Ha assolit el post #100, en 7 mesos i un dia!
Felicitats cosmonautes!
I això m'ha fet rumiar... I jo, quan vaig començar el Gocha Gocha?
Així que he tornat enrere i...
Conxus! Si avui faig 1 anyet!
Només porto, amb aquesta, 60 entrades (això vol dir un 16,4% d'activitat). I no tinc tants visitants com altres blocs.
Però això no m'importa, ja que als pocs que m'han comentat fins ara els considero com a petites joies. I sense aquests potser ho hauria deixat córrer...
Tot va començar per penjar un vídeo per a picar a ma cunyada, que havia ballat al festival de final de curs de l'escola del seu fill (el barrufet rondinaire)
A partir d'aquí va convertir-se en una mena de caixa de mals endreços on he anat abocant algunes de les meves cabòries, impressions, troballes curioses, etc.
La veritat és que no m'hi he dedicat el que m'hauria agradat. Però de vegades per falta d'idees originals, altres per no saber com afrontar-les, m'he quedat amb moltes d'aquestes al tinter.
Algunes de les coses pendents són reeditar la bitàcora del meu darrer viatge al Japó. Corregir-ne les faltes i afegir accents i Ç. I sobretot, sobretot, penjar les fotos corresponents!
A veure quan m'hi poso realment... (^^;)
Passat aquest any puc dir que m'ho he passat molt bé fent tot això, però no està de més fer-ne una auto-avaluació.
Així que, com estem a final de curs i com si d'un nen d'escola es tractés, m'hi llenço!
-Hi posa interès, però es distreu fàcilment i és inconstant.
-Valora els seus amics.
-Es una mica malparlada.
-De vegades parla sense pensar el que diu.
(...) Que malament està resultant això...
Això pinta un NECESSITA MILLORAR com una casa!
Doncs, apa!
Per a superar les penes d'haver caldat el curs...
No tinc pastís (no ho tenia previst...)
Així que aquí teniu un Senbei d'Aniversari!
Espero fer-ne tants com la Iaia Aru, que realment es deia Haru, menjant senbeis!
Pero també espero que amb una dentadura en millors condicions...
Entrades
5 comentaris:
No sé perquè no has aparegut al meu feed, hauré de revisar que ho tingui correcte! En fi, prou excuses!
Felicitats sinceres per aquest any de vida d'un blog tan personal i entretingut a la vegada :D
El que està clar és que més important que les visites al blog és que tú t'ho passi bé fent-ho. Evidentment que la gent comenti fa que un se senti més motivat, però que no sigui això el que et mogui a seguir escrivint! Han de ser les teves ganes d'explicar cosas!
M'encanta com has decidit celebrar-ho xD Visca les senbei!
Uff, he posat COSAS, m'ha fet mal...
COSES!!!!
Gràcies, Capitán!
Tens tota la raó, el millor es fer-ho per un mateix. És com més en gaudeixes!
Cosas...
A mi també me n'ha fet!!
XDDD És broma!
De vegades a mi se m'escapa alguna Y quan escric en català, i les I en castellà... Això si que em fa mal a la vista...
La de vegades que, passat un temps, he corregit algun escrit en veure alguna errada d'aquestes!
Fins aviat!
Ens llegim!
Holes nineta:
FELICITATS!!!!
A mi m'agrada molt de entrar al teu poti-poti de tant en tant,
al menys ja que he perdut el costum d'escriure, intento no perdre el de llegir....
Segueix així.
Petonets de la teva "padrina" jejeje!!!
Ieeeei, padrineta!
Doncs ja has escrit (encara que sigui un comentari, jejeje!), i m'ha fet mooooolta ilu, com sempre! Que ja ho saps!
No has pensat mai a fer-ne un, de bloc? Amb els teus escrits i poemes podría sortir una veritable joia!
Un petonàs! X3
Cuida't mooooolt!
I a veure si puc escapar-me per la Festa Major!
Publica un comentari a l'entrada