3 de gen. 2010

Tanquem la paradeta!

Això s'acaba!
Aquesta és l'última entrada que faré al Gocha Gocha de Blogger.
Però això no vol dir que tanqui Gocha Gocha definitivament...
Simplement que estic de mudança!
Photobucket

El bloc es muda a...

Photobucket

Així que, a partir d'ara, continuaré amb el bloc en aquesta adreça
potipotigochagocha.wordpress.com

De fet ja fa un temps que estic publicant en paral·lel, per anar provant.
Amb això no vol dir que Blogger no m'hagi agradat!
Al contrari, per algú com jo, que no tenia (ni té) gaire idea del que és i comporta un bloc, Blogger està molt bé. És molt fàcil d'usar!
Però en veure que Wordpress em permet revisar les estadístiques sense haver de dependre d'agents externs, que puc controlar millor els comentaris, etc. m'he acabat decantant pel canvi.
Tot i que no tinc tants lectors com per a necessitar-ho gaire...
Però em fa gracia! Què coi!

Així que...
Matem-ho d'una vegada! XD
Photobucket

Us espero a TOTS a Wordpress

31 de des. 2009

Bon Any 10!

Estem a punt de deixar enrere un altre any, el 2009, que de nou ja no en té res...
Esperem que el que estem a punt d'entrar sigui millor que el que abandonem!
Que tot ens surti com desitjaríem, al menys en la mesura del possible!
"Milagritos a Lourdes", eh!?
Però bé... Segons l'horòscop xinès, estem deixant enrere l'any de la vaca o el bou, una bèstia que acostumava a ser usada per a treballar els camps. Així que ha estat un any d'esforços... I tant! Fins i tot podria dir que en alguns moments de psicosi es podria considerar l'any del Nyu...
I entrem a l'any del Tigre! Un any de força! Només comparable a l'any del Drac (el meu horòscop!)
Així que si es torna a encertar, tenim un any ben optimista per davant!


Ja teniu els 12 grans de raïm a punt?
Jo els tinc netets, que els he hagut d'anar a comprar de pressa i corrents, que ens els havíem oblidat!
L'"Aivá! Los Donuts!" l'hem transformat en un "Òndia! El raïm!"
I a la cua del Mercadona erem tres seguits amb només el raïm a les mans...

Ah! Una curiositat, la tradició de menjar els dotze grans de raïm, avui fa 100 anyets!
La de vi que es podria fer amb tots aquests gotims consumits en acabar cadascun d'aquests anys...
I parlant de tradicions, costums i supersticions...
M'acabo d'engolir uns udon de vedella per a acomiadar l'any, com mana la tradició nipona del Toshikoshisoba.
Bé... Realment és amb fideus soba, que diu que aquests fideus són llargs i continus com la vida... Però a la zona de Kansai es fa amb udon, més gruixuts que els soba, perquè la vida sigui gruixuda (forta) i llarga com aquests fideus. I fan un joc de paraules per a raonar aquesta tradició: Udon うどん ~> Undon 運呑 = Atraure la bona sort.
També escolten les 108 campanades que vibren des dels temples per a netejar-se dels 108 desitjos terrenals, i així entrar nets al següent any.
Jo he escoltat 108 i més campanades gràcies al Marujito, l'agaporni tarambana que tenim a casa. Que s'ha enredat a cops de cap amb la campana que té penjada a la gàbia.
Aquest és en Marujito, en un dels pocs moments que està calmat...


Així que una mica a la meva manera, també estic acomiadant l'any a l'estil japonès. XP

Al món hi ha múltiples costums i supersticions per la Nit de Cap d'Any.
Alguns exemples són menjar llenties, portar roba interior vermella o groga, petonejar-se sota una branqueta de besc, trencar la vaixella a la porta (que no pel cap) dels éssers estimats, castells de foc, barrils encesos rodolant pels carrers, donar el tomb a l'illa de cases arrossegant una maleta, cremar ninots simbolitzant l'any vell (em recorda les Falles i Sant Joan), llançar els trastos vells per la finestra, saltar per sobre de set onades, tancar amb un cop de porta...

En reconeixeu cap? En sabeu alguna més?
Segur que si!

Apa! Que l'any que estem a punt d'entrar sigui un Any 10 per a tots!

24 de des. 2009

Pinten bastos!

Avui és un d'aquests dies en que tot cristo escriu l'entrada de rigor.

I jo... No seré menys! XD

Bon Nadal a tothom!




Com podeu veure el meu mini-Tió-espia, fa cara de circumstàncies...
Se les veu venir, les garrotades!
Fa cara de "a mi sempre em toca el rebre! Què us penseu? Que sóc un uke al que li agrada el M? Fotent-me garrotades i només pensant en el meu cul?"
I quina raó que té de pensar així...
Les criatures esperen aquest vespre amb candeletes des de fa... (Deixeu-me recordar quan va començar el bombardeig d'anuncis de joguines per TV...) cosa de dos mesos? (Si fa o no fot...)
I alliberen tota la tensió acumulada durant aquest temps sobre la pobra soca...

Jo també necessito alliberar una mica de tensió, però el Tió no m'ha fet res... I crec que poca cosa em cagarà... Així que m'estalvio l'esforç de vigilar que enmig de la voràgine de garrotades faci mal a algun xiquet.
El que jo necessitaria és un sac de boxa per a poder enganxar-hi alguna foto que em motivi encara més a enredar-me a mastegots. I hauria de ser ben gros, que potser no m'hi cabran totes les fotos!
Hi encolaria les fotos dels "suposats responsables"; que ja sigui per la crisi que no saben per on agafar, com pels problemes climàtics que passen de mirar-se amb l'atenció que es necessita, com pel "tantmefotisme" general que regna al món envers la fam (ja sigui al 3r, com al 1r món, que a tot arreu hi ha desamparats per un cantó i aprofitats per l'altre); que viuen a costa de molts amb uns quants "aguanta-que-cobro" i molts "posa-m'ho-aquí" dignes d'un gegant Indi (que amb la mà al darrera espera per cobrar d'estranquis)

No sé vosaltres... Però jo ja tinc ganes que s'acabin les Festes.
M'estressen a més no poder... Que si àpats descomunals, que si regals, que si haver de suportar la xerrameca (i el perfum) d'aquella tieta que no veus en tot l'any, però que amb una hora amb ella és suficient per a fer trontollar la paciència del més calmat de la familia...
Potser em titllareu d'antisocial... Potser si...
Però es que a mi no m'ha de marcar ningú els dies en que m'he de trobar amb la família, ni quan fer els regals, ni menjar/beure què ni en quina quantitat ni periodicitat... Això hauria de sortir de cadascú i les Festes de Guardar, doncs això, per guardar i a córrer!

I per a que no sigui dit, us desitjo un bon Nadal i un pròsper 2010.
Encara que pinti bastos!