31 de des. 2009

Bon Any 10!

Estem a punt de deixar enrere un altre any, el 2009, que de nou ja no en té res...
Esperem que el que estem a punt d'entrar sigui millor que el que abandonem!
Que tot ens surti com desitjaríem, al menys en la mesura del possible!
"Milagritos a Lourdes", eh!?
Però bé... Segons l'horòscop xinès, estem deixant enrere l'any de la vaca o el bou, una bèstia que acostumava a ser usada per a treballar els camps. Així que ha estat un any d'esforços... I tant! Fins i tot podria dir que en alguns moments de psicosi es podria considerar l'any del Nyu...
I entrem a l'any del Tigre! Un any de força! Només comparable a l'any del Drac (el meu horòscop!)
Així que si es torna a encertar, tenim un any ben optimista per davant!


Ja teniu els 12 grans de raïm a punt?
Jo els tinc netets, que els he hagut d'anar a comprar de pressa i corrents, que ens els havíem oblidat!
L'"Aivá! Los Donuts!" l'hem transformat en un "Òndia! El raïm!"
I a la cua del Mercadona erem tres seguits amb només el raïm a les mans...

Ah! Una curiositat, la tradició de menjar els dotze grans de raïm, avui fa 100 anyets!
La de vi que es podria fer amb tots aquests gotims consumits en acabar cadascun d'aquests anys...
I parlant de tradicions, costums i supersticions...
M'acabo d'engolir uns udon de vedella per a acomiadar l'any, com mana la tradició nipona del Toshikoshisoba.
Bé... Realment és amb fideus soba, que diu que aquests fideus són llargs i continus com la vida... Però a la zona de Kansai es fa amb udon, més gruixuts que els soba, perquè la vida sigui gruixuda (forta) i llarga com aquests fideus. I fan un joc de paraules per a raonar aquesta tradició: Udon うどん ~> Undon 運呑 = Atraure la bona sort.
També escolten les 108 campanades que vibren des dels temples per a netejar-se dels 108 desitjos terrenals, i així entrar nets al següent any.
Jo he escoltat 108 i més campanades gràcies al Marujito, l'agaporni tarambana que tenim a casa. Que s'ha enredat a cops de cap amb la campana que té penjada a la gàbia.
Aquest és en Marujito, en un dels pocs moments que està calmat...


Així que una mica a la meva manera, també estic acomiadant l'any a l'estil japonès. XP

Al món hi ha múltiples costums i supersticions per la Nit de Cap d'Any.
Alguns exemples són menjar llenties, portar roba interior vermella o groga, petonejar-se sota una branqueta de besc, trencar la vaixella a la porta (que no pel cap) dels éssers estimats, castells de foc, barrils encesos rodolant pels carrers, donar el tomb a l'illa de cases arrossegant una maleta, cremar ninots simbolitzant l'any vell (em recorda les Falles i Sant Joan), llançar els trastos vells per la finestra, saltar per sobre de set onades, tancar amb un cop de porta...

En reconeixeu cap? En sabeu alguna més?
Segur que si!

Apa! Que l'any que estem a punt d'entrar sigui un Any 10 per a tots!

24 de des. 2009

Pinten bastos!

Avui és un d'aquests dies en que tot cristo escriu l'entrada de rigor.

I jo... No seré menys! XD

Bon Nadal a tothom!




Com podeu veure el meu mini-Tió-espia, fa cara de circumstàncies...
Se les veu venir, les garrotades!
Fa cara de "a mi sempre em toca el rebre! Què us penseu? Que sóc un uke al que li agrada el M? Fotent-me garrotades i només pensant en el meu cul?"
I quina raó que té de pensar així...
Les criatures esperen aquest vespre amb candeletes des de fa... (Deixeu-me recordar quan va començar el bombardeig d'anuncis de joguines per TV...) cosa de dos mesos? (Si fa o no fot...)
I alliberen tota la tensió acumulada durant aquest temps sobre la pobra soca...

Jo també necessito alliberar una mica de tensió, però el Tió no m'ha fet res... I crec que poca cosa em cagarà... Així que m'estalvio l'esforç de vigilar que enmig de la voràgine de garrotades faci mal a algun xiquet.
El que jo necessitaria és un sac de boxa per a poder enganxar-hi alguna foto que em motivi encara més a enredar-me a mastegots. I hauria de ser ben gros, que potser no m'hi cabran totes les fotos!
Hi encolaria les fotos dels "suposats responsables"; que ja sigui per la crisi que no saben per on agafar, com pels problemes climàtics que passen de mirar-se amb l'atenció que es necessita, com pel "tantmefotisme" general que regna al món envers la fam (ja sigui al 3r, com al 1r món, que a tot arreu hi ha desamparats per un cantó i aprofitats per l'altre); que viuen a costa de molts amb uns quants "aguanta-que-cobro" i molts "posa-m'ho-aquí" dignes d'un gegant Indi (que amb la mà al darrera espera per cobrar d'estranquis)

