No, no... No em refereixo a que tinguis orelles d'elf o de Mr. Spock! Visitant el bloc "another point of view" (mireu a poti-poti d'enllaços) m'ha encaminat a una mena de test friki-auditiu. On sonen una sèrie de sons de pel·lícules i has d'encertar de quina es tracta. Jo he tret 63 punts!
Alguns ja saben que un dels meus manga favorits és Hanazakari no Kimitachi he, de la mangaka Nakajou Hisaya. Aquest shoujo no està llicenciat a Espanya (al menys que jo sàpigui... si algú se n'assabenta, que deixi un comentari... Onegaishimaaasu), així que m'he anat comprant els 23 volums de què consta la sèrie, a part de que he pogut trobar-ne les "scanlations" en castellà!
La història tracta de la Mizuki Ashiya, una noia de pare japonés que està vivint a Estats Units i que és fan de l'Izumi Sano, una jove estrella del salt d'alçada. La Mizuki decideix anar al Japó per conèixer en Sano, però el problema comença per haver-se de matricular en una escola masculina, la Osaka Gakuen, on estudia el noi... De fet, ella "és de Vilaplana"... Bé! Digue-m'ho clar! Que és més plana que una post de planxar! Així que amb un simple cosset pot dissimular el pit o millor dit simular el pit d'un noi. Els problemes continuen perquè resulta que ha de compartir l'habitació amb el noi que admira i se li fa molt difícil d'amagar el seu gènere (encara que ell ho descobreix el primer dia...). I segueixen perquè en Sano, per problemes personals amb l'excusa d'una lesió, ha decidit no tornar a saltar mai més. Així que la Mizuki decideix convèncer-lo de que continuï amb la carrera esportiva tan prometedora que tenia.
D'aquesta sèrie se n'ha fet el dorama, tant la versió nipona com la taiwanesa. Per això hi haurà gent que conegui de l'existència d'aquesta sèrie manga a partir d'haver-ne vist el dorama. En el meu cas va ser al revés! Estava buscant cosetes de Hanakimi, que és com es coneix popularment la sèrie, i em vaig trobar el dorama taiwanès, i d'allí tots els dorama japonesos que vaig poder!
Una vegada, estava llegint el manga i un parell d'amics em van preguntar que què llegia... Els ho ensenyo i em salten... Mite-la! Que pilla! Llegint Yaoi!! He de confesar que he llegit yaoi alguna que altra vegada... Bé... I alguna més, també! Però aquest manga no és yaoi! És un shoujo! Encara que hi ha alguna pinzellada de shounen ai, no hem d'oblidar que la trama transcorre en una escola exclusivament masculina tota plena de bishounen (aquí, vulgarment anomenats bollicaos) i que només això ja dóna peu a aquest tipus d'històries. Bé... El meu personatge preferit és en Nakatsu. Un noi esbojarrat que li encanta menjar, jugar a futbol, que em va costar d'entendre què deia perquè parla en Kansaiben i que s'enamora de la Mizuki tot i creure que és un noi. Amb el dilema de si és gay o no, declara el seu amor sense complexes. Encara que la Mizuki, és tan fava, que no capta ni les directes d'en Nakatsu ni les indirectes de'n Sano...
No fa gaire em vaig assabentar de que l'autora d'aquest manga havia dissenyat els personatges d'un joc per a la NintendoDS, el Duel Love. Aquí teniu l'espot que el promociona al Japó:
(Nota: els dos individus que surten al final del vídeo són els que han fet la cançó de la intro...) És un joc per a noies, en que el jugador pren el personatge d'una noia que és transferida a mig curs a una escola. Però aquesta escola té un secret. Per les nits, en un edifici annex hi tenen lloc uns combats entre alguns alumnes masculins. Aquests són els "objectius" del joc. S'ha d'aconseguir que un d'aquests guanyi al "King" que ostenta el títol de l'anterior competició de lluita. Però aquí no es necessiten armes, ni combos de cops, ni rajos d'energia vital, ni res d'això... El que s'ha de fer és guanyar-se la confiança d'un dels "objectius" per a convertir-se en el seu "second" (una mena d'entrenador) i ajudar-lo a entrenar-se, donar-li ànims als combats, curar-li les ferides, fer-li massatges... Aquí! Aquí és on m'han vingut els dubtes! Tot i que és un joc shoujo, i que el jugador és femení... Sona molt yaoi... O sinó mireu això...
