Un vaso-avec un peu de-お水-please!

Així tinc el cap ara... com una olla de grills...
Al matí parlant en Francès i Castellà (tot alhora), la majoria del dia en japonès, després altre cop en francès i ara fa una estoneta en angles...
Així que ara escriure en català es un veritable descans per al meu cervell!
A l'hostal hi ha un grup de francesos, que rondaran els 60 anys, que algun d'ells parla l'espanyol. I hem acordat que ells parlarien en aquest idioma i que jo parlaria en gavatxo. I una noia francesa que viatja fent autoestop... Amb ells he parlat al mati, abans d'anar al mercadet que es fa al Tou-ji el dia 21 de cada mes.
Aquest mercadet es força interessant. S'hi pot trobar des de verdures, especies i altres aliments, a bonsais, kimonos, gravats, escultures, mobles, etc...
Es un mercat de les puces. Gairebé tot de segona ma. Be... excepte els aliments, espero... XD
A mig matí he tornat a l'estació de Kyoto, on havia quedat amb el meu amic Junichi.
Havíem quedat al punt d'informació turística... Però resulta que n'hi ha dos... I jo m'esperava al del carrer i ell al del primer pis de l'estació...
Fins que me'l veig passejant-se amb un cartell amb el meu nom!
Després d'una breu presentació, de fet ja fa prou temps que parlem, però no ho havíem fet mai en persona ni de viva veu, hem agafat el bus fins prop de Gyon, per anar al Kenninji. On hi ha la pintura d'una parella de dracs enorme al sostre d'una de les sales. Força impressionant, ja que em pensava que era una mena de fresc, però realment està feta en fulls de fi paper i enganxat al sostre. Es veu que l'artista va trigar 2 anys en fer-lo! Ja he dit que es enorme!
També hi ha un parell de jardins zen. El més interessant es el Houjyouteien, que amb les línies ondulades sembla realment el mar.
Despres hem pres un te maccha i menjat mochi amb diferents condiments (matcha, kuro goma, i un altre de color groc que no recordo el nom) a Gyon.
De passeig en direccio al Kodai-ji hem pujat en un jinrikisha (rickshaw), que en altres paisos asiatics encara s'utilitza com a transport com si d'un taxi es tractes.
Pero aqui es mes una atraccio turistica que altra cosa. Mentre et porten pels punts turistics, van explicant-te coses (en japones o angles).
Normalment son nois els que estiren d'aquest, pero a nosaltres ens ha portat una noia que, si no recordo malament, es diu Aiko.
Molta gent l'animava quan veien que era una noia, mes aviat menuda, per unes costes que a peu ja son prou cruels... Doncs imagineu-les arrossegant un carro amb dos persones dalt, i sense parar de parlar...
お疲れ様でした、愛子さん！
Despres si que hem anat al Kodai-ji i despres, passant per Sannenzaka i Ninenzaka hem anat cap a Kiyomizudera.
Llavors s'ha posat a ploure, no gaire, pero prou per a fer obrir els paraigues... I amb la gentada que hi havia era una mica emprenyador... Fins que finalment hem arribat a la cua per entrar a Kiyomizudera, per a l'entrada especial per al recinte il-luminat. Tot i que ja hi havia estat, no em feia res tornar-ho a veure.
Aixi que ha estat un dia complert i he parlat en japones gairebe un dia sencer!
Estic contenta! Gracies, Junichi!
Pero en arribar a l'hotel, i trobarme amb els francesos i anglesos tambe... No podia parlar res comprensible... Em sortia el japones per tot arreu!
El meu xip anava lent com l'ordinador en el que estic escrivint... Quin carrau!
Per aixo... pensar en catala m'ha relaxat ara mateix... encara que la tele esta a tot volum i en japones mentre fan els anuncis, abans la tenien en angles perque no se quina serie veien en dual... Crec que es una mena de Betty la fea, o alguna cosa aixi... Ah! ja s'han acabat els anuncis! Ara fan "Herois"!
Hirooooo! Es fotran perque el Hiro no esta subtitulat!
Ajo y agua, boys!
XDDDDD

Seguint en Hikaru Genji

Avui he anat a Uji.
Es a prop d'Inari, a la mateixa linea de tren.
Si heu tingut mai una moneda de 10 iens als dits, hi haureu vist un edifici, es el Byoudouin.
L'edifici central, la Sala del Fenix, esta coronat per una parella d'aus fenix, i com anecdota, es l'unic edifici del recinte que no s'ha cremat.
Pero el que porta mes gent a visitar Uji es la relacio que te amb el Genji Monogatari.
Molts dels pavellons del Byoudouin han desaparegut, pero hom es pot fer una idea d'aquella epoca daurada a traves d'aquesta gran obra literaria escrita a principis del s.XI.
Els capitols finals estan ambientats aqui,lloc que la autora, Shikibu Murasaki, coneixia molt be.
Va servir com a dama a la filla del conseller Michinaga Fujiwara, que va prendre posesio de la casa de camp que despres designaria com a santuari d'Amida el que es avui aquest recinte.
Hi han un parell de rutes marcades que passen per llocs que surten al llibre, tambe pel museu que parla d'aquesta historia d'amor i solitud humana.
Un dels llocs marcats es Patrimoni de la Humanitat.
No es molt impressionant, sino que es mes important per la influencia cultural que arquitectonica. Doncs es un santuari petit amb un parell d'annexes encara mes petits...
Uji tambe es coneix per la pesca amb cormorans. Pero nomes ho fan al bon temps.
Els lliguen un cordill a la part inferior del coll, que no els deixa engolir els peixos grans, pero si els petits i sobretot respirar.
Amb llums atrauen els bancs de peixos i llavors els ocells es llancen a menjar.
que no es poden engolir el peix, aquest es pot treure del ganyot de l'animal, que torna a llancar-se al riu a per mes peix.
Aixo es pot veure des de les ribes del riu Ujigawa i des d'un parell d'illots que hi ha al mig. Als quals es pot arribar amb ponts.
Jo no he vist la pesca, pero si els cormorans. Que els han dutxat a raig de manguera en una gabia que hi ha en una de les illes i que despres han deixat que se les campessin al riu.
Mentre dinava he vist com tambe ho feien cormorans i garces.

Never ending "torii", lala la lala la lala la...

Avui va de pel-licules!
Pel mati he anat a Fushimi Inari, un temple que com tots els santuaris dedicats als esperits d'Inari, esta ple d'estatuetes de guineus, que son els seus missatgers. I com no, de torii!
Jo m'esperava un sender mes o menys llarg... pero no tant!
Una montanya amb senders que es creuen i passen per diferents temples...
Quan ja feia estona que caminava ha comencat a fer vent i per tant mes fred. I m'ha vingut un flaix... M'he recordat del Fuyu de "La historia interminable".
En Fuyu es el drac blanc i pelut que va volant. I "fuyu", en japones vol dir hivern. Aixi que suposo que ha estat una mica veure escultures de dracs, el vent i una mica de tot que em deu haver fet venir aquesta imatge al cap.
Pero el que passa es que he tingut la canconeta de la peli enganxada tot el dia, i canviant l'story per "torii"...
Perque no s'acabaven mai!!
Entre els molts templets he trobat un dedicat a Benten. Ho he reconegut per la pica amb una mena de coladors a dintre. I m'he recordat del que vaig veure a Kamakura fa quatre anys. Es diu que si rentes diners en aquesta aigua (pica, font, el que sigui) i el deixes assecar de forma natural, aquests diners et tornaran multiplicats.
Ara... No diuen quan ni per quant, aixi que si es per zero... cagada la hemos!
XDDDD
Jo, per si les flies, he rentat el que portava a la butxaca en aquell moment. Una moneda de 500 iens i un parell de 10 iens...
Per la tarda he anat al Toei Eiga Mura. Una mena de parc tematic de la Toei, amb alguns estudis de gravacio i exteriors que s'han fet servir per pelis d'epoca (chanbara), serie B (tokusatsu), els vestits i vehicles de series com els Power Ranger...
Tot es una mica rudimentari... Hi ha una mena de bassal, que diuen que es la zona d'efectes especials... De cop i volta vaporitzen aigua i surt un cap de tiranosaure, godzila, monstre per l'estil i s'esta una estona treient aigua per la boca...
Patetic...
Un espectacle de ninges... No tinc paraules...
No cal dir que m'ha decebut bastant...
Al contrari del temple del "Never ending torii"
I per acabar, una peli de debo, o potser seria un dorama...
Quan passava per davant de l'entrada de Pontocho, gairebe em menjo un tio amb una camera de filmar, i no era un turista, no!
Era de cinema, i al costat el director, amb cadira i tot, i els assistents al voltant.
Dos tios mes a l'altra banda de carrer amb els focus i una parella que serien els actors. No tinc ni idea de qui son...
Llavors sento un "Katto! Okee desu!", que seria com el "talleu! es bona!" del Polonia... I pim-pam, en un moment ho han tingut tot desat!
Aquest ha estat el moment de cine autentic d'avui.