No sé vosaltres... Però jo ja tinc ganes que s'acabin les Festes.
M'estressen a més no poder... Que si àpats descomunals, que si regals, que si haver de suportar la xerrameca (i el perfum) d'aquella tieta que no veus en tot l'any, però que amb una hora amb ella és suficient per a fer trontollar la paciència del més calmat de la familia...
Potser em titllareu d'antisocial... Potser si...
Però es que a mi no m'ha de marcar ningú els dies en que m'he de trobar amb la família, ni quan fer els regals, ni menjar/beure què ni en quina quantitat ni periodicitat... Això hauria de sortir de cadascú i les Festes de Guardar, doncs això, per guardar i a córrer!

I per a que no sigui dit, us desitjo un bon Nadal i un pròsper 2010.
Encara que pinti bastos!

16 de des. 2009

Precipitacions aïllades!


Què és això?
Neus localitzades? O un cotxe caspós? XD

15 de des. 2009

#TLQM La nit dels Cogombres!

Fa dies que no dono senyals de vida per aquí, però d'avui no passa! (^^;)

D'un temps ençà, unes sigles estan prenent força.
A través de blocs, twitter, wave, facebook i altres mitjans, un concepte ha revolucionat la blogosfera!
Es tracta de TLQM (Todo lo que mola)
En català no quedaria tan bé... Tot el que fa patxoca... TEQFP?... WTF! (><) OMG! XD Aquesta frase té els seus orígens amb Pepino (AKA Ale, karawapo, Alejandro... pepinismo.net) i difosa per El Capitán (AKA Urías, Oriol... laarcadiadeurias.net) en una entrevista al primer, que podríeu veure aquí si els de youtube no fossin tan torracollons amb els drets d'autor pels fragments musicals que puguis usar al muntatge del vídeo... La política de Youtube=TLQJ (Todo lo que jode)
Bé... La frase (mode reverberació: ON) "todo lo que molaaaa!" (mode reverberació: OFF) definia en un inici la "mercaderia" que es pot trobar a les tendes de carretera que van visitar l'Ale i Urías a Fukuoka. Des de manga, passant per consoles, marxandatge, a tota mena d'artilugis i andròmines usades.
Però després d'això s'ha anat usant per a definir totes les frikades que "molen", la gran majoria relacionades amb Japó.
Per a crear entrades i ressenyes simultànies de còmics i anime a 4 i 6 mans!
Acabant donant nom a una trobada simultània de bloggers i twitters a Barcelona i Madrid el passat 10 de desembre, la "Cumbre Nexo Japón #TLQM" que es va enfilar per twitter i perfilar per wave.
On hi van assistir, entre d'altres, els ja esmentats Ale i Urías, Marc Bernabé (a qui dec, en part, el meu interès pel japonès), Roger de ComerJaponés.com (el blog del qual acabo de visitar fa una estona i ja tinc l'estomac rugint com un desesperat!), Madam Beus, Getres (dissenyador web sense bloc. En casa de herrero...)
M'hagués agradat molt assistir-hi, però els meus horaris laborals són una merda, diguem-ho clar!, i em va ser impossible.
Però no acaba aquí, després de la trobada-cimera-kdd-fiestuqui-gambiterada vénen més cosetes!
Continuen les ressenyes a múltiples mans (si continua afegint-se gent, semblarà una ressenya de la deessa Kannon ) i la setmana Nexo #TLQM amb el Tokusatsu com a tema principal, amb Godzilla i Ultraman ressenyats ja per ElCapitán, Marc Bernabé (l'arqueòleg del Manga), PublicidadJapón i amb possibles futures col·laboracions de Pepino i ComerJaponés.

I la traca final, o millor dit la mascletá!
Un "peaxo" concert que tindrà lloc el proper 22 de desembre a la Sala BeCool (bicul) de Barcelona.

Pepino en concert!

Això si que no m'ho perdo!
Serà el primer concert chiptune que veig. I té tota la pinta de ser una passada!

On és la sala BeCool

Mostra un mapa més gran
Més info a Pepinismo.net i a la plana de BeCool

1 de des. 2009

Ara ve Nadal...

Ja estem a desembre (y yo con estos pelos!) i encara no m'he fet a la idea que s'acaba l'any d'aquí no res.
M'ha passat ràpid, però ràpid-ràpid enguany...
Deu ser que em faix gran? O mitjana, com diu el meu fillol! XD
No ens n'adonarem i ja tenim les Festes a sobre!
Ajudar al Tió i al Reis d'Orient costa la seva pasta (i temps!). Però veure la cara d'al·lucinats dels més petits en veure com arriba el Tió just a la porta de casa, com aquest "caga" mil i un regals només alimentant-lo amb pells de mandarina i aigua, no té preu! XD
Encara que el mini-tió espia que tinc a casa s'alimenti de Mikados (Pocky a l'occidental) XD, que són més bons i se l'ha d'ensabonar per a que doni bons informes al Tió que està a punt de baixar de la muntanya!

