Buff! Feia dies que no passava per aquí, però d'avui no passa! L'avinentesa és inevitable! No podia deixar d'anunciar que aquest cap de setmana se celebren les IIes Jornades de Manga i Cultura Japonesa de Reus, organitzades per l'Associació Irasshai
Que enguany creix i passa d'un a dos dies, plens de tallers de dibuix, concursos de karaoke, cosplay, competició de softcombat, jocs de taula i videojocs, Para-Para i projeccions d'anime, cinema i... Hard Gay!
La primera edició de les jornades se'm va passar... (Estaria enfeinada amb els preparatius del meu viatge al Japó?) Però espero que a aquesta edició hi pugui anar, encara que sigui només una estoneta a treure el cap! (^^)
Així que si us hi voleu arribar, és aquest 10 i 11 d'octubre, a La Palma de Reus. Passeu per la plana de les Jornades per a coneixer les activitats i els horaris. I és gratis! (visitar la plana i l'entrada a les jornades!) XD
Hummm... Per a anar fent boca per al Saló del Manga...
Des de Gocha Gocha ens volem afegir al record del recentment desaparegut Yoshito Usui donant constància a través d'aquesta entrada del nostre dol i enyor. Sempre el recordarem amb estima com l'entranyable autor de la seva obra més coneguda, Crayon Shin-Chan, la qual s'ha convertit, per a molts, en una part imprescindible de la nostra cultura popular.
Descansi en pau, Usui-Sensei.
És una iniciativa de "Hoy les presentamos...". Al seu bloc podreu trobar l'HTML original en castellà per a poder copiar i pegar al vostre bloc i així unir-vos a aquest missatge de condol. La imatge ha estat cedida per Marc Bernabé.
Feia temps, moooolt de temps, que no mirava anime. Però aquesta setmana he treballat de nit i, per no perdre el costum, quan arribo de matinada no tinc gens de son... Així que "m'he pillat el tàtil" i m'he empassat els 22 capítols de Kuro Shitsuji (黒執事 El Majordom Negre) abans d'anar a dormir.
Està basat en el manga shounen escrit i il·lustrat per Toboso Yana, publicat a partir de 16 de setembre de 2006 al Monthly GFantasy (月刊Gファンタジー) de l'editorial Square Enix. L'adaptació d'anime es va estrenar l'octubre de 2008, de mans de l'estudi A-1 Pictures(Persona-Trinity Soul, Kannagi, Tetsuwan Birdy Decode, Senjou no Valkyria Gallian Chronicles...) i amb la direcció de Shinohara Toshiya Així que quan vaig ser al Japó estava en plena ebullició de marxandatge (merchandising)
La història En una casa senyorial dels afores de Londres Victorià(el paradís de les Lolites), el majordom Sebastian Michaelis serveix el comte Ciel Phantomhive, un nen de 12 anys, cap d'un holding d'empreses (joguines, constructores, llaminadures...) i el "gos de la Reina" En Sebastian du a terme qualsevol tasca requerida pel seu amo i resol amb facilitat i perfecció els problemes que assolen Anglaterra, degut al seu llinatge demoníac i al contracte Faustià amb Ciel. Quan se li qüestiona com pot haver fet alguna cosa, recordem que es un dimoni que s'alimenta d'ànimes, respon sempre amb una frase un pèl difícil de traduir, pel joc de paraules que crec que hi fa. Akuma de, shitsuji desu kara!(悪魔で、執事ですから!) O... Aku made, shitsuji desu kara! (飽くまで、執事ですから!)... Depèn de com es "llegeixi" pot dir o bé que fa la seva feina de majordom de forma tenaç fins al final (aku made mo=tenaç), o bé que és un majordom en forma de diable, o diabòlic (akuma=diable, esperit malvat)...
