21 de nov. 2008

Un vaso-avec un peu de-お水-please!

Així tinc el cap ara... com una olla de grills...
Al matí parlant en Francès i Castellà (tot alhora), la majoria del dia en japonès, després altre cop en francès i ara fa una estoneta en angles...
Així que ara escriure en català es un veritable descans per al meu cervell!
A l'hostal hi ha un grup de francesos, que rondaran els 60 anys, que algun d'ells parla l'espanyol. I hem acordat que ells parlarien en aquest idioma i que jo parlaria en gavatxo. I una noia francesa que viatja fent autoestop... Amb ells he parlat al mati, abans d'anar al mercadet que es fa al Tou-ji el dia 21 de cada mes.
Aquest mercadet es força interessant. S'hi pot trobar des de verdures, especies i altres aliments, a bonsais, kimonos, gravats, escultures, mobles, etc...
Es un mercat de les puces. Gairebé tot de segona ma. Be... excepte els aliments, espero... XD
A mig matí he tornat a l'estació de Kyoto, on havia quedat amb el meu amic Junichi.
Havíem quedat al punt d'informació turística... Però resulta que n'hi ha dos... I jo m'esperava al del carrer i ell al del primer pis de l'estació...
Fins que me'l veig passejant-se amb un cartell amb el meu nom!
Després d'una breu presentació, de fet ja fa prou temps que parlem, però no ho havíem fet mai en persona ni de viva veu, hem agafat el bus fins prop de Gyon, per anar al Kenninji. On hi ha la pintura d'una parella de dracs enorme al sostre d'una de les sales. Força impressionant, ja que em pensava que era una mena de fresc, però realment està feta en fulls de fi paper i enganxat al sostre. Es veu que l'artista va trigar 2 anys en fer-lo! Ja he dit que es enorme!
També hi ha un parell de jardins zen. El més interessant es el Houjyouteien, que amb les línies ondulades sembla realment el mar.
Despres hem pres un te maccha i menjat mochi amb diferents condiments (matcha, kuro goma, i un altre de color groc que no recordo el nom) a Gyon.
De passeig en direccio al Kodai-ji hem pujat en un jinrikisha (rickshaw), que en altres paisos asiatics encara s'utilitza com a transport com si d'un taxi es tractes.
Pero aqui es mes una atraccio turistica que altra cosa. Mentre et porten pels punts turistics, van explicant-te coses (en japones o angles).
Normalment son nois els que estiren d'aquest, pero a nosaltres ens ha portat una noia que, si no recordo malament, es diu Aiko.
Molta gent l'animava quan veien que era una noia, mes aviat menuda, per unes costes que a peu ja son prou cruels... Doncs imagineu-les arrossegant un carro amb dos persones dalt, i sense parar de parlar...
お疲れ様でした、愛子さん!
Despres si que hem anat al Kodai-ji i despres, passant per Sannenzaka i Ninenzaka hem anat cap a Kiyomizudera.
Llavors s'ha posat a ploure, no gaire, pero prou per a fer obrir els paraigues... I amb la gentada que hi havia era una mica emprenyador... Fins que finalment hem arribat a la cua per entrar a Kiyomizudera, per a l'entrada especial per al recinte il-luminat. Tot i que ja hi havia estat, no em feia res tornar-ho a veure.
Aixi que ha estat un dia complert i he parlat en japones gairebe un dia sencer!
Estic contenta! Gracies, Junichi!
Pero en arribar a l'hotel, i trobarme amb els francesos i anglesos tambe... No podia parlar res comprensible... Em sortia el japones per tot arreu!
El meu xip anava lent com l'ordinador en el que estic escrivint... Quin carrau!
Per aixo... pensar en catala m'ha relaxat ara mateix... encara que la tele esta a tot volum i en japones mentre fan els anuncis, abans la tenien en angles perque no se quina serie veien en dual... Crec que es una mena de Betty la fea, o alguna cosa aixi... Ah! ja s'han acabat els anuncis! Ara fan "Herois"!
Hirooooo! Es fotran perque el Hiro no esta subtitulat!
Ajo y agua, boys!
XDDDDD

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Nineta!!!
amv els teus relats, després podras fer un llibre, ufff
gràcies per aquesta oportunitat de compartir
ahir al vespre va començar la fira d'Arbeca, freda i humida com és de rigor, ja es sap: Per Santa Caterina o molt freda o molt humida (si no les dos)
demà diumenge, com sempre el tradicional esmorzar, prou conegut per tu.
Be, aquest mati encara em toca curro, aixi que....
Molts petonets

Anònim ha dit...

Perdó per les faltes, encara tic un xic dormida, jejeje