Veient que se'm tira el temps a sobre, he començat a mirar què "encomanar" al Tió i als Reis per al corcó de la casa.
Als Reis, ja ho tinc clar, una càmera digital. Ara tocarà mirar quina! Una que sigui mooooolt fàcil de fer anar, que el petit només té 5 anyets i és una mica tabalot.
Al Tió, com que ha demanat no sé quantes coses dels Clicks he estat mirant què hi ha per la web de Playmobil y què són això dels maletins... Que quan jo jugava amb Clicks, venien en cutre-capses i després s'havia de desar on podies, barrejant-se Clicks amb Legos, ninots de goma, Exin Castillos i els Madelman de ma germà... Encara recordo algun d'aquells ninots amb monyons per peus...

Ains! Beneïda nostàlgia!
I recordant els Lego he entrat a la seva plana web i he trobat, entre d'altres cosetes interessants, un Calendari d'Advent que en comptes de xocolatines, cada dia pots descobrir una nova peça o personatge.

Mola! Que ja és prou mogudet el nano per anar-li donant xocolata així per les bones!
Aquest any ja no serà, però a veure si l'any que ve me'n recordo i en pillo un abans de desembre!
Quan era petita no hi havia d'aquestes coses!
Si rebíem un calendari d'aquests de cartró, amb les xocolatines que no tenien gust de xocolata i si els Reis ens portaven allò que realment havíem demanat, podíem estar contents!
La de joguines que tenen ara els nanos!
Després ve quan la criatura s'entreté més amb la capsa que amb la joguina que ha costat els seus calerons als Reis i el seu restrenyiment al Tió...

5 de nov. 2009

De premis va la cosa...

No os extrañéis los que soléis leer mi blog si estoy escribiendo en español...
¡No se me ha ido la olla!
Lo que pasa es que este post va dedicado a cuatro bloggers (bueno... cinco), de los que cada día aprendo algo, y dos de ellos no hablan catalán, así que... ¡Va por todos ellos!


Hace unos días recibí un premio de parte de Vero de http://sweetveruska.blogspot.com que está haciendo sus pinitos en la blogosfera.
Gràcies guapa! Ja saps que em tens pel que necessitis

¡Es el primer premio que mi blog recibe y me ha hecho mucha ilusión!

La cosa consiste primero en pasar el meme/premio a 14 personas.
7 bloggers expertos (léase senpai) y 7 bloggers novatos (kouhai)
Y después responder un pequeño cuestionario.

Procedo a contestar este último.
1. ¿En qué animal te reencarnarías?
No lo he pensado nunca... Pero me encantan las ranitas... Así que creo que sería un sapo berrugoso! O una princesa encantada... XD

2. ¿Algo sin lo que no puedes estar?
El aire. Si un@ no respira es piel...

3. ¿Qué es lo qué más aprecias de una persona?
Un tópico, pero cierto... La sinceridad. Odio que me vengan con falsedades.

4. ¿De qué color sueles vestir?
Mejor, de que color NO visto nunca... El rosa, no lo soporto.

5. Tres palabras que te definen...
Terca, tozuda y cabezona... ¿Que son lo mismo? Sí, ¿y qué!? Me definen a la perfección y son tres palabras... XD

6. Un lugar al que viajarías.
¿Sólo uno...?

7. Tu cita favorita.
La rana en el fondo del charco no sabe nada del gran Oceáno.

8. ¿Algo que quieras hacer?
Ahora... Tomarme algo calentito, que la garganta me está matando...

9. ¿Si no te dedicaras a lo qué te dedicas a qué te dedicarías?
Con los tiempos que corren no está el horno para bollos para ir cambiando de oficio...

10. ¿Cuál es tu mayor extravagancia?
Esto... Creo que no debería contestarlo yo, no?
Lo que a mi puede parecerme normal a otros les puede parecer lo más extravagante del mundo...
¿Quizá esto sea una extravagancia?

And the winners are...
(sonido de redoble de tambores: On)
En el sector femenino, por ser como son, con las ideas claras y una fuerza descomunal...

Nora de Una japonesa en Japón
y Núria de Nihon mon amour
Si mi blog recibiera algunos de los duros comentarios que han recibido ellas, creo que me habría derrumbado hace tiempo...
Así que chicas, seguid siendo las mismas!

