Fa dies que no dono senyals de vida per aquí, però d'avui no passa! (^^;)
D'un temps ençà, unes sigles estan prenent força. A través de blocs, twitter, wave, facebook i altres mitjans, un concepte ha revolucionat la blogosfera! Es tracta de TLQM (Todo lo que mola) En català no quedaria tan bé... Tot el que fa patxoca... TEQFP?... WTF! (><) OMG! XD Aquesta frase té els seus orígens amb Pepino (AKA Ale, karawapo, Alejandro... pepinismo.net) i difosa per El Capitán (AKA Urías, Oriol... laarcadiadeurias.net) en una entrevista al primer, que podríeu veure aquí si els de youtube no fossin tan torracollons amb els drets d'autor pels fragments musicals que puguis usar al muntatge del vídeo... La política de Youtube=TLQJ (Todo lo que jode) Bé... La frase (mode reverberació: ON) "todo lo que molaaaa!" (mode reverberació: OFF) definia en un inici la "mercaderia" que es pot trobar a les tendes de carretera que van visitar l'Ale i Urías a Fukuoka. Des de manga, passant per consoles, marxandatge, a tota mena d'artilugis i andròmines usades. Però després d'això s'ha anat usant per a definir totes les frikades que "molen", la gran majoria relacionades amb Japó. Per a crear entrades i ressenyes simultànies de còmics i anime a 4 i 6 mans! Acabant donant nom a una trobada simultània de bloggers i twitters a Barcelona i Madrid el passat 10 de desembre, la "Cumbre Nexo Japón #TLQM" que es va enfilar per twitter i perfilar per wave. On hi van assistir, entre d'altres, els ja esmentats Ale i Urías, Marc Bernabé (a qui dec, en part, el meu interès pel japonès), Roger de ComerJaponés.com (el blog del qual acabo de visitar fa una estona i ja tinc l'estomac rugint com un desesperat!), Madam Beus, Getres (dissenyador web sense bloc. En casa de herrero...) M'hagués agradat molt assistir-hi, però els meus horaris laborals són una merda, diguem-ho clar!, i em va ser impossible. Però no acaba aquí, després de la trobada-cimera-kdd-fiestuqui-gambiterada vénen més cosetes! Continuen les ressenyes a múltiples mans (si continua afegint-se gent, semblarà una ressenya de la deessa Kannon ) i la setmana Nexo #TLQM amb el Tokusatsu com a tema principal, amb Godzilla i Ultraman ressenyats ja per ElCapitán, Marc Bernabé (l'arqueòleg del Manga), PublicidadJapón i amb possibles futures col·laboracions de Pepino i ComerJaponés.
I la traca final, o millor dit la mascletá! Un "peaxo" concert que tindrà lloc el proper 22 de desembre a la Sala BeCool (bicul) de Barcelona. Pepino en concert! Això si que no m'ho perdo! Serà el primer concert chiptune que veig. I té tota la pinta de ser una passada!
I no... No se m'ha girat el cervell, no dono suport al polèmic trasbassament de l'Ebre cap als camps de golf de cuatre arreplegats. Aquests, i molts d'altres, haurien de prendre nota del que promou l'esdeveniment del que us parlaré a continuació.
Guy Laliberté, el fundador de Cirque du Soleil i de la Fundació One Drop, és el primer explorador espacial privat del Canadà, en una missió social poètica.
Així és com defineixen al web de One Drop l'esdeveniment que tindrà lloc aquest 9 d'octubre a les 8 del matí, hora de Montréal, Canadà (aquí serà el 10 a les 2 de la matinada, si no vaig errada) i de manera simultània a 14 ciutats del món i que es podrà veure online en un programa de 2 hores.
Moving Stars and Earth for Water és una emissió online d'un happening artístic, duta a terme des de l'Estació Espacial Internacional (ISS) per Laliberté. Volent conscienciar al món sobre el tema de l'aigua, aquest bé tan escàs i tan malversat pel primer món.
Aquest happening, com ja he dit, tindrá lloc a 14 ciutats del món: Montréal, Johannesburg, Rio de Janeiro, París, Ciutat de Mèxic, Nova York, Sydney, Londres, Marràqueix, Mumbai, Osaka, Santa Monica, Tampa i Moscou.
