15 nov. 2008

Fum, fum, fum...

Aqui ja sembla Nadal...
Ja fa dies que als centres comercials tenen a punt totes les garlandes i llumetes, arbres de Nadal inclosos... I ara fa un moment, he vist per la tele com encenien els d`Akasaka (un dels barris mes pijos, amb Roppongi es on mes ambaixades i consulats es concentren a Tokyo). Com que esta plovent i veient la gentada que s`hi concentra, passo...

Ostres!
Llastima que no porto la camera damunt... Estic a peu de carrer i sentia una veu per un megafon cridant "ishiyakiimooo" (moniatooooooos cuuuuuits!). S`acaba d`aturar una mini furgo venent moniatos cuits! A veure si veig a la Misae amb mascara per comprar-ne d`amagat XDDDD
Uns italians que s`estan a l`hotel si que n`han comprat.

Be! Tornant al tema...
Avui he anat fins a Koganei, un barri (poble extern... no se com definir-ho) de Tokyo. Alli es troba el Museu Edo-Tokyo d`Arquitectura a l`aire lliure.
Per als que no ho sapiguin, Edo es com es deia Tokyo abans.
Es molt mes petit que el Meiji Mura, pero l`he trobat mes interessant.
Potser perque les cases no son tan opulents...
Si hi voleu anar, no cal que us mudeu gaire, poseu-vos roba que pogueu rentar sense problemes o empestareu la maleta... Ho dic perque a les cases mes antigues (s. XVII)que hi ha, nomes entrar hi ha la llar de foc encesa. I de segur que els voluntaris us hi faran asseure al voltant a fer petar la xerrada.
Aixi que el fum fum fum del titol anava en segones... pel nadal i per la pudor de fum que et queda al damunt... Tornant amb el tren em donava la impressio que em miraven per l`olor... Cabories meves...
Aquest museu te molt a veure amb en Miyazaki Hayao, primer perque la mascota del museu, en Edomaru, l`ha creat ell.

Itambe perque hi ha un edifici, els banys publicsde Kodakara-yu, que van inspirar-lo per a crear els banys de "Sen to Chihiro no kamikakushi". No es tan espectacular com l`edifici de l`anime. Pero les linies de l`entrada son mooooolt semblants!

Envoltant el museu hi ha el parc Koganei. Si ara es bonic, a la primavera ha de ser espectacular, amb la cuantitat de cirerers que hi ha! I enormes que son!
Ara hi ha els Momiji i els Fuyuzakura (cirerers d`hivern)
Amb explanades enormes on jugar i correr.
Tambe hi havia grups de gent fent Tai-chi i altres arts marcials, que no en se el nom... Amb espases i pertigues.
Gent tocant instruments. I no per demanar, simplement per practicar o passar l`estona.
Aixo m`ha fet recordar un comentari que va fer un madrileny a l`hotel... Deia que a Tokyo no hi ha llocs per passejar...
Jo, com que no entrava dins de la conversa, no vaig dir res. Pero crec que a Tokyo hi ha molts llocs on passejar! Aixi que no sabia per on s`havia mogut ni per on anaven els trets de tal comentari.
Llavors va acabar de parlar dient que no podies passejar i mirar botigues!
Conxu!
O mires botigues o vas de passeig!
Si, que no es com a passeig de Gracia (o en el seu cas, deu ser La Castelana... ;p), que tot i que la gent va rapid pots aturar-te a mirar els aparadors... Pero, al menys jo, si surto a mirar botigues faig aixo. I si surto a passejar, doncs... Passejo i llestos!
O ell se`n va al Retiro i espera trobar-hi el Dolce and Gabanna, Channel i similars... Que ni un Zara, home! Encara que aqui esta a Omotesando, un carrer de botigues mes aviat pijetes...

Apa! Me`n vaig a fer la maleta que dema marxo cap a Kyoto.
Jaa ne!