Ya estamos al 50% del reparto, pasamos al sector masculino.
Y como a los que les quiero dar algún premio, como que no les pega mucho los gatos kawaii de este galardón, me he tomado la licencia de crear otro premio.
(Otra norma que me paso por el forro...)

Tengo el inmenso placer de presentar este Premio
De Gocha Gocha

que va dirigido a dos monstruos de la blogosfera, dos fuera de série con una árdua misión, sólo comparable a los trabajos Hercúleos...
Creo que ya sabréis por donde van los tiros, ¿Verdad?
Sí... Los ganadores son...
(tambores y fanfarrias: On)
Ikusuki con su Ikublog (que en estos momentos está "luchando" por un premio un poco más serio que éste...)
y El Capitán de La Arcadia de Urías Que aunque realmente sea un kouhai yo le considero un senpai en toda regla, del que se puede aprender mucho de mucho!

Para este premio no he ideado ninguna lista de preguntas, las acciones y post de los premiados responden cualquier cuestionario sobre la caza del gatostiable...
Librado está el premio, que corra a sus anchas si los galardonados así lo creen oportuno!

Espero que os guste el premio a los cuatro!
Petons i "abracadabras"!

25 d’oct. 2009

Més casualitats...?

L'altre dia, a través d'un twit em vaig interessar per un joc de la DS.
Es tracta del "Osu! Tatakae! Ouendan!", que es basa en un grup d'animadors (Ouendan) que acudeixen a ajudar a qualsevol persona que tingui un problema i necessiti d'un suport moral (l'exàmen d'accés a la Todai, impressionar a una novieta jugant a "matar", aprimar-se construint una piràmide, suportar un atac irrefrenable de cagarrines al metro... lol), animant-lo al ritme de la música.
El joc compta amb 18 escenaris (18 cançons), que es repeteixen en 4 nivells de dificultat: fàcil, normal, difícil i molt difícil.
Val a dir que el joc com a tal, no té rès de l'altre món, i més quan ja s'ha jugat al Rhythm Paradise.
També que la versió occidental, Elite Beat Agents, perd totalment l'estètica dels animadors uniformats amb cara de yankee xungo.


per passar a una estètica més a l'estil dels... Blues Broders?
Photobucket

Pàgines oficials de Nintendo© Ouendan, EBA i Rhythm Paradise
Pàgina d'iNiS (firma que desnvolupa el joc)


Però les coincidències de les que parlava no són al joc, tot i que gràcies a aquest me n'he adonat...
Segur que heu pogut escoltar alguna vegada (i moltes) la cançó "La Loba" de l'últim disc de la Shakira.
La que potser (molt segur) no haureu escoltat tantes vegades és "One Night Carnival" dels japonesos Kishidan.
Que, per cert, van abillats amb els gakuran, els uniformes que llueixen els Ouendan!

Aquí us deixo les dues cançons...


MusicPlaylist
Music Playlist at MixPod.com



No puc incrustar el PV de la Shaki, que té l'embed capat. Però aquí teniu l'enllaç per si el voleu veure.
Encara que crec que n'haureu vist alguna imatge, si no és que l'heu vist senceret. Que us conec, nanos!
I aquí teniu el PV de "One Night Carnival"


La de la Shaki no surt al joc.
La dels Kishidan, si.
Potser són cabòries meves, pero tenen un aire...
Carall! Que s'assemblen molt!
Què creieu vosaltres?

Jo només sé que me les he vist i desitjat per a passar la prova del joc on surt aquesta cançó...
Per què no proveu d'imaginar-vos la Shakira en gakuran i amb tupè
(mmmm... sexy no és la paraula XD)
i als "pandilleros" aquests dels Kishidan ballant com a stripers... OMG!
No em direu que no n'hi ha per a desconcentrar-se, conxus!

22 d’oct. 2009

Unes vacances mitològiques

No... No he anat a l'Olimp, ni a Troia, ni he cavalcat a lloms del Centarure... Encara que molaria! XD
A no ser que plegar avellanes compti com a treball herculi i així entrar en la mitologia...
La veritat és que han estat unes vacances prou aprofitades, per ser que només han durat una setmana.
I el que les ha fet mitològiques (o així m'ho sembla) no ha estat l'esforç herculi, sinó les casualitats.
Primer, com ja he deixat entreveure, em va "tocar" anar al tros a acabar de plegar les avellanes abans que la pluja s'emportés les quatre que quedaven cap al tros del veí.
Ara que ja ha plogut, si n'ha quedat cap, els senglars en faran profit. Oink?
Bé, doncs, en un dels pals que suporten una mica de cobert que fem servir de sopluig i per a recollir aigua en una basseta, fa temps hi vam penjar una caseta de fusta per als ocells.
Com que queda força alta ja ni me'n recordava que hi era, i en adonar-me (altre cop) de la seva presència i veure l'estat en què es trobava, vaig decidir de treure-la.
Però... En mirar a l'interior vaig veure que hi havia restes recents de defecacions. Així que la vaig tornar a deixar tal i com estava.

