31 de maig 2009

I els nabius?

L'altre dia ma mare va comprar una caixeta de maduixes perquè estaven a bon preu, però de tan madures s'estaven fent malbé.
Així que he optat per aprofitar-les i provar de fer-ne gelat.
Per a fer-lo necessitava un pot de nata i aquí teniu el pot.

Fins aquí bé, tot normal.
El que m'ha portat a escriure aquesta entrada no és el gelat, ni les maduixes, ni la batedora...
Sinó la tapa del pot de nata muntada...
Quan l'he obert he vist que hi havia una recepta a l'interior.
Qué bé! -he pensat- ara sabré com fer una tarta de nabius!
Però llavors, en llegir-la, és quan se m'han creuat les neurones...
O... Ben pensat, a qui se li deurien creuar és a qui va escriure-la.
Perquè diu que és una tarta de nabius.
Als ingredients no hi surten enlloc els nabius. Sembla més una recepta de quallada cremosa.
I al cos de la recepta... No hi surten ni els nabius ni la quallada per enlloc!
És un braç de gitano!
Si us interessa la recepta de braç de gitano sense nabius (>v<) aquí teniu la foto
De Gocha Gocha

Sembla que això de les marques blanques porta a confusions com aquestes...

30 de maig 2009

Sempre paguen justos per pecadors

Una altra setmana de nits fa que el divendres em costi dormir i passi la nit del lloro llegint, mirant vídeos i TV...
Bé... La tele de l'habitació és de l'any de la Maria Castanya i quan la imatge conté massa blancs fa un sorollam que acabo apagant-la.
Així que després de llegir una estoneta (encara estic intentant seguir el Genji Monogatari), veure un capítol de la tercera temporada d'Herois i veure la peli de "Crepúsculo", vaig conectar-me una estona al KeyHoleTV, un programet bastant simple i d'interface lletja a més no poder, però que permet veure i escoltar algunes ràdios i TV japoneses, en streaming (també es poden veure canals d'altres llocs com EEUU, Suïssa...)
I fent zapping vaig acabar en un programa matinal de la FujiTV. El rellotge de pantalla indicava que passaven de les 10 del matí.
El programa era el めざましどようびメガ (Mezamashi Doyoubi Mega) que ells defineixen com a infotainment, pensat per a una audiència jove, (Val a dir que no és ni un InfoK ni un Bon dia Catalunya...) on es poden veure entrevistes, reportatges sobre compres, menjar, esports, etc.
El que em va fer aturar en aquest canal, però, van ser les imatges dels disturbis de la passada celebració de la Copa de la Champions...
No sóc futbolera, però m'agrada quan el FC Barcelona guanya títols.
Però em fot de molta mala llet veure que quatre desgraciats (per no anomenar-los amb altres noms), que molts ni senten els colors, esguerren les celebracions esportives, destroçant tot allò que es posa al seu abast.
I em fot encara més, que a fora es vegi aquest poc civisme com a punt principal de la noticia...
Perquè en aquest programa, el centre de la noticia eren els disturbis i no el fet que el Barça guanyés el títol.
Que el mateix enfoc de la notícia s'emeti per Antena3 o tve, no m'importa. Ja hi estem acostumats, oi?
Però fora d'aquí em dol... Ja sigui al Japó o a qualsevol altra part del món!
La imatge del Barça, de Barcelona i dels catalans, per terra per culpa d'uns quants descerebrats.
Vergonya és el que sento!

21 de maig 2009

No em quadren els números...

S’estima que entre el 5% i el 15% de la població mundial pateix grip cada any i que un nombre important d’aquests pacients presenta complicacions i cal que se l’hospitalitzi (especialment, ancians i persones que pateixen malalties cròniques). En els períodes epidèmics estacionals moren entre 250.000 i 500.000 persones, un bon nombre més grans de 65 anys.
Estem parlant de la grip comuna, que arriba cada hivern, i que amb el bon temps va desapareixent... Crec que com més fredes les temperatures més temps pot durar actiu el virus i que la llum ultraviolada, més abundant a l'estiu, afebleix el virus.
S'aconsella la vacunació en persones amb un risc elevat com les d'edat avançada o les debilitades. Però s'ha de tenir en compte que com el virus muta ràpidament la formulació d'una vacuna només serveix per a un any.

...

No ho entenc!
Acabo d'anotar que moren més de 250.000 persones a l'any per grip comuna, i ningú s'alarma per aquesta xifra.
I moren 100 persones de la grip "Nova" i ja és una pandèmia...?
Sí, és un brot virulent i fins ara desconegut...
Però és necessari prohibir viatjar als països afectats?
O tallar les relacions comercials?
A qui li ha interessat crear aquesta alarma?
Interessos polítics i/o financers? Farmacèutiques? Fabricants de mascaretes (llegiu l'entrada de Kirai) i termòmetres?

Tot això de la grip AH1N1 m'ha recordat quan anys enrere algú va fer fotos d'uns obrers espanyols fent la migdiada (beneïda "Siesta") a l'ombra d'un pont, i als diaris anglesos ja s'escampava que a Espanya la gent es moria com mosques de febres i que els morts es podien trobar arreu...

Penseu el que vulgueu.
Potser perquè m'ho miro "des de fora", però jo crec que tot plegat ha estat una pantomima que ha aprofitat el descobriment d'aquest nou brot mutant de grip.
Què llestos els que han sabut aprofitar la por que tenim els humans a tot allò que desconeixem.
A l'Edat Mitja, aquestes pors les sabia aprofitar prou bé l'Església... Ara ho fan els interessos econòmics i polítics.

16 de maig 2009

"Allí donde fueres, haz lo que vieres"

Més d'un cop m'han preguntat d'on em ve la meva "afició" per Japó.
I no és fàcil de respondre...
No és perquè no ho tingui clar, sinó perquè hi han influït tants factors al llarg de la meva vida fins ara, que és difícil de enumerar-los tots.
De vegades he pensat que ha estat un "amor" que ha anat creixent amb mi.
Ja de ben petita, al parvulari, un cop vaig dibuixar, en una de les tantes làmines que es fan en aquella edat, un dels personatges amb els ulls allargats.
El comentari que vaig rebre va ser: Mireu, la Marta ha dibuixat un xinès (bé... la "senyu" va dir "chino", però ara no ve al cas).
I jo que salto... No! Que és japonès!
Si en ma vida no havia vist un japonès de prop...
Però ja hi deuria tenir cert interès, no creieu?
El cert és que podria estar influïda per la parella de gegants Japonesos que tenim a Reus.
Aquí teniu uns retallables que he trobat al web de l'Andreu Faro Lalanne
(si voleu conèixer la resta del Seguici i innombrables caricatures i acudits nascuts de la mà d'aquest dibuixant, no dubteu a passar-hi)


Anys després, em vaig disfressar de japonesa per Carnestoltes.
(Llavors, que era primeta i el yukata
em quedava bé... sig!)
I els comentaris de que era xinesa ja em van inflar el que no sona... Que no vaig de xinesa, carai!! (#¬¬)

Quan érem petits sovint ens preguntàvem on aniríem de grans, quin lloc del món ens agradaria visitar. Uns (molts) deien Austràlia (per ser les antípodes? Pels cangurs i els coales?), altres Amèrica (no es distingia el país...) i jo... Què us he de dir? Sense saber gairebé res de geografia i menys d'història i cultures, la meva meta era el Japó!

Quan tindria 12 o 13 anys va ser el bum de l'anime, amb Bola de Drac i el Dr. Slump, l'Arcàdia del Capità Harlock,... I totes les sèries que han alimentat les nostres hores de televisió.
Jo en conec d'un que els dissabtes matinava per pròpia voluntat per a engolir totes les sèries d'anime que emetien per la tele... Si entre setmana el féssin aixecar tan d'hora hauria remugat com el que més. Ne! Tatchan!?
Llavors van començar els intercanvis de fotocòpies (rieu-vos del Top-Manta) i de merxandatge, les maratons d'anime, els estalvis gastats en col·leccions... I sort que per aquell temps, arribaven poques coses al nostre país.
Com que a casa no es volien gastar el que costaven les camisetes, me les pintava jo mateixa.
I orgullosa que n'estic! Estan ratades de tant rentar-les, però encara les guardo.
Serà un tòpic, però Akira em va marcar molt. (Va ser el primer anime que vaig veure al cine i el primer VHS que em vaig comprar, per descomptat... de tant passar-la està feta caldo)

Fins i tot vaig provar de dibuixar manga, sense èxit... Ja que no trobava ningú que creés una història per a poder-la dibuixar... Ja podeu veure, que la redacció i seguir un fil continu no és el meu fort... El meu cervell salta d'una cosa a l'altra per simples al·lusions, conexions estrambòtiques, semblances o sensacions que em fan recordar una altra cosa que aparentment no té res a veure amb el que havia començat...
Bé! Que me'n vaig per les rames!