I comptarà amb les col·laboracions, entre d'altres, d'Al Gore, el Dr. David Suzuki, Shakira, Lila Downs, Matthew McConaughey, Salma Hayek, Jean Lemire, Nikolai Tsiskaridze, Peter Lik, Tatsuya Ishii, Tetsuko Kuroyanagi, Gilberto Gil, Patrick Bruel, Simon Carpentier, Tiffany Speight, Yann Arthus Bertrand, Vandana Shiva...
A casa, des de molt abans que es "posés de moda" el "ser ecologista", ja feiem un ús raonable de l'aigua. Ens dutxem. La banyera no recordo haver-la vist mai plena... La cubeta del vàter l'omplim amb menys aigua. Primer amb una doble boia que feia que s'aturés abans d'omplir i després amb una ampolla amb la mateixa comesa. Les aixetes amb reductors de cabal. Tancar l'aixeta quan no es fa servir mentre rentem els plats, raspallant-se les dents, etc. (Serà perquè a Reus vam patir uns quants anys de restriccions d'aigua?) Recollim l'aigua de pluja per a regar al tros.
Fa un any ens vam posar un aparell d'osmosi per a l'aigua de boca i el tub que ens van instal·lar per a l'evacuació de l'aigua "residual" (que és mooooolta més que la que resulta de l'osmosi) l'hem direccionat cap a uns dipòsits que aprofitem per a regar, fregar terres, tirar al vàter, etc.
I, de manera indirecta, no llencem olis al forat de l'aigüera. Aprofitem els papers per les dues cares. Ja sigui per a prendre o deixar notes, fer esboços, els dibuixos del meu nebot... Els medicaments que no fem servir i/o estan caducats els portem a la farmàcia. Etc...
I tu? Què fas respecte a l'aigua? (a part de beure-te-la, eh?)
Buff! Feia dies que no passava per aquí, però d'avui no passa! L'avinentesa és inevitable! No podia deixar d'anunciar que aquest cap de setmana se celebren les IIes Jornades de Manga i Cultura Japonesa de Reus, organitzades per l'Associació Irasshai
Que enguany creix i passa d'un a dos dies, plens de tallers de dibuix, concursos de karaoke, cosplay, competició de softcombat, jocs de taula i videojocs, Para-Para i projeccions d'anime, cinema i... Hard Gay!
La primera edició de les jornades se'm va passar... (Estaria enfeinada amb els preparatius del meu viatge al Japó?) Però espero que a aquesta edició hi pugui anar, encara que sigui només una estoneta a treure el cap! (^^)
Així que si us hi voleu arribar, és aquest 10 i 11 d'octubre, a La Palma de Reus. Passeu per la plana de les Jornades per a coneixer les activitats i els horaris. I és gratis! (visitar la plana i l'entrada a les jornades!) XD
Hummm... Per a anar fent boca per al Saló del Manga...
Des de Gocha Gocha ens volem afegir al record del recentment desaparegut Yoshito Usui donant constància a través d'aquesta entrada del nostre dol i enyor. Sempre el recordarem amb estima com l'entranyable autor de la seva obra més coneguda, Crayon Shin-Chan, la qual s'ha convertit, per a molts, en una part imprescindible de la nostra cultura popular.
Descansi en pau, Usui-Sensei.
És una iniciativa de "Hoy les presentamos...". Al seu bloc podreu trobar l'HTML original en castellà per a poder copiar i pegar al vostre bloc i així unir-vos a aquest missatge de condol. La imatge ha estat cedida per Marc Bernabé.
La Cruyff Foundation va ser fundada a Barcelona el 1995, per, com el nom indica, aquest geni del futbol, i ha creat llocs d'esplai i esport arreu del món, on la intenció bàsica és donar una millor qualitat de vida, basant-se en l'esport, a nens amb discapacitat. A Espanya ha endegat projectes de futbol, bàsquet, natació, esquí, vela... El dia 14 de juny en Johan Cruyff va inaugurar a Reus el primer Cruyff Court d'Espanya.
Copypaste de la pàgina d'aquesta fundació
Johan Cruyff estuvo ayer en Reus para inaugurar el primer “Cruyff Court” de España, un campo de fútbol de césped artificial en la Estación de Autobuses, en el barrio del Carrilet. La nueva instalación, cubierta, es gratuita y de uso público.
