Si llegiu això el mateix dia en que ho escric, el més segur que hagueu passat algun cop per la plana del buscador Google i haureu vist que el logo ens recorda que avui, 6 de juny de 2009, és el 25è aniversari d'un joc que tot i ser d'una simplicitat extrema ha arrasat a tot el món.
Elpais.com el defineix com l'adictiu videojoc que va arribar de la URSS.
Encara no sabeu de què parlo? Sí? És clar, el Tetris!
Alekséi Pázhtinov, un investigador d'inteligència artificial de l'Acadèmia de Ciències soviètica de Moscou va programar amb el seu nou ordinador, un Elektronika 60 (una imitació del miniordinador nord-americà PDP-11), el Tetris l’any 1984, segons algunes fonts en una sola tarda. Després de diferents estira-i-arronses legals degut a que la patent del joc estava mig compartida entre el creador i l’estat soviètic, el joc es comercialitza a occident l’any 1987 amb una nota de "Fabricat als EEUU, creat a l’estranger", coses de la Guerra Freda. El 1989 Nintendo aconsegueix els drets i catapulta totalment a la fama aquest joc, gràcies a incloure’l al pack de la consola portàtil Game Boy. Alhora també que va llançar a la fama la música d’aquesta versió, basada en la cançó folk russa Korobeinki. I de la qual se n'han fet innombrables versions després d'això, moltes techno, punxi-punxi per als amics.
Una d'aquestes la podeu escoltar aquí, pero... Si quan jugava al tetris ho feia posant el volum al mínim, just per a poder escoltar els efectes. Si jugués amb aquesta versió de l'audio ho faria sense volum...
Per a qui no sàpigui de què va el joc... (O.o)?
En una pantalla vertical van caient peces formades per 4 blocs cúbics (Tetris ve del prefix grec "tetra", que vol dir "quatre") que podem fer rotar i desplaçar-se mentre cauen, per a anar encaixant-los a la part inferior de la pantalla. Hem d'intentar que no quedin espais buits, doncs quan una línia horitzontal queda plena, aquesta desapareix i s'acumulen punts. A mesura que van caient les peces, si no eliminem fileres, s'aniran amuntegant fins a arribar a la part superior de la pantalla i llavors... "Game Over"
A mesura que anem superant nivells, com és lògic, el joc es va complicant.
Com? Doncs la gravetat sembla que aumenta i les peces van caient cada cop més ràpid.
Senzill, oi?
En principi si! Jo m'hi vaig viciar, quan encara no tenia una Game Boy (de fet, me la vaig haver de comprar amb el meu sou ja de "gran", que el meus papes això de les consoles no ho veien gaire clar...) amb el 386 del meu germà i un monitor monocrom...
I dic viciar, perquè tot i que m'he enganxat a altres jocs xorres com el buscamines o els sudoku, amb el Tetris fins i tot vaig arribar a somniar com queien les peces! Però no vaig arribar mai a ser com aquest que es peta el joc.
O aquest que juga en una Arcade...
I que neteja files sempre de quatre en quatre!
Versions del joc n'han sortit com floretes a la primavera...
Per a dos (o més) jugadors en que es puteja al contrincant afegint-li peces per sota cada cop que n'eliminem nosaltres... O els jocs amb blocs tridimensionals.
Es pot jugar en arcades, ordinadors, consoles, per internet...
Aquí teniu una pàgina de les moltes que es poden trobar on poder-hi jugar.
I fins i tot en datàfons!
També se n'han fet paròdies.
Una de les més vistes és aquesta
I n'hi ha d'altres de més currades com aquestes
Però... Com seria el Tetris, si no fós el tetris?
何がおもろいねんコレ!!
Aaaah! Que parla en Kansaiben! (^^)
まいど!
Domingo por la capital francesa – Viaje a París 2024
Fa 1 setmana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada