11 de jul. 2008

Els camins de la Wii són inescrutables...

Temps enrere, en un dels molts mails que solem rebre amb vídeos, powerpoints xorres i pseudofilosòfics, jocs, avisos, cadenes de la "sort", i un llarg etcètera; em va arribar un vídeo que em va agradar. Si més no, em va cridar l'atenció. (Gràcies, Mima!)
Els que em coneixen saben la meva "passió" per tot allò que soni a japonès, i de tant en tant em passen coses com aquesta.
Es tracta de l'espot de la Wii (suposo que per als Estats Units).



M'agrada el joc de paraules entre "Wii" i We.
Tot i que tenen una deixa, a aquest parell de nipons se'ls entén quan parlen en anglès!
Cosa força estranya! Si ja es xungo intentar entendre un americà, que sembla que porti un mitjó (o un xiclet per a fer-ho més autòcton) a la boca, pitjor es intentar entendre un japonès parlant en anglès... a part del mitjó hi deu portar la geta (sandàlia de fusta) i tot... (lol)
També em va cridar l'atenció la música.
El que sona no són banjos, són shamisen
Tot i que aquest és un instrument tradicional, hi ha un parell de germans que el toquen com si d'una guitarra elèctrica es tractés...
Són els Yoshida Brothers (吉田兄弟Yoshida Kyoudai)



Buscant més coses d'aquest parell, vaig trobar referències a un altre grup que es diu Mokey Majic amb els que havien col·laborat en un disc amb la canço Change.



Com que està en anglès i en veure que el vocalista molt oriental no és que diguem... de primer moment vaig pensar que eren americans i que en fer aquesta col·laboració havien afegit alguna paraula en japonès a la lletra de la cançó i havien ambientat el videoclip al país del sol naixent.



Però... Oh! Sorpresa! Buscant més cosetes, em trobo que canten cançons completament en japonès...
Que són dos germans canadencs que viuen al Japó.



Però... Ara me'n faig creus... Seré ximpleta!?
En comptes de pensar les múltiples raons i possibilitats del perquè uns occidentals cantin en japonès, va i penso... "Que raro es veu un occidental parlant en japonès..."
Quèeeee? I jo he pensat això?
I després m'extranyava de que quan vaig anar al Japó i preguntava alguna cosa en japonès em responguessin en anglès!?... Si jo mateixa he fet el mateix...

Bé... després de donar-hi tombs...
Vull una Wii!
Els camins de la Wii són inescrutables...

2 comentaris:

KQ ha dit...

Woola Maruta! ^__^

Espero que no quites el pie del acelerador y le metas más caña a este blog, pq promete, todos los inicios son difíciles, especialmente cuando nos sobra taaaAAAaaanto tiempo libre... asi que ànims, noia!!!
Gracias por los enlaces a la web/blog

Anònim ha dit...

Increible, cuánto me he reido y cómo me ha gustado, en especial el vídeo de "We/Wii want to play" y el de los tocadores de samisen... ^_^ mis felicitaciones, muy buen gusto (y sentido del humor).

Sigue así!