Aquí és on va començar tot, la primera referència a la mitologia grega de les meves mini-vacances.
No sé a vosaltres, però a mi, aquesta caseta em recorda un ciclop. Amb un sol ull (sinó no seria un ciclop...), ensenyant un parell d'ullals enmig d'un somriure una mica sorneguer tot mirant-te des de dalt...
Ja li he posat nom a la caseta. Es dirà Polifem!

Dimecres al matí, a la matinada... De nit encara, eren quarts de cinc... Trolley en mà i sentint les lleganyes encara als ulls, ens dirigim, ma mare i jo, cap a agafar el bus que ens ha de portar a l'aeroport de Reus, per a agafar un vol d'aquests tirats de preu (sempre que no facturis maletes, ni paguis amb targeta que no sigui electron, ni vulguis preferència per pujar abans, ni contractis assegurança, ni...) amb destí a Santiago de Compostel·la.
Solcant el cel, direcció a l'oest, com si d'Apol·lo ens tractéssim, vam arribar al destí amb l'Astre Rei a l'esquena.
Santiago és una ciutat força interessant, però que amb un sol dia la pots recórrer. Sempre que no t'aturis a visitar cada església, convent, monestir... Crec que deu ser la ciutat amb més esglésies per m2, i que es retirin Roma i Ciutat del Baticà!
Això del peregrinatge ja és un bon negoci, ja!
Deuria ser el primer tipus de turisme programat! Els guies no portaven una bandereta, eren els que portaven la petxina! XD
Fins i tot en Mario ha fet el camí! Però el tio va d'hotel "pijo"...

Al balcó de l'Hostal de los Reyes Católicos.


Porxo del Pazo de Raxoi.


Façana principal de la Catedral de Santiago


Interior de la mateixa. No vaig poder veure el butafumeiro.
Tot i que vaig poder fer-lo brandar en un simulador que hi ha a l'exposició permanent "Galicia Dixital" que hi ha al Monestir de San Martiño Pinario, just al costat nord de la catedral.


Una pica al pati interior del Pazo Arcebispal, mentre esperem per visitar el palau.


I una de les visites més interessants a la catedral és la de les cobertes, des d'on es pot apreciar unes privilegiades vistes de la ciutat i de les places que l'envolten.


El que si que deu ser un treball herculi es netejar de líquens els murs de la catedral...


Tuno bueno, tuno muerto!
XD


Però des d'on millor es veu la catedral es des de ben lluny, i un dels millors punts és des del parc de La Alameda.


On també trobarem una peculiar estatua, Las dos Marías o Las dos en punto, d'un parell de iaies engalanades com adolescents al més pur estil decora... WTF!
Es veu que eren dues germanes que sortien a pasejar per aquest parc a les dues en punt, l'hora en que sortien els universitaris a dinar, així d'abillades en plan de "ligoteo"... No us recorden una mica a la Monyos?


Anirieu a sopar aquí?


Aaaaaaaagh! Mireu quin còctel trifàsic vaig trobar en una botiga de camisetes...
KitKat + Kill Bill + Hello Kitty (àlias Gatostiable)... Que la hierba os acompañe... XD

Al segon dia vam sortir ja de Santiago cap a Ourense i la Ribeira Sacra

M'encanta aquest tipus de cúpula.

Puente Viejo. I tant, que n'és vell, si és romà! XD


Passant també per paratges tan espectaculars com les gorges del Sil.


O racons tan tranquils com San Estevo Ribas do Sil,

que després de la seva restauració ha passat a ser un Parador.


I indrets misteriosos com San Pedro de Roca. Una petita església excavada a la roca i que conté tota una sèrie de tombes, totes desordenades i que encara no saben el perquè de la seva disposició.

I com que no només de mitologia clàsica i/o cristiana viu l'home...
Galicia ens duu una de les més riques cultures en creences paganes

En un bosc així, la dita "Meigas? Haberlas haylas" sembla que tingui més sentit! No us sembla?

I arribem al tercer i últim día en terres gallegues.
Camí de ferro i cap A Coruña hi falta gent!


Com podia anar a Galícia i no visitar una ciutat vora l'Atlàntic?

Un més que aconsellable passeig és el que ens porta pel Passeig dels Menhirs a través del Parc Escultòric de la Torre d'Hèrcules.


Amb cales i penyasegats.


Menhirs moderns i la Torre d'Hèrcules al fons.


Hèrcules a la nau dels Argonautes.


