Matsumoto Shiro Matsuri

Primer que res, afegir una cosa que ahir em vaig oblidar...
Just en sortir de l`estacio de Nagoya em va venir olor de mar, be! Hi soc ben a prop. Pero a l`estoneta de caminar em ve una pudor a merda... que vaig pensar, en quin coi de ciutat m`he fotut ara...
Per la tarda, quan anava cap al castell, la vaig tornar a sentir. I just en aquell moment veig un home amb una bossa remenant en mig del bambus nans (alguns jardins, en comptes de gespa o heura, tenen bambu que no creix gaire). Jo que penso, mira que be! Aquest ha portat el gos a fer les seves cosetes i ara no les troba! No deu ser l`unic amb la pudor que fot per aqui...
Pero llavors veig que comenca (no tinc c trencadaaaa) a recollir boletes, i penso: que te aquest? un conill?
Llavors hi vaig caure! Miro enlaire i... com no!? Son gingkos, tota la ciutat esta plena de gingkos i estan plens de nous!
Que quan estan madures foten una pudor de cal deu!
O si no pregunteu-li a ma mare... que m`en va recollir unes quantes per a plantar-les i les va portar en un cleenex fins a casa...
Be! Ja ho he explicat.

Avui m`he llevat d`hora i he agafat el tren fins a Matsumoto, unes 2 hores de cami.
Avui era el Oshiro Matsuri (festa del castell)
Quan he arribat era massa d`hora, perque estaven montant encara totes les paradetes.
Aixi que he anat a donar un volt vora el riu i els carrerons que hi ha entre aquest i el castell. I en un petit temple que hi ha m`he trobat a una colla de gent vestits amb jimbeis (ara no se si el jinbei es nomes el d`estiu o que) que estaven preparant uns Mikoshi.
Els mikoshi son una mena d`altars que es porten a coll com els passos de Setmana Santa. Aixi que m`he quedat per alli mentre un sacerdot feia una mena de ceremonia de purificacio (o benediccio) dels mikoshi i dels asistents.
Acabat aixo, surten dos amb unes safates plenes de gotets i els reparteixen entre els portadors. Un d`aquests se m`acosta i me`n dona un, "nonde nonde, canpai shiyou!" em diu... Era sake! I de bon mati! Crec que quest ritual l`han fet mes d`una vegada despres de veure`ls l`alegria amb que portaven els mikoshi per la tarda.
He intentat portar una conversa amb la dona del que m`ha donat el gotet. Resulta que es de Nagano, m`ha preguntat que si no hi anava. Quan li he dit que si, s`ha posat contenta... No se perque...
El castell estava tot ple de gent (logic, era la festa del castell...)
I al pati d`entrada hi havia exposicions de crisantems, un escenari on representaven balls amb ventalls, una competicio de kendo i concert de tambors (taiko, kodo...ja us ho aclarire quan torni), pels carrers que porten al castell es feien desfilades de dansaires amb rams de momiji (ars japones vermell...de plastic, eh?) i una mena de processo de gent vestida com a l`epoca feudal, samurais, princeses, daimyo, soldats i, fins i tot, ninjes!
Tambe hi havia una mena de mercat de les puces (i no em refereixo al circ... un mercat de trastos i roba usada)
Paradetes de menjar, mascares, pescar peixets o boles i altres rampoines.
Forca interessant, tot plegat.
Per cert! He menjat takoyakis, que fins ara son els mes bons que he trobat. I Taiyaki de postres!
No sabeu que es el taiyaki??
Sabeu aquells pastissets amb forma de peix que li encanten al Shin-Chan?
Doncs si, son aquests, que realment no son de xocolata, sino que estan farcits d`"anco", la pasta dolca de fesols vermells azuki.
Tambe en feien amb frankfurts i maionesa...
Puajjj! Eren mini-salsitxes enmig d`un bassal de maionesa...
No vull ni imaginar quin gust deu tenir...

Una altra cosa...
Ens queixem quan a les nostres ciutats encenen els llums de Nadal 15 dies abans, oi?
Doncs aqui els encenen el dia 20... de novembre! I ja hi ha arbres de nadal guarnits pels carrers... Sobretot als grans magatzems...
Si son consumistes com ells sols, aquests japonesos...

Dema, encara he de decidir si vaig a Inuyama o a Takayama...
Apa doncs! Fins dema!

Arribada a Nagoya

perdoneu que no posi accents, pero aquest teclat no en te. ja ho passare a net quan hi afegeixi les fotos.

per variar... el mobil no em val per una me...
aixi que quan trobi targetes telefoniques ja trucare, mentrestant, amb mails m apanyo (tampoc apostrofs!)

He estat 2 hores a l aeroport de Helsinki, molt maco... me l he hagut de patejar tot..Es forca gran i els treballadors s hi mouen en patinet. De cami hem passat per damunt dels Alps, el comandant ho ha anunciat just quan passavem per l est del Montblanc, pero no l he vist perque estava al costat dret de l avio. Pero veure els Alps tots nevats i sense nuvols ha estat molt be. Tambe he vist icebergs en arribar a Finlandia! No eren molt grans... No per enfonsar un baixell... ja que es veien de grans com un container dels de transport (tenia la referencia d un baixell que passava)
De Helsinki a Nagoya se m ha fet etern... mes que res que per sopar/dinar han donat curri... i si a mi em retorna hi havia algu per alli a la vora que li retornava per baix...
I el mes xungo ha estat quan aterravem.
L aeroport de Nagoya tambe es una illa artificial. I a les pantalletes que et mostren el recorregut que vas fent, la foto deuria ser de l any de la Maria Castanya, perque no sortia l illa i indicava que anavem a ameritzar! Que aixo es un airbus, no un hidroavio!!

Be! Ja hem aterrat, ameritzat, aplataformat, o com en vulgueu dir! I al control de passaports et fan una foto i t escanegen les empremptes dels index. Quan li he preguntat al guarda si m havia de treure les ulleres (en japones) el tio ha canviat de cara i en veure que ja havia vingut una altra vegada ja no m ha fet la foto!
Les maletes han trigat moltissim a sortir, pero he arribat a temps a l hotel que al mapa semblava mes a prop...
Per la tarda he anat al castell i a la sortida hi havia una paradeta de... a que no sabeu de que?
De castanyes torrades! si! i no et mascares, perque les fan a sobre d unes llavors dures i no es socarra la pell. Ara me n vaig a jalarmeles.

Ho deixo per avui que aquest ordinador es una carraca, a veure si dema puc agafar l altre!
Petoneeeets!
Marta.

3 - 2 - 1 - Yatta!

Bé! Quan escric això, el compte enrera consta d'unes 4 hores i 40 minuts.
(no sé què li passarà quan arribi a zero)
Aquest matí agafo el vol cap a Nagoya, via Helsinki, amb la Finnair.
Pel que m'han dit, als avions que fan ruta cap a Àsia, cada passatger té el seu monitor per veure les pelis i jugar.
Espero que no se'm pengi cada dos per tres com quan intentava canviar d'aplicació com em va passar amb Alitalia...

Arribaré a Nagoya a les 10 del matí de demà.
Cada cop que agafo un vol llarg em dóna la sensació que entro en una mena de forat de cuc o que sóc absorvida a una altra dimensió i que sóc retornada amb fragments menys de la meva vida. En aquest cas, perdo unes 10 hores. Encara que de tornada en recuperaré alguna! ;P

Apa! Us deixo que me'n vaig a acabar d'arreglar les coses i pitant cap a l'aeroport!
Volando voy! Volando vengo, vengo!
行ってきます!