Personalment, m'agrada més el segon opening. Ja que hi apareixen més personatges, especialment pels excèntrics Shinigami Grell Sutcliff i l'enterramorts Undertaker. La música d'aquest és Monokuro no kissu (モノクロのキッス) de SID (シド Shido)
Ull! Spoiler! (si no t'importa que et pugui esventar algun detall de la sèrie, podràs llegir millor el text que segueix si el selecciones amb el cursor) La sèrie està classificada per a majors de 18 anys. Tot i tenir clares tendències yaoi, no arriba mai a escenes sexuals (bé... excepte quan el Sebastian es tira una "monja" per a treure'n informació... Una mica surrealista tot plegat). Es centra més en la relació amo-criat, i no és SM! Hi ha un moment, ara no sé el capítol exacte, en que recorda/intueix/implica una clara escena yaoi. Quan per a trobar pistes d'en Jack l'Esbudellador, en Ciel s'ha de vestir de dama per a fer d'esquer i en Sebastian li posa la cotilla (moe~) La relació entre aquest parell es fa tensa sobretot als últims capítols. El pacte segellat entre ells comporta que en Sebastian ajudi a en Ciel a trobar i venjar-se de tots aquells que el van fer sofrir. I a canvi en Ciel li entregarà la seva ànima per a que s'alimenti amb ella. Doncs bé, mentre dura el contracte, en Sebastian no s'ha pogut nodrit de cap ànima. Lògicament va perdent forces. La fam el fa desesperar, sobretot quan és a punt de "venjar" en Ciel i aquest el fa retirar (les ordres del jove Phantomhive són irrevocables per al majordom, de la mateixa manera que no pot actuar si aquest no el crida). No sé ben bé si és per por a morir en haver completat una part del contracte, per avorriment, per compassió pels inocents que es poden veure implicats per la violència que prèn la lluita... En aquest punt, una espurna d'odi apareix als ulls del majordom que fa esgarrifar en Ciel.
El que si que té tendències yaoi és en Grell, que "acosa" en Sebastian de forma descarada. Faria el que fos per un simple petó d'aquest moreno d'ulls color tè (Earl Grey... Recordem que som a Anglaterra)
Amb tot, m'he quedat amb ganes de més. Per això crec que buscaré el joc per a la DS Phantom & Ghost, a veure si me'n surto! El joc, per una part ens ofereix etapes d'aventura, en les que interactuem amb altres personatges, havent d'escollir la resposta correcta per a seguir avançant. Aquest punt pot ser interessant perquè afegeix molt rerefons sobre els personatges secundaris de la sèrie i de nous creats per al joc. Per a demostrar que som un majordom implacable i que no hi ha prova que se'ns resisteixi haurem de fer front a un munt de minijocs. Des de netejar una copa a mantenir servits els convidats en una festa, en Sebastian haurà de demostrar que els seus coneixements, tremp, talent i habilitat per les arts marcials no tenen rival.
Per cert, crec que el joc transcorre a Brighton. Hi tinc família allí! I hi vaig passar unes setmanes en una casa de l'època Victoriana! Més raons per veure si hi reconec cap racó!
お知らせ! Noticies Fresques!(o no tant... ja sabeu que vinc d'Arbeca...) Tenim manga, anime, merxandatge per quedar-ne tips, cosplay assegurat (dóna joc a moltes Lolites), el joc per la DS... I ara... El musical! Que si... que no és la Bella i la Bèstia! A Sugee he trobat que es farà (bé... s'estrena ja! El 28 de maig) el musical al Sunshine Theatre a Ikebukuro (Tokyo) El que farà de Ciel Phantomhive és en Sakamoto Shougo, que ja té experiència en aquest tipus d'adaptacions ja que també va participar a "The Prince Of Tennis" fent de Ryoma Echizen. D'altra banda Matsushita Yuuya será Sebatian Michaelis.
Però... veient les cares que els han deixat a aquest parell... Em quedo amb l'animeeeeee! Kowai yo, futaritomo!
I també em quedo amb la traducció diabòlica de la frase 悪魔で、執事ですから!
Sempre he cregut que els catalans tenim la sort de saber-nos enfotre de tot, començant per nosaltres mateixos. És una manera sana d'entendre'ns, criticar-nos i, fins i tot, intentar millorar-nos. (Que ens ho deixin fer ja són figues d'un altre paner...) I un exemple d'aquest humor satíric, un pèl àcid, és el programa "Pølønia" que s'emet per TV3... Si algú creu que és partidista jo li diria que s'ho faci mirar, ja que crec que hi rep tothom, sigui del color que sigui. Als catalans ens diuen "Polacos" d'una forma despectiva, fins i tot al diccionari Espanyol-Anglès Collins hi surt aquesta entrada...
Collons amb el Collins... Doncs mira, tombem la truita a aquest suposat insult i en treiem suc. Apa! Caldo no vols? Doncs, tres tasses.
