correus, caixers automatics i peixets secs

Com era d`esperar, m`he fet caldo comprant manga i xorradetes varies...
I encara em queden 10 dies per aqui.
Se m`estava acabant l`efectiu, en part per culpa de la Caixa... Quan els vaig demanar el canvi de divisa, amb un euro tenia vora 166 iens. Amb vistes que el ien pujaria, m`hi vaig tirar amb temps... Sabien que no els necessitava fins al novembre, haviem quedat que em trucarien quan els tinguessin, pero es van columpiar, crec que intencionadament... Ja que van ser tan rucs d`entregar-me`ls amb la bossa que els entreguen a la seva oficina, i alli hi marcava el preu de poc despres de quan els els vaig demanar jo... Mes baix de 166 iens per euro, pero bastant mes alt del valor del dia en que els vaig rebre i per tant pagar.
Aixi que realment tenia menys liquidesa de la que comptava en un principi.
Per aixo m`he vist obligada a treure diners del caixer, doncs per a fer compres petites no es molt practic pagar amb targeta...
Aqui no es pot treure diners de qualsevol caixer. No per les comissions, sino que la majoria no accepten targetes d`altres entitats.
La opcio mes clara per als de fora es anar a una oficina de correus, n`hi ha que tenen caixers. Tambe n`hi ha als "conbini" 7eleven.
Com que tenia d`enviar les postals me n`he anat a l`oficina postal, que resulta que en tenia dues ben a prop de l`estacio d`Ochanomizu, que agafo cada dia.
I de pas m`he autoenviat un paquet.
Be... L`he enviat a nom de ma mare, perque trigara nomes 3 dies, igual que a Espanya (mode ironic: On)
Quan he acabat amb tot aixo, he anat a Ueno, al museu Nacional d`Art de Tokyo. Ja hi havia anat, pero l`edifici d`Art Japones estava en proces de restauracio.
M`hi he passat vora 3 horetes entre tots els salons, tornant a veure la part d`art asiatic.
Sortint, he anat a passejar pel parc de Ueno. Que avui estava mes ple d`indigents del que recordava. Es veu que havien repartit menjar o alguna cosa.
Pero el que veig es que la gent els tracta com tracten als corbs aqui, simplement els ignoren i/o els eviten, com els "eta", els intocables del Japo feudal, que feien les feines que es creien impures (curtit de pells, botxins i sepulturers)
Sortint ja del parc hi havia unes quantes paradetes amb objectes i rampoines usades. Una mena de mercat de les puces.
Pero on m`he dirigit es a Ameyokocho, un conjunt de carrerons, pels que havia passat varies vegades, pero mai a l`hora oportuna, sempre tard.
Es troba just entre l`estacio de Ueno i la de Okachimachi.
I es una mena de mercat on es barregen el peix frec (be... congelat la majoria), les sabates i la roba, fruita i verdures, algues seques, snacks secs (peixets, pops, crancs dolsos...), sembeis i arares, paradetes de sashimi, d`okonomiyaki, de mochi...
I tot entre les ronques veus dels venedors, cridant que el seu producte es el millor, que es fresc, que es delicios... Amb aquelles veus de gripau... em faria com a cosa!
He trobat nous de gingko!
Mama! Ja t`ho deia, el que es menja es la part de dintre del pinyol, no la part pudenta! ;p

Ja a l`hotel he aprofitat per fer la bugada, i mentre donava tombs la roba, me n`he anat tambe a remullar al rotemburo de l`hotel.
Pero despres de tastar el de Yudanaka, aquest m`ha semblat una mica decepcionant... No era prou calent!
I despres, tot net i a sopar, que a l`hotel m`han convidat per estar mes de 5 nits.
Sashimi i tempura, sempre acompanyat de l`inevitable gohan (arros blanc)i la sopa miso. Hi havia altres plats, pero tenien pinta de ser molt pesats i calents, i he anat al segur.
Oishii!