El proyecto “Cruyff Court” es un campo de fútbol pequeño, de medidas inferiores a las de una cancha de fútbol sala, situado en zonas de escasos recursos o en lugares en los que se puede llevar a cabo un trabajo social con los jóvenes. Este primer proyecto ha sido cofinanciado por la Fundación Cruyff y la administración local, en este caso el Ayuntamiento de Reus.
El nuevo campo, de césped artificial de la empresa Poligras, está rodeado por vallas metálicas para evitar que el balón salga del campo. “Queremos sacar a los niños a la calle y que practiquen deporte, porque el deporte es salud”, dijo Johan en compañía del alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez. Y continuó: “Queremos proteger los espacios libres para que nuestros niños puedan salir a la calle a jugar y así evitar graves problemas como el sedentarismo, la obesidad y promover la integración social: las reglas del fútbol son igual para todos”.
Bé, el meu barri, si més no el meu carrer, fins fa uns anys era molt tranquil. Sense recursos? No ho havia notat... Ja que Reus no és tan gran com és això per a trobar a faltar res respecte a d'altres barris. Si al meu barri no hi havia pista de bàsquet o estava ocupada, me n'anava al del costat o a l'altre costat de Reus, que en 20' a peu hi arribes! A part de que la colla que ens juntàvem erem de barris ben diferents. Tenim més botigues que als barris "pijos", no hi ha gaires zones blaves (encara que als llocs que estan no les veig jo molt correctes...), tenim l'estació d'autobusos (just on s'ha fet aquest mini camp de futbol) així que estem ben comunicats amb la resta de la ciutat (sempre que la freqüència i puntualitat no falli, que és gairebé mai... Però això passa a tot el recorregut) i fora d'aquesta. I barris amb rendes més baixes, si és això al que es refereixen, n'hi ha d'altres que entren més en aquesta definició. Però ja he dit que això era fins fa uns anys... Des de fa uns vuit anys ençà, m'han amenaçat amb un ganivet de pam a les 3 de la matinada; m'han cremat el cotxe al carrer, sinistre total (el meu va ser el primer), i no he sabut ni sabré mai quin fill de puta ho va fer (... Perdó! Sa mare no en té cap culpa -potser- i deu sofrir més que ningú el que el seu fill ha esdevingut); hem d'aguantar brutícia, escopinades, botigues obertes a deshores que no venen res que estigui a les seves botigues legalment... No sé si sabeu a què em refereixo...; Ocupes, i ho escric sense K, perquè no tenen res a veure amb aquest moviment, simplement són aprofitats que no es respecten ni a ells mateixos; claxons i soroll a tothora pels que aparquen en doble fila o a les entrades dels pàrquings, interrompent el pas d'autobusos i altres vehicles (les ambulàncies van a donar un tomb de mig quilòmetre per no passar per aquest carrer); rates grosses com conills que se les campen com volen... Ben mirat, potser si que és un barri sense recursos... Recursos cívics em refereixo...
I això s'ha vist incrementat amb aquest favulós camp de futbol del que el senyor alcalde s'ha volgut penjar la medalla. Durant el dia, des de les 8 del matí, està ple de nanos (i no tan nanos) jugant a futbol, fins aquí correcte. Està molt bé aquest espai, ja que així no et foten la pilota pel cap a les places on està prohibit jugar a pilota. Però el que em comença a tocar el nas és que els xiulets, crits d'ànim i de protesta, els gooooool, i el rebombori general que es forma, no al camp, sinó al voltant d'aquest, s'allargui fins passades les 3 de la matinada. Amb gent que ben entrada la matinada no estan cansats de jugar a futbol, sinó que estan més a prop d'un coma etíl·lic que d'un sobre-esgotament resultant d'un esport (a no ser que es consideri aixecar el colze, o fumar i/o xuclar pel nas certes substàncies que no són precisament oxigen, un esport...) Aquest ajuntament que s'ha gastat un caleram en tríptics i cartells explicant les normes de civisme... Que si llençar la brossa als contenidors corresponents i a certes hores, que si no embrutar, que si no fer soroll i respectar el son dels veïns... Un cop fet el paperot a la inauguració, ja no s'ha preocupat més d'aquest barri.
...