La Torre d'Hèrcules és un far construit pels romans al segle IIdC. Però la llegenda més extesa parla d'Hèrcules, d'aquí el nom, i afirma que va existir un gegant anomenat Gerió, rei de Brigantium, que obligava als seus súbdits a donar-li la meitat dels seus béns, incloent els seus fills. Un dia, els súbdits van decidir demanar ajuda a Hèrcules que va reptar a Gerió en un duel que durà ininterrompudament tres dies i tres nits. Hèrcules va derrotar el gegant, el va enterrar i va construir un túmul que va coronar amb una gran torxa. Prop d'aquest sepulcre, va fundar una ciutat amb el nom de Crunna, la primera dona que hi va arribar. Actualment, a l'escut de La Corunya hi apareix la torre sobre la calavera de Gerió.
Una de les tradicions mitològiques que acompanyen a la Torre d'Hèrcules des de sempre postula que el rei Hispan, nebot d'Hèrcules, va fer construir un grandiós mirall al capdamunt de la torre. Gràcies a ell, els vigies podien veure des de molt lluny la presència de naus de possibles enemics, i avisar d'aquesta manera la ciutat. Conscients d'aquest mirall, un poble conquistador va dissenyar una estratègia per assaltar La Corunya. Consistia en disfressar els vaixells amb arbres perquè semblessin illes flotants. Un cop van arribar prop de la torre van destruir el mirall amb fletxes, per desprès entrar a la ciutat. L'origen d'aquesta llegenda possiblement rau en el fet que en llatí a l'atalaia se l'anomena "especula", paraula que es pot confondre si tenim en compte que mirall en gallec se'n diu "espello". En català també es pot dir espill.

La Coruña és la ciutat que m'ha agradat més de les que he visitat a Galicia.
Hi heu estat? Què en penseu?

Però... Aquí no acaba tot!
En aquest viatge em vaig endur el portàtil i a estones perdudes vaig acabar de veure el dorama de Hataraki Man (molt prescindible) i començar a veure un altre dorama que hi tenia descarregat.
Es tracta d' Orthros no Inu (El Gos Ortros).


De la TBS.
Que si teniu l'oportunitat de veure, crec que no us en penedireu. Són només 9 capítols i tracten sobre dos joves, aparentment sense cap connexió, que tenen cadascun un poder sobrenatural.
Un pot guarir qualsevol malaltia o ferida només tocant amb la mà. I l'altre, tot el contrari, només tocant algú el pot fulminar sense deixar rastre sobre el seu cos. La paradoxa és que el que anomenen La Mà de Déu, està empresonat per apunyalar a tres dels seus companys de l'horfanat. I el que anomenen La Mà del Diable, és un compassiu mestre d'escola...
Una mica de suspens, thriller, interessos polítics i econòmics... Tot ben juntet i barrejat!
Quan vaig començar a veure aquest dorama, no en tenia ni idea, però Ortros (també Ortro o Ortos) és un gos mitològic de dos caps, germà de Cèrber.
El primer amo d'Ortro va ser el tità Atlas, que el va entregar més tard al gegant Gerió...
Us sona alguna cosa?
Si! Gerió, el gegant amb el que va lluitar Hèrcules, del qual us he parlat abans!
Mira que n'és de gran el món! I mira que n'hi ha de sèries per veure... I tot just enganxo aquesta coincidència!

Serà questió de mirar alguna sèrie que tracti de la loteria i de calerons fent dring-dring el dia 22 de desembre, oi?
A veure si les casualitats es tornen a repetir...

12 d’oct. 2009

Jo en vull un!

Veueta: -Un què?
Jo: -Un mòbil com aquest...



V:
-Però si no fa gaire que el tens nou, que et vas polir els pocs punts que tenies!
Ja te'l vols tornar a canviar?
J: -No... Dic, si... Ja... Però és que el podria tenir gratisssssss! De gorra! Per la jeta! Sense afluixar res de l'ala!!
V: -I com és això?
J: -Que com és que vull un mòbil com el HTC Magic de Vodafone?
V: -Un mòbil com aquest... Hummmm... Crec que ho entenc. Però em referia a com és que et pot sortir gratis? Que t'has fumat el saldo i tens "porrocientosmil puntos"?
J: -No, veueta, no... Que la gent d'Android fan 1 anyet i per a celebrar-ho en sortegen un!
V: -Androides? Què són? Robots?
J: -Ai, veueta... En quin món vius? Sembla que vinguis d'Arbeca!
(Nota mental: la veueta també sóc jo?)
V: -Ja m'ho diuen, ja... Però de què coi va tot això! Si no m'ho expliques em quedaré igual!
J: -No et sona Android?
V: -Si! És clar... Robots... Oi?
J: -Si... Un androide és un robot amb trets antropomòrfics, si... Però em refereixo a la primera plataforma mòbil completament oberta i gratuïta, .
V: -I?
J: -Doncs, això, que els del bloc and.roid.es regalen un mòbil, amb aquest sistema operatiu, entre tots els que crein un post parlant-ne i els indiquin l'enllaç als comentaris del post on indiquen les bases del concurs

Apa! Alea iacta est!
Bona sort a tots!
I feliç aniversari, Androides!

