Hanazakari no Kimitachi he, de la mangaka Nakajou Hisaya. Aquest shoujo no està llicenciat a Espanya (al menys que jo sàpigui... si algú se n'assabenta, que deixi un comentari... Onegaishimaaasu), així que m'he anat comprant els 23 volums de què consta la sèrie, a part de que he pogut trobar-ne les "scanlations" en castellà!
La història tracta de la Mizuki Ashiya, una noia de pare japonés que està vivint a Estats Units i que és fan de l'Izumi Sano, una jove estrella del salt d'alçada. La Mizuki decideix anar al Japó per conèixer en Sano, però el problema comença per haver-se de matricular en una escola masculina, la Osaka Gakuen, on estudia el noi... De fet, ella "és de Vilaplana"... Bé! Digue-m'ho clar! Que és més plana que una post de planxar! Així que amb un simple cosset pot dissimular el pit o millor dit simular el pit d'un noi. Els problemes continuen perquè resulta que ha de compartir l'habitació amb el noi que admira i se li fa molt difícil d'amagar el seu gènere (encara que ell ho descobreix el primer dia...). I segueixen perquè en Sano, per problemes personals amb l'excusa d'una lesió, ha decidit no tornar a saltar mai més. Així que la Mizuki decideix convèncer-lo de que continuï amb la carrera esportiva tan prometedora que tenia.
D'aquesta sèrie se n'ha fet el dorama, tant la versió nipona com la taiwanesa. Per això hi haurà gent que conegui de l'existència d'aquesta sèrie manga a partir d'haver-ne vist el dorama. En el meu cas va ser al revés! Estava buscant cosetes de Hanakimi, que és com es coneix popularment la sèrie, i em vaig trobar el dorama taiwanès, i d'allí tots els dorama japonesos que vaig poder!
Una vegada, estava llegint el manga i un parell d'amics em van preguntar que què llegia... Els ho ensenyo i em salten... Mite-la! Que pilla! Llegint Yaoi!! He de confesar que he llegit yaoi alguna que altra vegada... Bé... I alguna més, també! Però aquest manga no és yaoi! És un shoujo! Encara que hi ha alguna pinzellada de shounen ai, no hem d'oblidar que la trama transcorre en una escola exclusivament masculina tota plena de bishounen (aquí, vulgarment anomenats bollicaos) i que només això ja dóna peu a aquest tipus d'històries. Bé... El meu personatge preferit és en Nakatsu. Un noi esbojarrat que li encanta menjar, jugar a futbol, que em va costar d'entendre què deia perquè parla en Kansaiben i que s'enamora de la Mizuki tot i creure que és un noi. Amb el dilema de si és gay o no, declara el seu amor sense complexes. Encara que la Mizuki, és tan fava, que no capta ni les directes d'en Nakatsu ni les indirectes de'n Sano...
No fa gaire em vaig assabentar de que l'autora d'aquest manga havia dissenyat els personatges d'un joc per a la NintendoDS, el Duel Love. Aquí teniu l'espot que el promociona al Japó:
(Nota: els dos individus que surten al final del vídeo són els que han fet la cançó de la intro...) És un joc per a noies, en que el jugador pren el personatge d'una noia que és transferida a mig curs a una escola. Però aquesta escola té un secret. Per les nits, en un edifici annex hi tenen lloc uns combats entre alguns alumnes masculins. Aquests són els "objectius" del joc. S'ha d'aconseguir que un d'aquests guanyi al "King" que ostenta el títol de l'anterior competició de lluita. Però aquí no es necessiten armes, ni combos de cops, ni rajos d'energia vital, ni res d'això... El que s'ha de fer és guanyar-se la confiança d'un dels "objectius" per a convertir-se en el seu "second" (una mena d'entrenador) i ajudar-lo a entrenar-se, donar-li ànims als combats, curar-li les ferides, fer-li massatges... Aquí! Aquí és on m'han vingut els dubtes! Tot i que és un joc shoujo, i que el jugador és femení... Sona molt yaoi... O sinó mireu això...
Kimochii... Clarament shoujo? O intencionadament yaoitzat?