Però resulta que aquesta qualitat no la té tothom al món... Els que visiteu blogs, fòrums i similars de temàtica asiàtica, de ben segur que ja n'haureu llegit alguna cosa del que us parlaré. Els Coreans tenen la pell fina, pel que es veu... Les rancors històriques, polítiques i estratègiques han pogut més que una sèrie d'anime japonesa. "Hetalia - Axis Powers" va néixer com un webmanga que després va editar en un volum Gentosha.
Aquest manga va aixecar polèmica a Corea del Sud i més quan es va anunciar la seva adaptació a l'anime.
És una comèdia situada durant la Primera i la Segona Guerra Mundial, on les característiques típiques (i tòpiques) de cada país són antropomorfades en un bishonen. Per exemple, Italia Veneziano és fan de la pasta i les dones, Nippon és un otaku, America adora les hamburgueses, Russia el vodka i Doitsu (Alemanya) ho vol tenir tot organitzat, seguint normes i retícules... El títol del manga és un joc de paraules entre el terme japonès "heta" (inútil, maldestre) i Italia, país on es centra la història i que, en la mateixa, és constantment salvat per en Doitsu.
La polèmica neix a partir d'una de les tires del webmanga on el personatge que representa a Corea li demana de tocar-li les sines, de fet el magreja, al personatge del Japó (els dos són homes, val a dir que gairebé tots els personatges són masculins, excepte Bielorrussia, però sobre aquest/a jo tinc els meus dubtes...) Les dues sines de la discòrdia representen les Roques de Liancourt, dos illots que tant Corea com Japó se'n disputen la sobirania (Una mena de Perejil però més seriosa, perquè aquestes illes serveixen de base militar i tenen cert valor estratègic). Després de les protestes es va anunciar que el personatge de Corea no apareixeria a l'anime, però tot i així s'ha cancel·lat l'emissió de la sèrie en aquest país.
Us deixo el primer capítol amb subtítols en castellà de mans d'Aino Fansub
Jo ja espero amb delit els següents capítols. Pastaaaaaaaaa!
Fonts:AnimeUnderground, Viquipèdia, Ainofansub (Avís: aquest últim és un enllaç a una web de temàtica Yaoi, si no et va el tema no hi vagis i llestos)
Edito: Ara que hi penso... Als Berlinesos tampoc els va agradar gaire com els vaig definir al meu projecte per a l'aplicació de publicitat als tramvies de la BVG... Era un anunci en favor de l'Euro (si arribo a saber que el canvi va comportar un augment del 66% dels preus per l'arrodoniment que suposadament no s'havia de fer...) on es deia que es passéssin dels tòpics, que amb una moneda única seria més fàcil conèixer-nos... Vaig posar un objecte kitch, tòpic de cada país (els souvenirs més suats que et puguis tirar en cara) i per als alemanys vaig posar-hi una gerra de cervesa... Doncs es veu que es van picar i me'l van canviar per uns pantalons tirolesos... Capquadrats... Però m'el van aplicar! Un projecte meu rodant pels carrers de Berlín!!! Per mi com si el canviaven per una bratwurst...
Alguns ja saben que un dels meus manga favorits és Hanazakari no Kimitachi he, de la mangaka Nakajou Hisaya. Aquest shoujo no està llicenciat a Espanya (al menys que jo sàpigui... si algú se n'assabenta, que deixi un comentari... Onegaishimaaasu), així que m'he anat comprant els 23 volums de què consta la sèrie, a part de que he pogut trobar-ne les "scanlations" en castellà!
La història tracta de la Mizuki Ashiya, una noia de pare japonés que està vivint a Estats Units i que és fan de l'Izumi Sano, una jove estrella del salt d'alçada. La Mizuki decideix anar al Japó per conèixer en Sano, però el problema comença per haver-se de matricular en una escola masculina, la Osaka Gakuen, on estudia el noi... De fet, ella "és de Vilaplana"... Bé! Digue-m'ho clar! Que és més plana que una post de planxar! Així que amb un simple cosset pot dissimular el pit o millor dit simular el pit d'un noi. Els problemes continuen perquè resulta que ha de compartir l'habitació amb el noi que admira i se li fa molt difícil d'amagar el seu gènere (encara que ell ho descobreix el primer dia...). I segueixen perquè en Sano, per problemes personals amb l'excusa d'una lesió, ha decidit no tornar a saltar mai més. Així que la Mizuki decideix convèncer-lo de que continuï amb la carrera esportiva tan prometedora que tenia.