Tinc el número 77...
Set-Set! Caguera i basca! XP

8 d’oct. 2009

Aigua per a tots, tots per l'aigua

I no... No se m'ha girat el cervell, no dono suport al polèmic trasbassament de l'Ebre cap als camps de golf de cuatre arreplegats.
Aquests, i molts d'altres, haurien de prendre nota del que promou l'esdeveniment del que us parlaré a continuació.

Guy Laliberté, el fundador de Cirque du Soleil i de la Fundació One Drop, és el primer explorador espacial privat del Canadà, en una missió social poètica.

Així és com defineixen al web de One Drop l'esdeveniment que tindrà lloc aquest 9 d'octubre a les 8 del matí, hora de Montréal, Canadà (aquí serà el 10 a les 2 de la matinada, si no vaig errada) i de manera simultània a 14 ciutats del món i que es podrà veure online en un programa de 2 hores.


Moving Stars and Earth for Water és una emissió online d'un happening artístic, duta a terme des de l'Estació Espacial Internacional (ISS) per Laliberté. Volent conscienciar al món sobre el tema de l'aigua, aquest bé tan escàs i tan malversat pel primer món.



Aquest happening, com ja he dit, tindrá lloc a 14 ciutats del món:
Montréal, Johannesburg, Rio de Janeiro, París, Ciutat de Mèxic, Nova York, Sydney, Londres, Marràqueix, Mumbai, Osaka, Santa Monica, Tampa i Moscou.

I comptarà amb les col·laboracions, entre d'altres, d'Al Gore, el Dr. David Suzuki, Shakira, Lila Downs, Matthew McConaughey, Salma Hayek, Jean Lemire, Nikolai Tsiskaridze, Peter Lik, Tatsuya Ishii, Tetsuko Kuroyanagi, Gilberto Gil, Patrick Bruel,
Simon Carpentier, Tiffany Speight, Yann Arthus Bertrand, Vandana Shiva...

A casa, des de molt abans que es "posés de moda" el "ser ecologista", ja feiem un ús raonable de l'aigua.
Ens dutxem. La banyera no recordo haver-la vist mai plena...
La cubeta del vàter l'omplim amb menys aigua. Primer amb una doble boia que feia que s'aturés abans d'omplir i després amb una ampolla amb la mateixa comesa.
Les aixetes amb reductors de cabal.
Tancar l'aixeta quan no es fa servir mentre rentem els plats, raspallant-se les dents, etc.
(Serà perquè a Reus vam patir uns quants anys de restriccions d'aigua?)
Recollim l'aigua de pluja per a regar al tros.

Fa un any ens vam posar un aparell d'osmosi per a l'aigua de boca i el tub que ens van instal·lar per a l'evacuació de l'aigua "residual" (que és mooooolta més que la que resulta de l'osmosi) l'hem direccionat cap a uns dipòsits que aprofitem per a regar, fregar terres, tirar al vàter, etc.

I, de manera indirecta, no llencem olis al forat de l'aigüera.
Aprofitem els papers per les dues cares. Ja sigui per a prendre o deixar notes, fer esboços, els dibuixos del meu nebot...
Els medicaments que no fem servir i/o estan caducats els portem a la farmàcia.
Etc...

I tu?
Què fas respecte a l'aigua?
(a part de beure-te-la, eh?)

6 d’oct. 2009

2es Jornades de Manga i Cultura Japonesa a Reus!

Buff! Feia dies que no passava per aquí, però d'avui no passa!
L'avinentesa és inevitable!
No podia deixar d'anunciar que aquest cap de setmana se celebren les IIes Jornades de Manga i Cultura Japonesa de Reus, organitzades per l'Associació Irasshai


Que enguany creix i passa d'un a dos dies, plens de tallers de dibuix, concursos de karaoke, cosplay, competició de softcombat, jocs de taula i videojocs, Para-Para i projeccions d'anime, cinema i... Hard Gay!

La primera edició de les jornades se'm va passar...
(Estaria enfeinada amb els preparatius del meu viatge al Japó?)
Però espero que a aquesta edició hi pugui anar, encara que sigui només una estoneta a treure el cap! (^^)

Així que si us hi voleu arribar, és aquest 10 i 11 d'octubre, a La Palma de Reus.
Passeu per la plana de les Jornades per a coneixer les activitats i els horaris.
I és gratis! (visitar la plana i l'entrada a les jornades!) XD

Hummm... Per a anar fent boca per al Saló del Manga...

