Buff! Feia dies que no passava per aquí, però d'avui no passa! L'avinentesa és inevitable! No podia deixar d'anunciar que aquest cap de setmana se celebren les IIes Jornades de Manga i Cultura Japonesa de Reus, organitzades per l'Associació Irasshai
Que enguany creix i passa d'un a dos dies, plens de tallers de dibuix, concursos de karaoke, cosplay, competició de softcombat, jocs de taula i videojocs, Para-Para i projeccions d'anime, cinema i... Hard Gay!
La primera edició de les jornades se'm va passar... (Estaria enfeinada amb els preparatius del meu viatge al Japó?) Però espero que a aquesta edició hi pugui anar, encara que sigui només una estoneta a treure el cap! (^^)
Així que si us hi voleu arribar, és aquest 10 i 11 d'octubre, a La Palma de Reus. Passeu per la plana de les Jornades per a coneixer les activitats i els horaris. I és gratis! (visitar la plana i l'entrada a les jornades!) XD
Hummm... Per a anar fent boca per al Saló del Manga...
Des de Gocha Gocha ens volem afegir al record del recentment desaparegut Yoshito Usui donant constància a través d'aquesta entrada del nostre dol i enyor. Sempre el recordarem amb estima com l'entranyable autor de la seva obra més coneguda, Crayon Shin-Chan, la qual s'ha convertit, per a molts, en una part imprescindible de la nostra cultura popular.
Descansi en pau, Usui-Sensei.
És una iniciativa de "Hoy les presentamos...". Al seu bloc podreu trobar l'HTML original en castellà per a poder copiar i pegar al vostre bloc i així unir-vos a aquest missatge de condol. La imatge ha estat cedida per Marc Bernabé.
Feia temps, moooolt de temps, que no mirava anime. Però aquesta setmana he treballat de nit i, per no perdre el costum, quan arribo de matinada no tinc gens de son... Així que "m'he pillat el tàtil" i m'he empassat els 22 capítols de Kuro Shitsuji (黒執事 El Majordom Negre) abans d'anar a dormir.
Està basat en el manga shounen escrit i il·lustrat per Toboso Yana, publicat a partir de 16 de setembre de 2006 al Monthly GFantasy (月刊Gファンタジー) de l'editorial Square Enix. L'adaptació d'anime es va estrenar l'octubre de 2008, de mans de l'estudi A-1 Pictures(Persona-Trinity Soul, Kannagi, Tetsuwan Birdy Decode, Senjou no Valkyria Gallian Chronicles...) i amb la direcció de Shinohara Toshiya Així que quan vaig ser al Japó estava en plena ebullició de marxandatge (merchandising)
La història En una casa senyorial dels afores de Londres Victorià(el paradís de les Lolites), el majordom Sebastian Michaelis serveix el comte Ciel Phantomhive, un nen de 12 anys, cap d'un holding d'empreses (joguines, constructores, llaminadures...) i el "gos de la Reina" En Sebastian du a terme qualsevol tasca requerida pel seu amo i resol amb facilitat i perfecció els problemes que assolen Anglaterra, degut al seu llinatge demoníac i al contracte Faustià amb Ciel. Quan se li qüestiona com pot haver fet alguna cosa, recordem que es un dimoni que s'alimenta d'ànimes, respon sempre amb una frase un pèl difícil de traduir, pel joc de paraules que crec que hi fa. Akuma de, shitsuji desu kara!(悪魔で、執事ですから!) O... Aku made, shitsuji desu kara! (飽くまで、執事ですから!)... Depèn de com es "llegeixi" pot dir o bé que fa la seva feina de majordom de forma tenaç fins al final (aku made mo=tenaç), o bé que és un majordom en forma de diable, o diabòlic (akuma=diable, esperit malvat)...
