Matsumoto Shiro Matsuri

Primer que res, afegir una cosa que ahir em vaig oblidar...
Just en sortir de l`estacio de Nagoya em va venir olor de mar, be! Hi soc ben a prop. Pero a l`estoneta de caminar em ve una pudor a merda... que vaig pensar, en quin coi de ciutat m`he fotut ara...
Per la tarda, quan anava cap al castell, la vaig tornar a sentir. I just en aquell moment veig un home amb una bossa remenant en mig del bambus nans (alguns jardins, en comptes de gespa o heura, tenen bambu que no creix gaire). Jo que penso, mira que be! Aquest ha portat el gos a fer les seves cosetes i ara no les troba! No deu ser l`unic amb la pudor que fot per aqui...
Pero llavors veig que comenca (no tinc c trencadaaaa) a recollir boletes, i penso: que te aquest? un conill?
Llavors hi vaig caure! Miro enlaire i... com no!? Son gingkos, tota la ciutat esta plena de gingkos i estan plens de nous!
Que quan estan madures foten una pudor de cal deu!
O si no pregunteu-li a ma mare... que m`en va recollir unes quantes per a plantar-les i les va portar en un cleenex fins a casa...
Be! Ja ho he explicat.

Avui m`he llevat d`hora i he agafat el tren fins a Matsumoto, unes 2 hores de cami.
Avui era el Oshiro Matsuri (festa del castell)
Quan he arribat era massa d`hora, perque estaven montant encara totes les paradetes.
Aixi que he anat a donar un volt vora el riu i els carrerons que hi ha entre aquest i el castell. I en un petit temple que hi ha m`he trobat a una colla de gent vestits amb jimbeis (ara no se si el jinbei es nomes el d`estiu o que) que estaven preparant uns Mikoshi.
Els mikoshi son una mena d`altars que es porten a coll com els passos de Setmana Santa. Aixi que m`he quedat per alli mentre un sacerdot feia una mena de ceremonia de purificacio (o benediccio) dels mikoshi i dels asistents.
Acabat aixo, surten dos amb unes safates plenes de gotets i els reparteixen entre els portadors. Un d`aquests se m`acosta i me`n dona un, "nonde nonde, canpai shiyou!" em diu... Era sake! I de bon mati! Crec que quest ritual l`han fet mes d`una vegada despres de veure`ls l`alegria amb que portaven els mikoshi per la tarda.
He intentat portar una conversa amb la dona del que m`ha donat el gotet. Resulta que es de Nagano, m`ha preguntat que si no hi anava. Quan li he dit que si, s`ha posat contenta... No se perque...
El castell estava tot ple de gent (logic, era la festa del castell...)
I al pati d`entrada hi havia exposicions de crisantems, un escenari on representaven balls amb ventalls, una competicio de kendo i concert de tambors (taiko, kodo...ja us ho aclarire quan torni), pels carrers que porten al castell es feien desfilades de dansaires amb rams de momiji (ars japones vermell...de plastic, eh?) i una mena de processo de gent vestida com a l`epoca feudal, samurais, princeses, daimyo, soldats i, fins i tot, ninjes!
Tambe hi havia una mena de mercat de les puces (i no em refereixo al circ... un mercat de trastos i roba usada)
Paradetes de menjar, mascares, pescar peixets o boles i altres rampoines.
Forca interessant, tot plegat.
Per cert! He menjat takoyakis, que fins ara son els mes bons que he trobat. I Taiyaki de postres!
No sabeu que es el taiyaki??
Sabeu aquells pastissets amb forma de peix que li encanten al Shin-Chan?
Doncs si, son aquests, que realment no son de xocolata, sino que estan farcits d`"anco", la pasta dolca de fesols vermells azuki.
Tambe en feien amb frankfurts i maionesa...
Puajjj! Eren mini-salsitxes enmig d`un bassal de maionesa...
No vull ni imaginar quin gust deu tenir...

Una altra cosa...
Ens queixem quan a les nostres ciutats encenen els llums de Nadal 15 dies abans, oi?
Doncs aqui els encenen el dia 20... de novembre! I ja hi ha arbres de nadal guarnits pels carrers... Sobretot als grans magatzems...
Si son consumistes com ells sols, aquests japonesos...

Dema, encara he de decidir si vaig a Inuyama o a Takayama...
Apa doncs! Fins dema!