Les normes del futbol són les mateixes per a tothom... (Paraula de Johan)
Permeteu-me la llicència d'agafar, com a títol de l'entrada, el nom del concurs de focs d'artifici que es feia a Reus, durant les Festes de Sant Pere, i que malauradament aquest any, per culpa de la crisi (?), no s'ha convocat... Però crec que la Festa Major de Sant Pere peta, i seguirà petant sempre, ben fort, com ho ha fet des de fa més de tres segles. De fet, és un dels actes principals el que peta. Em refereixo a la Tronada de Sant Pere, de la qual se'n té la primera referència documentada com a tal en data de 1677.
El que semblava ser una salve a l'arribada de la imatge del Sant, a causa dels conflictes bèl·lics de l'època, es va transformar en la Tronada composta de mascles (morters de pólvora)
Punt culminant de la Tronada
Mascles després de la Tronada.
Per a mí, i crec que per a molts ganxets, és l'essència d'aquesta festa. Un Sant Pere sense Tronada seria com un Sant Josep sense Falles a València, o un Corpus sense Patum a Berga... Què seria d'aquestes festes, de Sant Joan, dels Diables i Correfocs, si la polèmica normativa europea s'hagués aplicat a casa nostra... Sort que aquest dimarts, el Congrés dels Diputats ha aprovat, amb el suport de tots els grups, una proposició no de llei que garanteix la continuïtat dels costums i tradicions associats a la pirotècnia i a la cultura de foc després de la normativa europea que regulava aquest tipus de festivitat per garantir-ne la seguretat. Seria molt trist que la cultura dels Països Catalans, tan lligada al foc (un exemple n'és la Flama del Canigó que agermana pobles de tot el territori), perdés aquestes tradicions... (Perquè... Posats a prohibir, podriem començar per festes com la Oktoberfest que promou l'alcoholisme, o bé limitar la velocitat a MotoGP i F1 als circuïts europeus...)
La Tronada
El Seguici, previ a la Tronada
Surten els Gegants Japonesos!
Durant la Festa Major es fan esclatar, normalment, 4 Tronades. La primera és la del Pregó, avui 24 de juny, que és la que peta més fluix. La següent, i la més sorollosa, s'encèn la vígilia de Sant Pere, el 28 al vespre, després de les Completes a la Prioral i el ball del Seguici. Després torna a ballar el Seguici i el Bestiari i acaba amb un Castell de Focs a la mateixa plaça del Mercadal. Se n'encenen dues més el dia de sant Pere. Una al migdia, que, amb la ressaca de la revetlla i el bat de sol, pocs són els que s'hi acosten. I l'altra a la tarda, que és la segona en potència.
Si voleu més informació sobre la Tronada, la Festa Major de Sant Pere i altres festes de Reus, passeu pel web de FestesReus.cat I si veniu, un consell, mentre peta mantingueu la boca oberta. Així evitareu que us xiulin o us facin mal les orelles.
Una altra setmana de nits fa que el divendres em costi dormir i passi la nit del lloro llegint, mirant vídeos i TV... Bé... La tele de l'habitació és de l'any de la Maria Castanya i quan la imatge conté massa blancs fa un sorollam que acabo apagant-la. Així que després de llegir una estoneta (encara estic intentant seguir el Genji Monogatari), veure un capítol de la tercera temporada d'Herois i veure la peli de "Crepúsculo", vaig conectar-me una estona al KeyHoleTV, un programet bastant simple i d'interface lletja a més no poder, però que permet veure i escoltar algunes ràdios i TV japoneses, en streaming (també es poden veure canals d'altres llocs com EEUU, Suïssa...) I fent zapping vaig acabar en un programa matinal de la FujiTV. El rellotge de pantalla indicava que passaven de les 10 del matí. El programa era el めざましどようびメガ (Mezamashi Doyoubi Mega) que ells defineixen com a infotainment, pensat per a una audiència jove, (Val a dir que no és ni un InfoK ni un Bon dia Catalunya...) on es poden veure entrevistes, reportatges sobre compres, menjar, esports, etc. El que em va fer aturar en aquest canal, però, van ser les imatges dels disturbis de la passada celebració de la Copa de la Champions... No sóc futbolera, però m'agrada quan el FC Barcelona guanya títols. Però em fot de molta mala llet veure que quatre desgraciats (per no anomenar-los amb altres noms), que molts ni senten els colors, esguerren les celebracions esportives, destroçant tot allò que es posa al seu abast. I em fot encara més, que a fora es vegi aquest poc civisme com a punt principal de la noticia... Perquè en aquest programa, el centre de la noticia eren els disturbis i no el fet que el Barça guanyés el títol. Que el mateix enfoc de la notícia s'emeti per Antena3 o tve, no m'importa. Ja hi estem acostumats, oi? Però fora d'aquí em dol... Ja sigui al Japó o a qualsevol altra part del món! La imatge del Barça, de Barcelona i dels catalans, per terra per culpa d'uns quants descerebrats. Vergonya és el que sento!