Personalment, m'agrada més el segon opening. Ja que hi apareixen més personatges, especialment pels excèntrics Shinigami Grell Sutcliff i l'enterramorts Undertaker. La música d'aquest és Monokuro no kissu (モノクロのキッス) de SID (シド Shido)
Ull! Spoiler! (si no t'importa que et pugui esventar algun detall de la sèrie, podràs llegir millor el text que segueix si el selecciones amb el cursor) La sèrie està classificada per a majors de 18 anys. Tot i tenir clares tendències yaoi, no arriba mai a escenes sexuals (bé... excepte quan el Sebastian es tira una "monja" per a treure'n informació... Una mica surrealista tot plegat). Es centra més en la relació amo-criat, i no és SM! Hi ha un moment, ara no sé el capítol exacte, en que recorda/intueix/implica una clara escena yaoi. Quan per a trobar pistes d'en Jack l'Esbudellador, en Ciel s'ha de vestir de dama per a fer d'esquer i en Sebastian li posa la cotilla (moe~) La relació entre aquest parell es fa tensa sobretot als últims capítols. El pacte segellat entre ells comporta que en Sebastian ajudi a en Ciel a trobar i venjar-se de tots aquells que el van fer sofrir. I a canvi en Ciel li entregarà la seva ànima per a que s'alimenti amb ella. Doncs bé, mentre dura el contracte, en Sebastian no s'ha pogut nodrit de cap ànima. Lògicament va perdent forces. La fam el fa desesperar, sobretot quan és a punt de "venjar" en Ciel i aquest el fa retirar (les ordres del jove Phantomhive són irrevocables per al majordom, de la mateixa manera que no pot actuar si aquest no el crida). No sé ben bé si és per por a morir en haver completat una part del contracte, per avorriment, per compassió pels inocents que es poden veure implicats per la violència que prèn la lluita... En aquest punt, una espurna d'odi apareix als ulls del majordom que fa esgarrifar en Ciel.
El que si que té tendències yaoi és en Grell, que "acosa" en Sebastian de forma descarada. Faria el que fos per un simple petó d'aquest moreno d'ulls color tè (Earl Grey... Recordem que som a Anglaterra)
Amb tot, m'he quedat amb ganes de més. Per això crec que buscaré el joc per a la DS Phantom & Ghost, a veure si me'n surto! El joc, per una part ens ofereix etapes d'aventura, en les que interactuem amb altres personatges, havent d'escollir la resposta correcta per a seguir avançant. Aquest punt pot ser interessant perquè afegeix molt rerefons sobre els personatges secundaris de la sèrie i de nous creats per al joc. Per a demostrar que som un majordom implacable i que no hi ha prova que se'ns resisteixi haurem de fer front a un munt de minijocs. Des de netejar una copa a mantenir servits els convidats en una festa, en Sebastian haurà de demostrar que els seus coneixements, tremp, talent i habilitat per les arts marcials no tenen rival.
Per cert, crec que el joc transcorre a Brighton. Hi tinc família allí! I hi vaig passar unes setmanes en una casa de l'època Victoriana! Més raons per veure si hi reconec cap racó!
お知らせ! Noticies Fresques!(o no tant... ja sabeu que vinc d'Arbeca...) Tenim manga, anime, merxandatge per quedar-ne tips, cosplay assegurat (dóna joc a moltes Lolites), el joc per la DS... I ara... El musical! Que si... que no és la Bella i la Bèstia! A Sugee he trobat que es farà (bé... s'estrena ja! El 28 de maig) el musical al Sunshine Theatre a Ikebukuro (Tokyo) El que farà de Ciel Phantomhive és en Sakamoto Shougo, que ja té experiència en aquest tipus d'adaptacions ja que també va participar a "The Prince Of Tennis" fent de Ryoma Echizen. D'altra banda Matsushita Yuuya será Sebatian Michaelis.
Però... veient les cares que els han deixat a aquest parell... Em quedo amb l'animeeeeee! Kowai yo, futaritomo!
I també em quedo amb la traducció diabòlica de la frase 悪魔で、執事ですから!
Sempre he cregut que els catalans tenim la sort de saber-nos enfotre de tot, començant per nosaltres mateixos. És una manera sana d'entendre'ns, criticar-nos i, fins i tot, intentar millorar-nos. (Que ens ho deixin fer ja són figues d'un altre paner...) I un exemple d'aquest humor satíric, un pèl àcid, és el programa "Pølønia" que s'emet per TV3... Si algú creu que és partidista jo li diria que s'ho faci mirar, ja que crec que hi rep tothom, sigui del color que sigui. Als catalans ens diuen "Polacos" d'una forma despectiva, fins i tot al diccionari Espanyol-Anglès Collins hi surt aquesta entrada...