Bé... Ja hi he jugat! I he aconseguit que en Jin, que em recorda moltíssim en Sano de Hanakimi, guanyi el títol. Amb això, el joc s'amplia i obtens un album de fotos, com si d'un safari fotogràfic es tractés... També un espai de trainnig per a fer cures i massatges... (No coments...) I un arxiu de vídeos amb els moments estelars, declaració d'amor inclosa! (@^^@) He he! M'he viciat a aquest joc! Ara a veure si aconsegueixo que en Yuma guanyi! Aquest s'assembla molt a en Nakatsu. També té el cabell panotxa, és esbojarrat i també parla en Kansaiben. I com a Hanakimi en Nakatsu és el millor amic d'en Sano, aquí en Yuma és l'amic d'en Jin. Encara que no el torna boig el menjar com a en Nakatsu, sinó tot el contrari! Es gasta l'assignació i el que cobra del treball a mitja jornada que fa fent Takoyaki en una paradeta del parc, comprant jocs i manga, i s'oblida de menjar.
Shoujo o yaoi... m'és igual! Amb aquests ikemen...
PD. Ja m'he petat el joc! Encara que m'han quedat algunes fotos del "safari" per completar... He aconseguit que els 5 objectius guanyin el torneig! Aquest joc em recorda aquells llibres de "Tria la teva aventura" en que depenent del que triaves la història s'acabava malament.
Una altra cosa... Havia dit que en Yuma es gastava la setmanada comprant manga i jocs, però en una de les llaaaaaargues converses que t'has d'empassar per a seguir amb el joc (ja que fins que no les has passat una vegada no te les pots saltar) parla de dos germans que ha de cuidar i pel que sembla no tenen pares... Així que, en el fons, és un noi responsable... Sense deixar de ser una cabra boja, això si!
Donant tombs pels rius d'internet, o millor dit pels llocs frikis que poblen internet, he trobat una pàgina web on pots jugar a una mena de karaoke mecanogràfic. El que s'ha de fer és anar picant el texte de la lletra de la canço tal com va sonant, com si d'un karaoke es tractés. Si, si! I no cal cantar i emprenyar els veïns, a no ser que piquis molt fort el teclat quan escrius. TypingMania ens dóna unes quantes cançons d'anime i la seva transcripció en romaji, kanji i furigana. Així que no hi hauria d'haver molt problema. Jo m'he trobat que picava més lletres del compte, ja que no sé escriure sense mirar el teclat (#^^#) i vaig picant d'oïda. Però ells utilitzen una transcripció diferent a la que estic acostumada i el que sona tsu (つ) ho escriuen tu, el shi (し)com a si, suposo que el chi (ち) com a ti, el fu (ふ) com a hu... Així que quan sortia alguna d'aquestes "síl·labes" escrivia com sempre i m'encallava.
La més fàcil de totes les cançons (Tatchan, segur que t'agrada) és la "Symphonic Poem Nausicaa". Bàsicament perquè és tot un lalalala... Em recorda la Masiel... Començant amb aquesta al nivell 00, fins al nivell 13, en tenim unes quantes per a provar la nostra destresa i oïda!
No, no! No parlaré de cap criatura, ni de cap "carinyu", ni res per l'estil... Sinó d'això, de la nineta de l'ull. O millor dit, d'unes lents de contacte per a simular una mirada molt "moeeeee". Si sou de les (o dels) que feu Cosplay us pot interessar això! El més segur que hagueu gastat força temps en fer-vos una disfressa, que ha quedat de primera, però... que li falta aquella cosa, aquell punt, que la faria més impactant, o més semblant al personatge que voleu emular, oi?
Doncs des de Corea (si, no vénen del Japó, per estrany que us sembli) ens arriben les lentilles que faran que els teus ulls semblin més grans. DueBa i G&G ens ofereixen unes lentilles circulars de diferents colors que fan que la nineta sembli molt més gran. Com els ulls típics de l'anime o el manga (bé... si vénen de Corea, será del Manwha)
Així que si tens pensat de disfressar-te per al proper Saló del Manga... Ja ho saps! Enfunda't uns ulls que causaran furor.