Em vaig començar a interessar per les vestidures clàssiques japoneses a les classes de dibuix. Ja que la professora, que llavors estudiava disseny de modes, tenia un llibre de la història del vestit on hi havia l'apartat del Japó. Així com va començar a créixer el meu interès pel sumie i l'ukiyoe.
En especial els d'en Hokusai.

Seguint en aquella època, just el 1994, hi va haver una sèrie de concerts organitzats per la Unesco al recinte del Todaiji, a Nara, que van ser emesos per televisió. Jo el vaig veure pel 33.
I em va impressionar tant l'arquitectura d'aquell temple que el vaig fer un punt de pas inevitable per al meu (llavors) viatge pendent.
També em van impressionar molt els Taiko.
I va ser el primer cop que vaig escoltar X Japan, i des de llavors "Endless Rain" forma part del meu propi Top10.



Tot i que la seva estètica no em va convèncer mai... Vaig al·lucinar com en Yoshiki passava de tocar frenèticament la bateria (la seva manera de tocar tinc entès que li ha portat problemes de columna) a tocar el piano tan gentilment... Si ho intentés jo, suposant que sabés tocar els instruments...(^^;), em tremolaria tan el pols que seria incapaç de fer-ho.
També en aquest macro-concert vaig "coneixer" en Tomoyasu Hotei, que potser a alguns us soni de la BSO de Kill Bill, amb "Battle without Honor or Humanity"
Aquí en teniu un clip de la peli.


Fa cosa de 6 anys, en una de les meves "rondes" per les llibreries, vaig trobar el llibre "Japonés en viñetas" d'en Marc Bernabé.
A partir d'aquell moment, mig en broma, vaig començar a "estudiar" japonès.
I ho dic entre cometes, perquè el verb estudiar no pot definir la metodologia inconnexa que segueixo, de forma autodidacta, amb tota mena de llibres, pelis, dorama i anime en VO.

El meu primer viatge al Japó va ser tot just un any després de començar la meva epopeia amb aquest idioma.
Va sorgir també mig en broma amb uns companys de feina que jugaven a un videojoc i no entenien els textes que hi sortien. El seu comentari va ser "Apa! la Marta ens ho traduirà! O millor! Anem al Japó i hi juguem allà!"
Jo em vaig quedar a quadres, rombos, puntets i estrelletes... Però vaig aprofitar la "broma" i realment vaig anar al Japó.
Després de la segona vegada, aquest cop completament sola (amb vistes de futures escapades, eh!) que hi vaig anar, es van multiplicar les peticions de consells per part d'amics i coneguts per si un dia hi van...
Jo encantada d'explicar-los les meves experiències i impressions.
Però n'hi ha hagut que han insinuat que els monti el viatge jo...
Per aquí no hi passaré... No pel temps que hi perdi jo, sinó que, per pròpia experiència, he gaudit més d'un viatge que he hagut d'investigar i preparar jo mateixa que els que m'ho han donat tot fet...

L'altre dia, algú d'aquests em va preguntar que què feia si em trobava en algun lloc perduda i no sabia què fer...
La meva resposta va ser simple: "Allí donde fueres, haz lo que vieres"
És una dita molt i molt encertada, y sempre m'ha donat resultat.
I pels meus mecanismes de funcionament del cervell, em va venir un flaix del concert de Nara que he comentat.
En concret la cançó de Roger Taylor (bateria dels Queen), que va tocar juntament amb en Yoshiki dels X Japan, Foreign Sand.


La rèplica del meu amic va ser...
Si, ja! Però em montaràs el viatge, o no?
(#¬¬)fhhhhhhg... Ja ho veurem!

8 de maig 2009

Un majordom diabòlic

Feia temps, moooolt de temps, que no mirava anime.
Però aquesta setmana he treballat de nit i, per no perdre el costum, quan arribo de matinada no tinc gens de son... Així que "m'he pillat el tàtil" i m'he empassat els 22 capítols de Kuro Shitsuji (黒執事 El Majordom Negre) abans d'anar a dormir.