S’estima que entre el 5% i el 15% de la població mundial pateix grip cada any i que un nombre important d’aquests pacients presenta complicacions i cal que se l’hospitalitzi (especialment, ancians i persones que pateixen malalties cròniques). En els períodes epidèmics estacionals moren entre 250.000 i 500.000 persones, un bon nombre més grans de 65 anys. Estem parlant de la grip comuna, que arriba cada hivern, i que amb el bon temps va desapareixent... Crec que com més fredes les temperatures més temps pot durar actiu el virus i que la llum ultraviolada, més abundant a l'estiu, afebleix el virus. S'aconsella la vacunació en persones amb un risc elevat com les d'edat avançada o les debilitades. Però s'ha de tenir en compte que com el virus muta ràpidament la formulació d'una vacuna només serveix per a un any.
...
No ho entenc! Acabo d'anotar que moren més de 250.000 persones a l'any per grip comuna, i ningú s'alarma per aquesta xifra. I moren 100 persones de la grip "Nova" i ja és una pandèmia...? Sí, és un brot virulent i fins ara desconegut... Però és necessari prohibir viatjar als països afectats? O tallar les relacions comercials? A qui li ha interessat crear aquesta alarma? Interessos polítics i/o financers? Farmacèutiques? Fabricants de mascaretes (llegiu l'entrada de Kirai) i termòmetres?
Tot això de la grip AH1N1 m'ha recordat quan anys enrere algú va fer fotos d'uns obrers espanyols fent la migdiada (beneïda "Siesta") a l'ombra d'un pont, i als diaris anglesos ja s'escampava que a Espanya la gent es moria com mosques de febres i que els morts es podien trobar arreu...
Penseu el que vulgueu. Potser perquè m'ho miro "des de fora", però jo crec que tot plegat ha estat una pantomima que ha aprofitat el descobriment d'aquest nou brot mutant de grip. Què llestos els que han sabut aprofitar la por que tenim els humans a tot allò que desconeixem. A l'Edat Mitja, aquestes pors les sabia aprofitar prou bé l'Església... Ara ho fan els interessos econòmics i polítics.
Feia temps, moooolt de temps, que no mirava anime. Però aquesta setmana he treballat de nit i, per no perdre el costum, quan arribo de matinada no tinc gens de son... Així que "m'he pillat el tàtil" i m'he empassat els 22 capítols de Kuro Shitsuji (黒執事 El Majordom Negre) abans d'anar a dormir.
Està basat en el manga shounen escrit i il·lustrat per Toboso Yana, publicat a partir de 16 de setembre de 2006 al Monthly GFantasy (月刊Gファンタジー) de l'editorial Square Enix. L'adaptació d'anime es va estrenar l'octubre de 2008, de mans de l'estudi A-1 Pictures(Persona-Trinity Soul, Kannagi, Tetsuwan Birdy Decode, Senjou no Valkyria Gallian Chronicles...) i amb la direcció de Shinohara Toshiya Així que quan vaig ser al Japó estava en plena ebullició de marxandatge (merchandising)
La història En una casa senyorial dels afores de Londres Victorià(el paradís de les Lolites), el majordom Sebastian Michaelis serveix el comte Ciel Phantomhive, un nen de 12 anys, cap d'un holding d'empreses (joguines, constructores, llaminadures...) i el "gos de la Reina" En Sebastian du a terme qualsevol tasca requerida pel seu amo i resol amb facilitat i perfecció els problemes que assolen Anglaterra, degut al seu llinatge demoníac i al contracte Faustià amb Ciel. Quan se li qüestiona com pot haver fet alguna cosa, recordem que es un dimoni que s'alimenta d'ànimes, respon sempre amb una frase un pèl difícil de traduir, pel joc de paraules que crec que hi fa. Akuma de, shitsuji desu kara!(悪魔で、執事ですから!) O... Aku made, shitsuji desu kara! (飽くまで、執事ですから!)... Depèn de com es "llegeixi" pot dir o bé que fa la seva feina de majordom de forma tenaç fins al final (aku made mo=tenaç), o bé que és un majordom en forma de diable, o diabòlic (akuma=diable, esperit malvat)...