O sigui "Yattaaaa~!", que vol dir "Visca! Ja ho tinc!" Després del desengany de no poder visitar el Museu Ghibli la primera vegada (i de moment l'única) que vaig anar al Japó, he aconseguit l'entrada! El museu té un aforament molt limitat i s'han de comprar les entrades amb fins a tres mesos d'antelació, a través d'una mena de servicaixa que hi ha a les botigues "Lawson". A Europa es poden comprar a Italia, França i Anglaterra. Però la primera no dóna l'opció de compra per internet, així que l'oferta se'm redueix a dos proveïdors. L'altra vegada ho vaig intentar amb el francès... Quina colla d'impresentables! (#¬¬)&#†ø… El primer mail els el vaig enviar massa aviat i em van respondre que no podien reservar les entrades fins tres mesos abans de la data de l'entrada. Fins aquí, bé! És la metodologia del museu. Els vaig tornar a escriure quan entrava dins el termini. Us han respost a vosaltres?? Doncs jo encara espero! I no és que no hi hagués places! Perquè ho vaig estar mirant al web del museu i fins dies abans de sortir n'hi havia. El mínim que podien fer és dir que no podien, carall! Una altra raó per a que els gavatxos no em caiguin bé...
Enguany ho he fet a través del proveïdor anglès. I tot ha anat de primera! M'han costat més els ports que l'entrada, però al novembre tanquen gairebé tot el més i no volia córrer el risc de quedar-me una altra vegada amb les ganes d'anar-hi! Així que, a Mitaka m'esperen el dia 10!
I, si puc, aniré a veure, encara que no entengui gairebé res, l'última peli d'aquest estudi (Gake no ue no Ponyo, "Pon-yo" del Penyassegat). I mentre estigui de viatge aniré actualitzant, quan pugui conectar-me, i explicant el que vaig veient i vivint. Les imatges de l'slide són algunes de l'anterior viatge.
Unper Ghibli L'Estudi Ghibli (スタジオジブリ, Sutajio Jiburi) és un estudi japonès d´animació. Les seves pel·lícules d'anime han estat provocatives, imaginatives, emotives i extensament elogiades per tot el món.
El seu nom deriva del mot que els italians utilitzen per els seus avions de exploració del Sàhara en la Segona Guerra Mundial, el qual deriva de la paraula italiana utilitzada per al vent calent que bufa en aquest desert. Encara que el nom és Italià, la pronunciació quan es refereix a l'Estudi és “jibree” o “ji-bu-ri”, per adaptar-se a la fonètica de la llengua japonesa. La teoria darrera del nom era que ells estaven “bufant” un nou vent en la indústria de l´anime.
Fundada el 1985, està dirigida per l'altament premiat director Hayao Miyazaki (宮崎 駿) juntament amb el seu col·lega i mentor Isao Takahata (director de la famosa i antiga sèrie d'anime “Heidi”).
Els seus orígens daten de 1983, amb la pel·lícula Nausicäa de la Vall del Vent (風の谷のナウシカ Kaze no tani no Naushika, 1984), que va començar com un manga en una publicació de la revista Tokuma Shônen (徳間書店). Tokuma era la companyia “mare” de l´Estudi Ghibli, i va cedir a Disney els drets de vídeo i distribució de varies pel·lícules; entre elles La Princesa Mononoke (もののけ姫 Mononoke Hime, 1997) i El viatge de Chihiro (千と千尋の神隠し Sen to Chihiro no Kamikakushi, 2001). El compositor Joe Hisaishi ha creat la banda sonora per a moltes de les pel·lícules de l'Estudi.
La més famosa i lloada pel·lícula de l´Estudi Ghibli que no fou dirigida per Hayao Miyazaki és “La tomba de les cuques de llum” (火垂の墓 Hotaru no Haka, 1988), dirigida pel seu mentor Isao Takahata, una trista pel·lícula centrada en les vides de dos orfes en la postguerra de la Segona Guerra Mundial de Japó.