Collons amb el Collins... Doncs mira, tombem la truita a aquest suposat insult i en treiem suc. Apa! Caldo no vols? Doncs, tres tasses.
Però resulta que aquesta qualitat no la té tothom al món... Els que visiteu blogs, fòrums i similars de temàtica asiàtica, de ben segur que ja n'haureu llegit alguna cosa del que us parlaré. Els Coreans tenen la pell fina, pel que es veu... Les rancors històriques, polítiques i estratègiques han pogut més que una sèrie d'anime japonesa. "Hetalia - Axis Powers" va néixer com un webmanga que després va editar en un volum Gentosha.
Aquest manga va aixecar polèmica a Corea del Sud i més quan es va anunciar la seva adaptació a l'anime.
És una comèdia situada durant la Primera i la Segona Guerra Mundial, on les característiques típiques (i tòpiques) de cada país són antropomorfades en un bishonen. Per exemple, Italia Veneziano és fan de la pasta i les dones, Nippon és un otaku, America adora les hamburgueses, Russia el vodka i Doitsu (Alemanya) ho vol tenir tot organitzat, seguint normes i retícules... El títol del manga és un joc de paraules entre el terme japonès "heta" (inútil, maldestre) i Italia, país on es centra la història i que, en la mateixa, és constantment salvat per en Doitsu.
La polèmica neix a partir d'una de les tires del webmanga on el personatge que representa a Corea li demana de tocar-li les sines, de fet el magreja, al personatge del Japó (els dos són homes, val a dir que gairebé tots els personatges són masculins, excepte Bielorrussia, però sobre aquest/a jo tinc els meus dubtes...) Les dues sines de la discòrdia representen les Roques de Liancourt, dos illots que tant Corea com Japó se'n disputen la sobirania (Una mena de Perejil però més seriosa, perquè aquestes illes serveixen de base militar i tenen cert valor estratègic). Després de les protestes es va anunciar que el personatge de Corea no apareixeria a l'anime, però tot i així s'ha cancel·lat l'emissió de la sèrie en aquest país.
Us deixo el primer capítol amb subtítols en castellà de mans d'Aino Fansub
Jo ja espero amb delit els següents capítols. Pastaaaaaaaaa!
Fonts:AnimeUnderground, Viquipèdia, Ainofansub (Avís: aquest últim és un enllaç a una web de temàtica Yaoi, si no et va el tema no hi vagis i llestos)
Edito: Ara que hi penso... Als Berlinesos tampoc els va agradar gaire com els vaig definir al meu projecte per a l'aplicació de publicitat als tramvies de la BVG... Era un anunci en favor de l'Euro (si arribo a saber que el canvi va comportar un augment del 66% dels preus per l'arrodoniment que suposadament no s'havia de fer...) on es deia que es passéssin dels tòpics, que amb una moneda única seria més fàcil conèixer-nos... Vaig posar un objecte kitch, tòpic de cada país (els souvenirs més suats que et puguis tirar en cara) i per als alemanys vaig posar-hi una gerra de cervesa... Doncs es veu que es van picar i me'l van canviar per uns pantalons tirolesos... Capquadrats... Però m'el van aplicar! Un projecte meu rodant pels carrers de Berlín!!! Per mi com si el canviaven per una bratwurst...
Fa tres dies que em llevo amb una cançó enganxada al cap i que a la que les meves neurones es relaxen torna a atacar fent-me taral·lejar el tros que em sé. La veritat és que la cançoneta en qüestió no té res d'especial, a no ser que és l'ending de l'última pel·lícula de Ghibli, "Gake no ue no Ponyo" (Ponyo al penya-segat) La banda sonora de la qual és de (qui si no!?) Joe Hisaishi.