Personalment, m'agrada més el segon opening. Ja que hi apareixen més personatges, especialment pels excèntrics Shinigami Grell Sutcliff i l'enterramorts Undertaker. La música d'aquest és Monokuro no kissu (モノクロのキッス) de SID (シド Shido)
Ull! Spoiler! (si no t'importa que et pugui esventar algun detall de la sèrie, podràs llegir millor el text que segueix si el selecciones amb el cursor) La sèrie està classificada per a majors de 18 anys. Tot i tenir clares tendències yaoi, no arriba mai a escenes sexuals (bé... excepte quan el Sebastian es tira una "monja" per a treure'n informació... Una mica surrealista tot plegat). Es centra més en la relació amo-criat, i no és SM! Hi ha un moment, ara no sé el capítol exacte, en que recorda/intueix/implica una clara escena yaoi. Quan per a trobar pistes d'en Jack l'Esbudellador, en Ciel s'ha de vestir de dama per a fer d'esquer i en Sebastian li posa la cotilla (moe~) La relació entre aquest parell es fa tensa sobretot als últims capítols. El pacte segellat entre ells comporta que en Sebastian ajudi a en Ciel a trobar i venjar-se de tots aquells que el van fer sofrir. I a canvi en Ciel li entregarà la seva ànima per a que s'alimenti amb ella. Doncs bé, mentre dura el contracte, en Sebastian no s'ha pogut nodrit de cap ànima. Lògicament va perdent forces. La fam el fa desesperar, sobretot quan és a punt de "venjar" en Ciel i aquest el fa retirar (les ordres del jove Phantomhive són irrevocables per al majordom, de la mateixa manera que no pot actuar si aquest no el crida). No sé ben bé si és per por a morir en haver completat una part del contracte, per avorriment, per compassió pels inocents que es poden veure implicats per la violència que prèn la lluita... En aquest punt, una espurna d'odi apareix als ulls del majordom que fa esgarrifar en Ciel.
El que si que té tendències yaoi és en Grell, que "acosa" en Sebastian de forma descarada. Faria el que fos per un simple petó d'aquest moreno d'ulls color tè (Earl Grey... Recordem que som a Anglaterra)
Amb tot, m'he quedat amb ganes de més. Per això crec que buscaré el joc per a la DS Phantom & Ghost, a veure si me'n surto! El joc, per una part ens ofereix etapes d'aventura, en les que interactuem amb altres personatges, havent d'escollir la resposta correcta per a seguir avançant. Aquest punt pot ser interessant perquè afegeix molt rerefons sobre els personatges secundaris de la sèrie i de nous creats per al joc. Per a demostrar que som un majordom implacable i que no hi ha prova que se'ns resisteixi haurem de fer front a un munt de minijocs. Des de netejar una copa a mantenir servits els convidats en una festa, en Sebastian haurà de demostrar que els seus coneixements, tremp, talent i habilitat per les arts marcials no tenen rival.
Per cert, crec que el joc transcorre a Brighton. Hi tinc família allí! I hi vaig passar unes setmanes en una casa de l'època Victoriana! Més raons per veure si hi reconec cap racó!
お知らせ! Noticies Fresques!(o no tant... ja sabeu que vinc d'Arbeca...) Tenim manga, anime, merxandatge per quedar-ne tips, cosplay assegurat (dóna joc a moltes Lolites), el joc per la DS... I ara... El musical! Que si... que no és la Bella i la Bèstia! A Sugee he trobat que es farà (bé... s'estrena ja! El 28 de maig) el musical al Sunshine Theatre a Ikebukuro (Tokyo) El que farà de Ciel Phantomhive és en Sakamoto Shougo, que ja té experiència en aquest tipus d'adaptacions ja que també va participar a "The Prince Of Tennis" fent de Ryoma Echizen. D'altra banda Matsushita Yuuya será Sebatian Michaelis.
Però... veient les cares que els han deixat a aquest parell... Em quedo amb l'animeeeeee! Kowai yo, futaritomo!
I també em quedo amb la traducció diabòlica de la frase 悪魔で、執事ですから!