D'aquesta sèrie se n'ha fet el dorama, tant la versió nipona com la taiwanesa. Per això hi haurà gent que conegui de l'existència d'aquesta sèrie manga a partir d'haver-ne vist el dorama. En el meu cas va ser al revés! Estava buscant cosetes de Hanakimi, que és com es coneix popularment la sèrie, i em vaig trobar el dorama taiwanès, i d'allí tots els dorama japonesos que vaig poder!
Una vegada, estava llegint el manga i un parell d'amics em van preguntar que què llegia... Els ho ensenyo i em salten... Mite-la! Que pilla! Llegint Yaoi!! He de confesar que he llegit yaoi alguna que altra vegada... Bé... I alguna més, també! Però aquest manga no és yaoi! És un shoujo! Encara que hi ha alguna pinzellada de shounen ai, no hem d'oblidar que la trama transcorre en una escola exclusivament masculina tota plena de bishounen (aquí, vulgarment anomenats bollicaos) i que només això ja dóna peu a aquest tipus d'històries. Bé... El meu personatge preferit és en Nakatsu. Un noi esbojarrat que li encanta menjar, jugar a futbol, que em va costar d'entendre què deia perquè parla en Kansaiben i que s'enamora de la Mizuki tot i creure que és un noi. Amb el dilema de si és gay o no, declara el seu amor sense complexes. Encara que la Mizuki, és tan fava, que no capta ni les directes d'en Nakatsu ni les indirectes de'n Sano...
No fa gaire em vaig assabentar de que l'autora d'aquest manga havia dissenyat els personatges d'un joc per a la NintendoDS, el Duel Love. Aquí teniu l'espot que el promociona al Japó:
(Nota: els dos individus que surten al final del vídeo són els que han fet la cançó de la intro...) És un joc per a noies, en que el jugador pren el personatge d'una noia que és transferida a mig curs a una escola. Però aquesta escola té un secret. Per les nits, en un edifici annex hi tenen lloc uns combats entre alguns alumnes masculins. Aquests són els "objectius" del joc. S'ha d'aconseguir que un d'aquests guanyi al "King" que ostenta el títol de l'anterior competició de lluita. Però aquí no es necessiten armes, ni combos de cops, ni rajos d'energia vital, ni res d'això... El que s'ha de fer és guanyar-se la confiança d'un dels "objectius" per a convertir-se en el seu "second" (una mena d'entrenador) i ajudar-lo a entrenar-se, donar-li ànims als combats, curar-li les ferides, fer-li massatges... Aquí! Aquí és on m'han vingut els dubtes! Tot i que és un joc shoujo, i que el jugador és femení... Sona molt yaoi... O sinó mireu això...
Kimochii... Clarament shoujo? O intencionadament yaoitzat?
Bé... Ja hi he jugat! I he aconseguit que en Jin, que em recorda moltíssim en Sano de Hanakimi, guanyi el títol. Amb això, el joc s'amplia i obtens un album de fotos, com si d'un safari fotogràfic es tractés... També un espai de trainnig per a fer cures i massatges... (No coments...) I un arxiu de vídeos amb els moments estelars, declaració d'amor inclosa! (@^^@) He he! M'he viciat a aquest joc! Ara a veure si aconsegueixo que en Yuma guanyi! Aquest s'assembla molt a en Nakatsu. També té el cabell panotxa, és esbojarrat i també parla en Kansaiben. I com a Hanakimi en Nakatsu és el millor amic d'en Sano, aquí en Yuma és l'amic d'en Jin. Encara que no el torna boig el menjar com a en Nakatsu, sinó tot el contrari! Es gasta l'assignació i el que cobra del treball a mitja jornada que fa fent Takoyaki en una paradeta del parc, comprant jocs i manga, i s'oblida de menjar.
Shoujo o yaoi... m'és igual! Amb aquests ikemen...
PD. Ja m'he petat el joc! Encara que m'han quedat algunes fotos del "safari" per completar... He aconseguit que els 5 objectius guanyin el torneig! Aquest joc em recorda aquells llibres de "Tria la teva aventura" en que depenent del que triaves la història s'acabava malament.
Una altra cosa... Havia dit que en Yuma es gastava la setmanada comprant manga i jocs, però en una de les llaaaaaargues converses que t'has d'empassar per a seguir amb el joc (ja que fins que no les has passat una vegada no te les pots saltar) parla de dos germans que ha de cuidar i pel que sembla no tenen pares... Així que, en el fons, és un noi responsable... Sense deixar de ser una cabra boja, això si!
Entrades