Kimochii... Clarament shoujo? O intencionadament yaoitzat?
Bé... Ja hi he jugat! I he aconseguit que en Jin, que em recorda moltíssim en Sano de Hanakimi, guanyi el títol. Amb això, el joc s'amplia i obtens un album de fotos, com si d'un safari fotogràfic es tractés... També un espai de trainnig per a fer cures i massatges... (No coments...) I un arxiu de vídeos amb els moments estelars, declaració d'amor inclosa! (@^^@) He he! M'he viciat a aquest joc! Ara a veure si aconsegueixo que en Yuma guanyi! Aquest s'assembla molt a en Nakatsu. També té el cabell panotxa, és esbojarrat i també parla en Kansaiben. I com a Hanakimi en Nakatsu és el millor amic d'en Sano, aquí en Yuma és l'amic d'en Jin. Encara que no el torna boig el menjar com a en Nakatsu, sinó tot el contrari! Es gasta l'assignació i el que cobra del treball a mitja jornada que fa fent Takoyaki en una paradeta del parc, comprant jocs i manga, i s'oblida de menjar.
Shoujo o yaoi... m'és igual! Amb aquests ikemen...
PD. Ja m'he petat el joc! Encara que m'han quedat algunes fotos del "safari" per completar... He aconseguit que els 5 objectius guanyin el torneig! Aquest joc em recorda aquells llibres de "Tria la teva aventura" en que depenent del que triaves la història s'acabava malament.
Una altra cosa... Havia dit que en Yuma es gastava la setmanada comprant manga i jocs, però en una de les llaaaaaargues converses que t'has d'empassar per a seguir amb el joc (ja que fins que no les has passat una vegada no te les pots saltar) parla de dos germans que ha de cuidar i pel que sembla no tenen pares... Així que, en el fons, és un noi responsable... Sense deixar de ser una cabra boja, això si!
Donant tombs pels rius d'internet, o millor dit pels llocs frikis que poblen internet, he trobat una pàgina web on pots jugar a una mena de karaoke mecanogràfic. El que s'ha de fer és anar picant el texte de la lletra de la canço tal com va sonant, com si d'un karaoke es tractés. Si, si! I no cal cantar i emprenyar els veïns, a no ser que piquis molt fort el teclat quan escrius. TypingMania ens dóna unes quantes cançons d'anime i la seva transcripció en romaji, kanji i furigana. Així que no hi hauria d'haver molt problema. Jo m'he trobat que picava més lletres del compte, ja que no sé escriure sense mirar el teclat (#^^#) i vaig picant d'oïda. Però ells utilitzen una transcripció diferent a la que estic acostumada i el que sona tsu (つ) ho escriuen tu, el shi (し)com a si, suposo que el chi (ち) com a ti, el fu (ふ) com a hu... Així que quan sortia alguna d'aquestes "síl·labes" escrivia com sempre i m'encallava.
La més fàcil de totes les cançons (Tatchan, segur que t'agrada) és la "Symphonic Poem Nausicaa". Bàsicament perquè és tot un lalalala... Em recorda la Masiel... Començant amb aquesta al nivell 00, fins al nivell 13, en tenim unes quantes per a provar la nostra destresa i oïda!
No, no! No parlaré de cap criatura, ni de cap "carinyu", ni res per l'estil... Sinó d'això, de la nineta de l'ull. O millor dit, d'unes lents de contacte per a simular una mirada molt "moeeeee". Si sou de les (o dels) que feu Cosplay us pot interessar això! El més segur que hagueu gastat força temps en fer-vos una disfressa, que ha quedat de primera, però... que li falta aquella cosa, aquell punt, que la faria més impactant, o més semblant al personatge que voleu emular, oi?
Doncs des de Corea (si, no vénen del Japó, per estrany que us sembli) ens arriben les lentilles que faran que els teus ulls semblin més grans. DueBa i G&G ens ofereixen unes lentilles circulars de diferents colors que fan que la nineta sembli molt més gran. Com els ulls típics de l'anime o el manga (bé... si vénen de Corea, será del Manwha)
Així que si tens pensat de disfressar-te per al proper Saló del Manga... Ja ho saps! Enfunda't uns ulls que causaran furor.
Entrades