Mostra un mapa més gran El primer cop que vaig anar al Japó, l'agost de 2004, volia anar a veure el volcà Asama (浅間山, Asama-yama), però al final vaig optar per visitar altres zones al voltant de Tòquio. Poc després, l'1 de setembre, va entrar en erupció després de 14 anys adormit. Hi va haver una altra erupció l'agost de 2008, però sense cap perill, i la més recent ha estat el passat diumenge 1 de febrer. Per sort, quan el novembre passat hi vaig anar, per fi, no hi havia cap risc (al menys imminent). El que feia era un vent i un fred que pelava... aquesta sóc jo, ben tapadeta! Com que està contínuament expulsant gasos, només es pot arribar fins a 4Km del cràter.
L'Asama es un estratovolcà (com el Fuji-san i el Teide), el més actiu de l'illa de Honshū, situat a aproximadament 140 km de Tòquio, al límit de la prefectura de Gunma i de la prefectura de Nagano i té una alçada de 2.568 m. L'Agència Meteorològica del Japó l'ha classificat amb rang A (de major activitat)
La muntanya es troba a la conjunció de l'arc Izu-Bonin-Marianas i de l'arc del Nord-est del Japó. La primera referència històrica d'una erupció va ser l'any 685 segons el Nihonshoki. Una de les erupcions més importants va ocórrer l'1 de setembre de 1783, quan he va haver una sortida de flux de lava i piroclàstic cap a la prefectura de Gunma, provocant la mort de 1.500 persones. L'erupció del 2004 va ser al setembre, però el volcà va continuar expulsant material fins el novembre. El diumenge 1 de febrer d'enguany, l'Agència Meteorològica del Japó va advertir de la possibilitat de que es desenvolupés una erupció en el transcurs de dos dies. Els habitants de les rodalies van ser evacuats, pel que l'erupció, que va començar al dia següent, no ha tingut víctimes en un primer moment, encara que les cendres, arrossegades pel vent, van arribar fins a Tòquio.
Sempre he cregut que els catalans tenim la sort de saber-nos enfotre de tot, començant per nosaltres mateixos. És una manera sana d'entendre'ns, criticar-nos i, fins i tot, intentar millorar-nos. (Que ens ho deixin fer ja són figues d'un altre paner...) I un exemple d'aquest humor satíric, un pèl àcid, és el programa "Pølønia" que s'emet per TV3... Si algú creu que és partidista jo li diria que s'ho faci mirar, ja que crec que hi rep tothom, sigui del color que sigui. Als catalans ens diuen "Polacos" d'una forma despectiva, fins i tot al diccionari Espanyol-Anglès Collins hi surt aquesta entrada...
Collons amb el Collins... Doncs mira, tombem la truita a aquest suposat insult i en treiem suc. Apa! Caldo no vols? Doncs, tres tasses.
Però resulta que aquesta qualitat no la té tothom al món... Els que visiteu blogs, fòrums i similars de temàtica asiàtica, de ben segur que ja n'haureu llegit alguna cosa del que us parlaré. Els Coreans tenen la pell fina, pel que es veu... Les rancors històriques, polítiques i estratègiques han pogut més que una sèrie d'anime japonesa. "Hetalia - Axis Powers" va néixer com un webmanga que després va editar en un volum Gentosha.
Aquest manga va aixecar polèmica a Corea del Sud i més quan es va anunciar la seva adaptació a l'anime.
És una comèdia situada durant la Primera i la Segona Guerra Mundial, on les característiques típiques (i tòpiques) de cada país són antropomorfades en un bishonen. Per exemple, Italia Veneziano és fan de la pasta i les dones, Nippon és un otaku, America adora les hamburgueses, Russia el vodka i Doitsu (Alemanya) ho vol tenir tot organitzat, seguint normes i retícules... El títol del manga és un joc de paraules entre el terme japonès "heta" (inútil, maldestre) i Italia, país on es centra la història i que, en la mateixa, és constantment salvat per en Doitsu.
La polèmica neix a partir d'una de les tires del webmanga on el personatge que representa a Corea li demana de tocar-li les sines, de fet el magreja, al personatge del Japó (els dos són homes, val a dir que gairebé tots els personatges són masculins, excepte Bielorrussia, però sobre aquest/a jo tinc els meus dubtes...) Les dues sines de la discòrdia representen les Roques de Liancourt, dos illots que tant Corea com Japó se'n disputen la sobirania (Una mena de Perejil però més seriosa, perquè aquestes illes serveixen de base militar i tenen cert valor estratègic). Després de les protestes es va anunciar que el personatge de Corea no apareixeria a l'anime, però tot i així s'ha cancel·lat l'emissió de la sèrie en aquest país.