Està basat en el manga shounen escrit i il·lustrat per Toboso Yana, publicat a partir de 16 de setembre de 2006 al Monthly GFantasy (月刊Gファンタジー) de l'editorial Square Enix.
L'adaptació d'anime es va estrenar l'octubre de 2008, de mans de l'estudi A-1 Pictures (Persona-Trinity Soul, Kannagi, Tetsuwan Birdy Decode, Senjou no Valkyria Gallian Chronicles...) i amb la direcció de Shinohara Toshiya
Així que quan vaig ser al Japó estava en plena ebullició de marxandatge (merchandising)

La història
En una casa senyorial dels afores de Londres Victorià (el paradís de les Lolites), el majordom Sebastian Michaelis serveix el comte Ciel Phantomhive, un nen de 12 anys, cap d'un holding d'empreses (joguines, constructores, llaminadures...) i el "gos de la Reina"
En Sebastian du a terme qualsevol tasca requerida pel seu amo i resol amb facilitat i perfecció els problemes que assolen Anglaterra, degut al seu llinatge demoníac i al contracte Faustià amb Ciel.
Quan se li qüestiona com pot haver fet alguna cosa, recordem que es un dimoni que s'alimenta d'ànimes, respon sempre amb una frase un pèl difícil de traduir, pel joc de paraules que crec que hi fa.
Akuma de, shitsuji desu kara!(悪魔で、執事ですから!) O... Aku made, shitsuji desu kara! (飽くまで、執事ですから!)...
Depèn de com es "llegeixi" pot dir o bé que fa la seva feina de majordom de forma tenaç fins al final (aku made mo=tenaç), o bé que és un majordom en forma de diable, o diabòlic (akuma=diable, esperit malvat)...


Opening #1

Uploaded by Bunnyhop

Opening #2

Uploaded by NIA9127

Personalment, m'agrada més el segon opening.
Ja que hi apareixen més personatges, especialment pels excèntrics Shinigami Grell Sutcliff i l'enterramorts Undertaker.
La música d'aquest és Monokuro no kissu (モノクロのキッス) de SID (シド Shido)

Ull! Spoiler! (si no t'importa que et pugui esventar algun detall de la sèrie, podràs llegir millor el text que segueix si el selecciones amb el cursor)
La sèrie està classificada per a majors de 18 anys.
Tot i tenir clares tendències yaoi, no arriba mai a escenes sexuals (bé... excepte quan el Sebastian es tira una "monja" per a treure'n informació... Una mica surrealista tot plegat).
Es centra més en la relació amo-criat, i no és SM!
Hi ha un moment, ara no sé el capítol exacte, en que recorda/intueix/implica una clara escena yaoi. Quan per a trobar pistes d'en Jack l'Esbudellador, en Ciel s'ha de vestir de dama per a fer d'esquer i en Sebastian li posa la cotilla (moe~)

La relació entre aquest parell es fa tensa sobretot als últims capítols.
El pacte segellat entre ells comporta que en Sebastian ajudi a en Ciel a trobar i venjar-se de tots aquells que el van fer sofrir. I a canvi en Ciel li entregarà la seva ànima per a que s'alimenti amb ella.
Doncs bé, mentre dura el contracte, en Sebastian no s'ha pogut nodrit de cap ànima. Lògicament va perdent forces. La fam el fa desesperar, sobretot quan és a punt de "venjar" en Ciel i aquest el fa retirar (les ordres del jove Phantomhive són irrevocables per al majordom, de la mateixa manera que no pot actuar si aquest no el crida). No sé ben bé si és per por a morir en haver completat una part del contracte, per avorriment, per compassió pels inocents que es poden veure implicats per la violència que prèn la lluita...
En aquest punt, una espurna d'odi apareix als ulls del majordom que fa esgarrifar en Ciel.

El que si que té tendències yaoi és en Grell, que "acosa" en Sebastian de forma descarada. Faria el que fos per un simple petó d'aquest moreno d'ulls color tè (Earl Grey... Recordem que som a Anglaterra)


Amb tot, m'he quedat amb ganes de més.
Per això crec que buscaré el joc per a la DS Phantom & Ghost, a veure si me'n surto!

El joc, per una part ens ofereix etapes d'aventura, en les que interactuem amb altres personatges, havent d'escollir la resposta correcta per a seguir avançant.
Aquest punt pot ser interessant perquè afegeix molt rerefons sobre els personatges secundaris de la sèrie i de nous creats per al joc.
Per a demostrar que som un majordom implacable i que no hi ha prova que se'ns resisteixi haurem de fer front a un munt de minijocs. Des de netejar una copa a mantenir servits els convidats en una festa, en Sebastian haurà de demostrar que els seus coneixements, tremp, talent i habilitat per les arts marcials no tenen rival.

