やったあああ~！

O sigui "Yattaaaa~!", que vol dir "Visca! Ja ho tinc!"
Després del desengany de no poder visitar el Museu Ghibli la primera vegada (i de moment l'única) que vaig anar al Japó, he aconseguit l'entrada!
El museu té un aforament molt limitat i s'han de comprar les entrades amb fins a tres mesos d'antelació, a través d'una mena de servicaixa que hi ha a les botigues "Lawson".
A Europa es poden comprar a Italia, França i Anglaterra. Però la primera no dóna l'opció de compra per internet, així que l'oferta se'm redueix a dos proveïdors.
L'altra vegada ho vaig intentar amb el francès... Quina colla d'impresentables! (#¬¬)&#†ø…
El primer mail els el vaig enviar massa aviat i em van respondre que no podien reservar les entrades fins tres mesos abans de la data de l'entrada.
Fins aquí, bé! És la metodologia del museu.
Els vaig tornar a escriure quan entrava dins el termini.
Us han respost a vosaltres?? Doncs jo encara espero!
I no és que no hi hagués places!
Perquè ho vaig estar mirant al web del museu i fins dies abans de sortir n'hi havia.
El mínim que podien fer és dir que no podien, carall!
Una altra raó per a que els gavatxos no em caiguin bé...

Enguany ho he fet a través del proveïdor anglès. I tot ha anat de primera!
M'han costat més els ports que l'entrada, però al novembre tanquen gairebé tot el més i no volia córrer el risc de quedar-me una altra vegada amb les ganes d'anar-hi!
Així que, a Mitaka m'esperen el dia 10!


I, si puc, aniré a veure, encara que no entengui gairebé res, l'última peli d'aquest estudi (Gake no ue no Ponyo, "Pon-yo" del Penyassegat).
I mentre estigui de viatge aniré actualitzant, quan pugui conectar-me, i explicant el que vaig veient i vivint.
Les imatges de l'slide són algunes de l'anterior viatge.


Unper Ghibli
L'Estudi Ghibli (スタジオジブリ, Sutajio Jiburi) és un estudi japonès d´animació. Les seves pel·lícules d'anime han estat provocatives, imaginatives, emotives i extensament elogiades per tot el món.

El seu nom deriva del mot que els italians utilitzen per els seus avions de exploració del Sàhara en la Segona Guerra Mundial, el qual deriva de la paraula italiana utilitzada per al vent calent que bufa en aquest desert. Encara que el nom és Italià, la pronunciació quan es refereix a l'Estudi és “jibree” o “ji-bu-ri”, per adaptar-se a la fonètica de la llengua japonesa. La teoria darrera del nom era que ells estaven “bufant” un nou vent en la indústria de l´anime.

Fundada el 1985, està dirigida per l'altament premiat director Hayao Miyazaki (宮崎 駿) juntament amb el seu col·lega i mentor Isao Takahata (director de la famosa i antiga sèrie d'anime “Heidi”).

Els seus orígens daten de 1983, amb la pel·lícula Nausicäa de la Vall del Vent (風の谷のナウシカ Kaze no tani no Naushika, 1984), que va començar com un manga en una publicació de la revista Tokuma Shônen (徳間書店). Tokuma era la companyia “mare” de l´Estudi Ghibli, i va cedir a Disney els drets de vídeo i distribució de varies pel·lícules; entre elles La Princesa Mononoke (もののけ姫 Mononoke Hime, 1997) i El viatge de Chihiro (千と千尋の神隠し Sen to Chihiro no Kamikakushi, 2001). El compositor Joe Hisaishi ha creat la banda sonora per a moltes de les pel·lícules de l'Estudi.


La més famosa i lloada pel·lícula de l´Estudi Ghibli que no fou dirigida per Hayao Miyazaki és “La tomba de les cuques de llum” (火垂の墓 Hotaru no Haka, 1988), dirigida pel seu mentor Isao Takahata, una trista pel·lícula centrada en les vides de dos orfes en la postguerra de la Segona Guerra Mundial de Japó.