Els rumors deien que aquesta pel·lícula era una mena de resposta (lliçó?) de Hayao Miyazaki al seu fill Gorou. Per la, fins a cert punt, polèmica que van aixecar els comentaris fets pel director novell al seu bloc personal respecte la relació, segons ell, més aviat freda que rebia per part del seu pare, a arrel de l´anterior treball de l'estudi amb el que va debutar com a director, "Gedo Senki". Pel que sembla, "Gedo Senki" la volia fer el mestre Miyazaki ja des de feia molt de temps, però quan per fi l'Ursula K. Le Guin, l'autora de la sèrie dels Contes de Terramar en que està basada la pel·lícula, va donar el seu VP per a fer-ne l'adaptació d'anime, estava ficat de ple en la producció de "Hauru no ugoku shiro" (El castell ambulant). Per això va prendre el projecte el seu fill. El que va convèncer a Le Guin de cedir-ne els drets per fer-ne la película, sembla ser el fet de que l'estudi va guanyar un Òscar amb "Sen to Chihiro no Kamikakushi" (El viatge de Chihiro)... (Ja t'està bé! Si tens fums, bufa!) Jo no he llegit res d'aquesta autora, però la història a "Gedo Senki" em va semblar una mica confusa... Massa coses a dir en poc temps i al final no rebre cap missatge clar... (I que no se m'enfadi ningú si dic que és l'única pel·lícula de Ghibli en que m'he adormit veient-la...) Gràficament, hi havia punts en que el detall era absolut i altres en que es veia una mica barroer... Així que una mica inconnex tot plegat. Sempre des del meu punt de vista, és clar!
Tornem al tema... Ja he vist, doncs, l'última de Ghibli! Com era d'esperar, encara no s'ha editat a Espanya... Tindrem la possibilitat de veure-la al cinema? O el que serà més segur, en DVD directament...? Ara només ens queda esperar que la Disney es decideixi a distribuir-la!! Jo he vist un screener Xilè, lògicament amb l'àudio en japonès i els subtítols en espanyol. (Amb la noia que va i torna del lavabo inclosa ;P) Com ens té acostumats Miyazaki, Ghibli ens torna a portar una pel·lícula plena de missatges d'amistat, amor i respecte per la natura en aquest treball. Amb una estètica simple (no espereu l'espectacularitat de Mononoke Hime) que recorda realment les aquarel·les que fa el mestre com a esborranys, encara m'ha donat una sensació més tendra, sense perdre's en els moments més tensos. A mi, personalment, em recorda, deixant a banda el punt més fantàstic característic d'en Miyazaki, a la meva estimada "Mimi wo sumaseba" dirigida pel desaparegut Yoshifumi Kondou.
Ull! Que ara us podria esventrar la pel·li!! Si no vols córrer el risc, salta't el text lila
La història es desenvolupa en una ciutat vora el mar en la que un nen de 5 anys, en Sousuke, rescata d'una caleta plena d'escombraries un peixet vermell al que li posa el nom de Ponyo. L'amistat entre en Sousuke i la Ponyo (és una peixeta, doncs! De fet és una mena de princesa filla d'una Dama Marina i d'un bruixot, humà renegat de ser-ho) creix fins el punt de que la Ponyo desitja ser humana. El fet que la Ponyo sigui lluny del seu hàbitat i faci us de la seva màgia, fa que l'equilibri de la natura es trenqui. Per això, els seus pares decideixen posar a prova la lleialtat d'en Sousuke envers la Ponyo, per a deixar-la quedar al món dels humans com a tal, renunciant als seus poders per sempre.
Aquesta trama és el pretext amb el que Miyazaki ens parla, per exemple, de la relació entre els humans i la natura, de la necessitat de l'equilibri entre ambdues parts i de l'amistat entre els nens, i entre els adults.
El missatge a en Gorou? No sé... Com no sigui el fet que el pare és tan estricte (fins i tot violent? Podria llegir-se d'una altra manera que no convé...) amb la seva filla, perquè vol protegir-la del que ell mateix tem? Res! Que si teniu l'oportunitat, l'heu de veure.
I si voleu, aquí és un lloc on podeu deixar els vostres comentaris i/o opinions. Per anar fent boca, aquí us deixo el trailer.
Apa! Tornem-hi! Ponyo, Ponyo, Ponyo, sakana no ko...
Entrades