Encara que aquesta dita prové de mooooolt més tard del que parla el tema... No me n'he pogut estar!! XDDD Algun dia potser en parlaré d'aquesta frase... Però no pas avui.
Fa més d'un mes que vaig anar a Arbeca (i després en vaig venir! he he!), precisament el 22 de juny. Em vaig trobar que feien "portes obertes" (entre cometes, perquè de porta no n'hi ha cap...^^) a l'espai arqueològic dels Vilars. Ja l'havia visitat altres vegades, amb guia i sense. Però mai havia pogut assistir el dia en que es pot visitar "oficialment". Aquest dia s'instal·la una grua per a poder observar des d'una bona alçada tot l'assentament.
I durant tot el dia hi ha visites guiades.
Si hom hi posa una mica d'imaginació, es pot sentir un Indiana Jones. Encara que aquí no hi ha trampes amb boles de roca enormes que et van perseguint per tot el fossat... Aquí l'única bola que et pot caure a sobre és el Sol... Que, collons! Com picava... (~.~;) ufff...
La Fortalesa d'Els Vilars d'Arbeca,(750 B.C.-325 B.C.) comarca de les Garrigues, està situada en una zona de plana defugint els turons propers, a 4 km d'Arbeca. Construïda fa 2.800 anys, és única en el món ibèric català. Les seves característiques defensives la feien inexpugnable: una muralla amb dotze torres, una barrera de pedres clavades (chevaux-de-frise) i un fossat de 13 metres d'amplada. Era una expressió de poder davant les comunitats del territori circumdant i, molt possiblement, la residència d'un cabdill o príncep.
Va estar habitada ininterrompudament durant quatre-cents anys. Els seus constructors eren gent que pertanyia al grup cultural dels camps d'urnes, anomenat així pel costum d'incinerar i enterrar en vasos ceràmics les cendres dels seus morts.
Dos-cents anys després, en contacte amb altres cultures mediterrànies, els habitants d'Els Vilars van viure el procés d'iberització, esdevenint el poble anomenat pels escriptors antics com els Ilergets. La fortalesa va ser aixecada a la plana, menyspreant els tossals de més fàcil defensa, sobre el barranc d'Aixaragall, controlant l'aigua i les terres al·luvials.
Amb el pas del temps la fortalesa va sofrir diversos canvis en els seus accessos i urbanisme. Les muralles i el fossat degueren impedir el seu creixement, ja que al segle IV aC els seus habitants abandonaren la fortalesa sense que aparentment hi hagi cap causa traumàtica que ho expliqui. (extret de viki i del web oficial d'Arbeca)
El 15 d'agost és Festa Major a Arbeca. I, com acuriositat, el dia 8 al Parc Arqueològic dels Vilars, es celebrarà, a partir de les 9 del vespre i fins a mitja nit, el V Mercat a la Fresca.Amenitzat pel grup de grallers La Revolta. A les 23:30, La Cremallera Teatre presentarà el seu espectacle exclusiu per als Vilars: Contes a la vora del foc dels Vilars
Una altra activitat a la Festa Major, que no crec que tingui res a veure amb els Vilars, però que és d'allò més divertida, i que per a participar-hi no has de tenir gaires manies..., és l'Arbequí de Ferro. Una mena de gimcana en que algunes de les proves són dignes dels marines: arrossegar-se pel fang, travessar fossats, saltar rodes de tractor... Després d'estar xop i arrebossat de fang, què millor que menjar-se una poma ben sucosa per la set? La pega és que aquesta poma l'haurem d'agafar directament amb la boca d'un ribell plè de pinço... o omplir una "galleta" (no dic farrada, que els d'Arbeca se n'enriuen... i ells diuen galleta! conxus!) de vi que prèviament haurem begut a galet d'un porró. Fins aquí molt bé! Algun traguitxol ens podem empassar, oi? Però la mala llet ve quan el teu grup és dels últims en participar i el vi... es recicla! No vull saber el percentatge de babes que ens hi podem trobar al final de la prova... ;P
Us hi animeu? Apa, doncs! A Arbeca hi falta gent! Així podreu dir, que si, que veniu d'Arbeca!
per Ghibli
Entrades