Us deixo el primer capítol amb subtítols en castellà de mans d'Aino Fansub
Jo ja espero amb delit els següents capítols. Pastaaaaaaaaa!
Fonts:AnimeUnderground, Viquipèdia, Ainofansub (Avís: aquest últim és un enllaç a una web de temàtica Yaoi, si no et va el tema no hi vagis i llestos)
Edito: Ara que hi penso... Als Berlinesos tampoc els va agradar gaire com els vaig definir al meu projecte per a l'aplicació de publicitat als tramvies de la BVG... Era un anunci en favor de l'Euro (si arribo a saber que el canvi va comportar un augment del 66% dels preus per l'arrodoniment que suposadament no s'havia de fer...) on es deia que es passéssin dels tòpics, que amb una moneda única seria més fàcil conèixer-nos... Vaig posar un objecte kitch, tòpic de cada país (els souvenirs més suats que et puguis tirar en cara) i per als alemanys vaig posar-hi una gerra de cervesa... Doncs es veu que es van picar i me'l van canviar per uns pantalons tirolesos... Capquadrats... Però m'el van aplicar! Un projecte meu rodant pels carrers de Berlín!!! Per mi com si el canviaven per una bratwurst...
El que el vent s'enduia cada dia pels carrers de Barcelona eren els fulls de milers de diaris gratuïts que la gent llegia (o no) i oblidava (o llençava a qualsevol racó) de camí a la feina. Això ja és història passada. Al menys per Metro. La companyia sueca, Metro International, va decidir ahir tancar la seva filial a Espanya, clausurant totes les delegacions i despatxant a tot el personal, d'avui per avui. Així que l'edició del dia 29 de gener de 2009 va ser l'última, assolint els 1,8 milions de lectors, situant-se com el cinquè diari més llegit a Espanya, segons dades de l'EGM (Estudio General de Medios). De les 8 edicions que hi havia (Madrid, Barcelona, Sevilla, Saragossa, Alacant, Valencia, Castelló i A Coruña), en quedaran 3, les valencianes, que no pertanyen a Metro International. Tot i que s'havia parlat de reducció de plantilla, de fusions amb altres rotatius (20minutos), etc., la "solució", per part de la central, ha estat dràstica. I es justifica en la caiguda de vendes d'espais publicitaris, la forta competència i l'actual situació econòmica. L'empresa ha explicat que ha sofert "pèrdues continuades" que han fet que la situació sigui "insostenible" i que no es justifiqui continuar invertint a Espanya. Ha estat una galleda d'aigua freda per a molta gent. I més havent estat tant sobtat, en qüestió d'hores... Ni els propis treballadors de Metro Spain, ni les rotatives, ni els transportistes, ni els repartidors en sabien res. Molts ens n'hem assabentat per la ràdio o la televisió... Pim-Pam-Fora! "Se acabó lo que se daba"
També ha notat la, fins ara, competència de Metro. L'edició digital d'ADN.es també ha llepat, té els dies comptats. Concretament el dia 10 de febrer tanca portes havent arribat a un acord amb Planeta. I les edicions gallegues del Qué també han desaparegut.
Després de les ventades del cap de setmana passat... Espero que aquest "huracà" no m'afecti massa...
Fonts: 233grados, El Periódico, La Vanguardia, ABC...
Edito: Encara que ara, després de la patacada, hi he caigut de veritat... Últimament, d'un parell d'anys ençà, el Metro em recordava "El Caso", o qualsevol periòdic de premsa groga anglesa... No és d'estranyar que perdéssin credibilitat comercial... Si jo ja només l'obria per fer el sudoku mentre feia el descans... Ja m'havia cansat de fer anotacions als marges de les barbaritats i incongruències que hi llegia...
) i la setmana Nexo #TLQM amb el Tokusatsu com a tema principal, amb Godzilla i Ultraman ressenyats ja per ElCapitán, Marc Bernabé (l'arqueòleg del Manga), PublicidadJapón i amb possibles futures col·laboracions de Pepino i ComerJaponés.
Entrades