Per cert, crec que el joc transcorre a Brighton. Hi tinc família allí!
I hi vaig passar unes setmanes en una casa de l'època Victoriana!
Més raons per veure si hi reconec cap racó!

Els espots

Uploaded by HinataLovely



お知らせ!
Noticies Fresques! (o no tant... ja sabeu que vinc d'Arbeca...)
Photobucket
Tenim manga, anime, merxandatge per quedar-ne tips, cosplay assegurat (dóna joc a moltes Lolites), el joc per la DS...
I ara... El musical!
Que si... que no és la Bella i la Bèstia!
A Sugee he trobat que es farà (bé... s'estrena ja! El 28 de maig) el musical al Sunshine Theatre a Ikebukuro (Tokyo)

El que farà de Ciel Phantomhive és en Sakamoto Shougo, que ja té experiència en aquest tipus d'adaptacions ja que també va participar a "The Prince Of Tennis" fent de Ryoma Echizen.
D'altra banda Matsushita Yuuya será Sebatian Michaelis.

Però... veient les cares que els han deixat a aquest parell...
Em quedo amb l'animeeeeee! Kowai yo, futaritomo!

Photobucket
I també em quedo amb la traducció diabòlica de la frase
悪魔で、執事ですから!

4 de maig 2009

Un munt de fems...?

Feia dies que no escrivia res aquí...
Però avui puc i vull "parlar" d'un regal que he rebut pel meu "cumplenyanyos"
La veritat és que, de moment, (^^;) és l'únic que he rebut. I ha arribat des del Japó.
El meu bon amic Junichi em coneix més del que em pensava, al menys pel que fa a gustos musicals.
M'ha enviat un parell de CD d'un grup de noies que em va cridar l'atenció quan vaig estar al Japó. La veritat és que vaig estar a punt de comprar-ne el primer disc! I ell no en sabia res, ja que no n'hi vaig parlar (a no ser que viatgés fins a Tokyo i m'espiés... haha! broma!)
Però al final em vaig decantar per un altre grup una mica menys underground (?)...
Bé! Més eclèctic, heavy tirant (i molt) a pop. Aquests eren "One OK Rock" (Algun dia potser en parlaré)
Els discs que he rebut són d'un grup de noies, com ja he dit, que es fan dir "Mass of the Fermenting Dregs"
Si, si! "Massa d'excrements en fermentació"... O sigui un munt de fems! XDDD

Un nom que sembla tret a dit del diccionari... L'atzar de l'absurd al poder!
Bé! És un grup japonès... I jutjar un grup nipó pel nom encara té menys sentit.
Amb precedents com Hemp-Coacher Juicer, Core Milk, Bump of Chicken...
(de fet, a les nostres contrades no ens quedem curts amb els noms xorres... Els Pets, La Oreja de Van Gogh, Un pingüino en mi ascensor,...)
I com no, ja que el nom és tan llarg, amb el costum que tenen els japonesos d'abreujar, ja se l'anomena per les sigles MOTFD. Que com que costa més de llegir que el propi nom passa a ser MASUDORE (マスドレ)
Els que tingueu alguna noció de japonès ja haureu esbrinat perquè es diu així. Pels que no, MASU seria com pronunciarien "Mass" i DORE "Dreg"


Els inicis de MASS OF THE FERMENTING DREGS (MOTFD) van ser el 2002 a Kobe.
Formada per 3 components Natsuko(Baix/Vocal), Chiemi(Guitarra) i la bateria, que va deixar el grup el 2007. (A partir de llavors actuen amb un bateria de suport)

El 2007, MASUDORE van actuar al "Fuji Rock Festival", tot i no tenir cap contracte ni haver editat cap disc.El seu so massiu i el seu directe va sacsejar les xifres d'audiència.

El gener de 2008 treuen el seu primer àlbum homònim.
En aquest disc, Dave Fridmann -un dels més grans enginyers de la música rock del món-treballa com a productor a "IF A SURFER" i a ベアース (Bears).
Aquest disc assoleix la 4a posició a la llista indie d'Oricon i el número 1 de vendes a la iTunes Store Japan Rock Chart.

IF A SURFER




MusicPlaylistRingtones
Create a playlist at MixPod.com