21 de set. 2009

Homenatge a Yoshito Usui

Des de Gocha Gocha ens volem afegir al record del recentment desaparegut Yoshito Usui donant constància a través d'aquesta entrada del nostre dol i enyor. Sempre el recordarem amb estima com l'entranyable autor de la seva obra més coneguda, Crayon Shin-Chan, la qual s'ha convertit, per a molts, en una part imprescindible de la nostra cultura popular.


Descansi en pau, Usui-Sensei.



És una iniciativa de "Hoy les presentamos...". Al seu bloc podreu trobar l'HTML original en castellà per a poder copiar i pegar al vostre bloc i així unir-vos a aquest missatge de condol. La imatge ha estat cedida per Marc Bernabé.

8 de set. 2009

Tardor o calda?



Fa un temps que és usual veure els carrers plens de fulles seques.
S'acosta la tardor, però aquest estiu sembla que no vulgui deixar-nos.
Fa un parell o tres de dies que ens està concedint una treva.
Ara mateix el termòmetre em diu que estem a 26ºC.
Aquest estiu tan llarg està fent estralls als arbres, que ja fa dies han començat a perdre les fulles.
N'hi haurà que em diran que l'hivern si que és llarg...
Senyores i senyors... Que de fred, el que es pot dir fred, en fa dos dies.
Però enguany ha fet calor, i força, durant molts dies seguits!
Que normalment fa més calor, crec jo, al pic del juliol. Però enguany, el Sr. Estiu també deu estar de crisi i s'ha quedat a casa...

Crec que amb això us he fet saber que no m'agrada l'estiu...
No! No és que no m'agradi l'estiu. El que no m'agrada és la calor!
Quedo tan xafada (aplatanada) com aquests plàtans que comencen a tenir alopècia.
Quan fa fred, una es pot tapar a l'estil ceba, moure's per entrar en calor.
Però quan fa tanta calor no sé on amagar-me, no tinc ganes de fer res fins que es pon el sol...

I vosaltres, què tolereu més? El fred o la calor?

7 de set. 2009

Impressions del primer Matsuri Ganxet

Com ja anunciava aquí, aquest passat dissabte va tenir lloc el primer Matsuri japonès a Reus. O més ben dit, la primera Fira de Cultura Japonesa, que ha rebut el nom de Hikari i que organitza Amakuni.
Per descomptat no m'ho vaig perdre!
Volia portar-hi el meu nebot, ben abillat amb el jinbei que li vaig comprar abans de que nasqués, i que només ha fet servir a casa... Però tossut com ell sol, no li va rotar de posar-se'l!
Però vam acordar d'anar-hi tots dos amb les nostres samarretes del Tetsuwan Atomu (Astroboy)

Una bona afluència de gent, la majoria adolescents (alguns tematitzats per a l'ocasió!) i molts "papes" amb els fills petits.


El que ens anunciaven a la pàgina web, és el que vam trobar. Ni més ni menys!
Així que les expectatives es van realitzar però no superar...
Encara que, per ser la primera edició, crec que ha tingut prou força i ha estat una molt bona festa!
A l'escenari es van anar mostrant exhibicions d'algunes branques de les arts marcials.
El primer que vaig veure va ser una classe oberta per a principiants de bokken.
Més tard va seguir l'exhibició de Nanbudo, que (perdoneu la meva desconeixença) em sembla una barreja de judo, karate i ioga...

Després Karate,

Jodo i Iaido


amb una mostra de Tall Real

I Tall de Precisió


Més tard s'explicarien contes i sonaria una selecció de música japonesa, però jo havia de marxar... M'hagués agradat quedar-me als contes! La propera edició serà...

Mentre a l'escenari s'anaven succeint les diferents exhibicions, hom podia visitar els dieferents stands dedicats als bonsai, al manga i l'anime, als jocs (rol, DDR...), també es podia pescar globus!

I degustar els takoyaki, kakigoori, taiyaki, oniguiris, ramen (instantanis...), Lamune, sencha...

Aquesta paradeta, tot i ser, crec, una de les que han tingut més èxit, al meu parer era la més desorganitzada...
Haurien fet més calaix montant-s'ho d'una altra manera... Massa gent remenant l'all per allí i un descontrol total.
Una cua infinita per als tiquets, que els venien en un raconet amagat i de difícil accés. Jo encara tinc l'esgarrinxada a la cara de la palmera que "camuflava" la venedora de tiquets... Després de la cua dels tiquets, espera i guarda els takoyaki fets en miniplanxes sobre dos fogonets... Espera per un taiyaki industrial i escalfat en una sandvitxera que no tirava gaire... Ramen instantani... Això si, t'hi afegien una rodanxeta de naruto!
Feien altres coses, però em vaig agoviar tant de veure'ls que vaig passar.

Ja espero a veure què ens ofereix la Hikari en la propera edició!