28 de juny 2009

Johan! Gràcies...??

La Cruyff Foundation va ser fundada a Barcelona el 1995, per, com el nom indica, aquest geni del futbol, i ha creat llocs d'esplai i esport arreu del món, on la intenció bàsica és donar una millor qualitat de vida, basant-se en l'esport, a nens amb discapacitat.
A Espanya ha endegat projectes de futbol, bàsquet, natació, esquí, vela...
El dia 14 de juny en Johan Cruyff va inaugurar a Reus el primer Cruyff Court d'Espanya.

Copypaste de la pàgina d'aquesta fundació
Johan Cruyff estuvo ayer en Reus para inaugurar el primer “Cruyff Court” de España, un campo de fútbol de césped artificial en la Estación de Autobuses, en el barrio del Carrilet. La nueva instalación, cubierta, es gratuita y de uso público.

El proyecto “Cruyff Court” es un campo de fútbol pequeño, de medidas inferiores a las de una cancha de fútbol sala, situado en zonas de escasos recursos o en lugares en los que se puede llevar a cabo un trabajo social con los jóvenes. Este primer proyecto ha sido cofinanciado por la Fundación Cruyff y la administración local, en este caso el Ayuntamiento de Reus.

El nuevo campo, de césped artificial de la empresa Poligras, está rodeado por vallas metálicas para evitar que el balón salga del campo. “Queremos sacar a los niños a la calle y que practiquen deporte, porque el deporte es salud”, dijo Johan en compañía del alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez. Y continuó: “Queremos proteger los espacios libres para que nuestros niños puedan salir a la calle a jugar y así evitar graves problemas como el sedentarismo, la obesidad y promover la integración social: las reglas del fútbol son igual para todos”.


Bé, el meu barri, si més no el meu carrer, fins fa uns anys era molt tranquil.
Sense recursos? No ho havia notat... Ja que Reus no és tan gran com és això per a trobar a faltar res respecte a d'altres barris. Si al meu barri no hi havia pista de bàsquet o estava ocupada, me n'anava al del costat o a l'altre costat de Reus, que en 20' a peu hi arribes! A part de que la colla que ens juntàvem erem de barris ben diferents. Tenim més botigues que als barris "pijos", no hi ha gaires zones blaves (encara que als llocs que estan no les veig jo molt correctes...), tenim l'estació d'autobusos (just on s'ha fet aquest mini camp de futbol) així que estem ben comunicats amb la resta de la ciutat (sempre que la freqüència i puntualitat no falli, que és gairebé mai... Però això passa a tot el recorregut) i fora d'aquesta.
I barris amb rendes més baixes, si és això al que es refereixen, n'hi ha d'altres que entren més en aquesta definició.
Però ja he dit que això era fins fa uns anys...
Des de fa uns vuit anys ençà, m'han amenaçat amb un ganivet de pam a les 3 de la matinada; m'han cremat el cotxe al carrer, sinistre total (el meu va ser el primer), i no he sabut ni sabré mai quin fill de puta ho va fer (... Perdó! Sa mare no en té cap culpa -potser- i deu sofrir més que ningú el que el seu fill ha esdevingut); hem d'aguantar brutícia, escopinades, botigues obertes a deshores que no venen res que estigui a les seves botigues legalment... No sé si sabeu a què em refereixo...; Ocupes, i ho escric sense K, perquè no tenen res a veure amb aquest moviment, simplement són aprofitats que no es respecten ni a ells mateixos; claxons i soroll a tothora pels que aparquen en doble fila o a les entrades dels pàrquings, interrompent el pas d'autobusos i altres vehicles (les ambulàncies van a donar un tomb de mig quilòmetre per no passar per aquest carrer); rates grosses com conills que se les campen com volen...
Ben mirat, potser si que és un barri sense recursos... Recursos cívics em refereixo...

I això s'ha vist incrementat amb aquest favulós camp de futbol del que el senyor alcalde s'ha volgut penjar la medalla.
Durant el dia, des de les 8 del matí, està ple de nanos (i no tan nanos) jugant a futbol, fins aquí correcte. Està molt bé aquest espai, ja que així no et foten la pilota pel cap a les places on està prohibit jugar a pilota.
Però el que em comença a tocar el nas és que els xiulets, crits d'ànim i de protesta, els gooooool, i el rebombori general que es forma, no al camp, sinó al voltant d'aquest, s'allargui fins passades les 3 de la matinada.
Amb gent que ben entrada la matinada no estan cansats de jugar a futbol, sinó que estan més a prop d'un coma etíl·lic que d'un sobre-esgotament resultant d'un esport (a no ser que es consideri aixecar el colze, o fumar i/o xuclar pel nas certes substàncies que no són precisament oxigen, un esport...)
Aquest ajuntament que s'ha gastat un caleram en tríptics i cartells explicant les normes de civisme...
Que si llençar la brossa als contenidors corresponents i a certes hores, que si no embrutar, que si no fer soroll i respectar el son dels veïns...
Un cop fet el paperot a la inauguració, ja no s'ha preocupat més d'aquest barri.

...

Les normes del futbol són les mateixes per a tothom... (Paraula de Johan)

Però les de civisme es veu que no!

24 de juny 2009

Sant Pere Peta Fort!


Permeteu-me la llicència d'agafar, com a títol de l'entrada, el nom del concurs de focs d'artifici que es feia a Reus, durant les Festes de Sant Pere, i que malauradament aquest any, per culpa de la crisi (?), no s'ha convocat...
Però crec que la Festa Major de Sant Pere peta, i seguirà petant sempre, ben fort, com ho ha fet des de fa més de tres segles.
De fet, és un dels actes principals el que peta. Em refereixo a la Tronada de Sant Pere, de la qual se'n té la primera referència documentada com a tal en data de 1677.

El que semblava ser una salve a l'arribada de la imatge del Sant, a causa dels conflictes bèl·lics de l'època, es va transformar en la Tronada composta de mascles (morters de pólvora)


Punt culminant de la Tronada

Mascles després de la Tronada.

Per a mí, i crec que per a molts ganxets, és l'essència d'aquesta festa.
Un Sant Pere sense Tronada seria com un Sant Josep sense Falles a València, o un Corpus sense Patum a Berga...
Què seria d'aquestes festes, de Sant Joan, dels Diables i Correfocs, si la polèmica normativa europea s'hagués aplicat a casa nostra...
Sort que aquest dimarts, el Congrés dels Diputats ha aprovat, amb el suport de tots els grups, una proposició no de llei que garanteix la continuïtat dels costums i tradicions associats a la pirotècnia i a la cultura de foc després de la normativa europea que regulava aquest tipus de festivitat per garantir-ne la seguretat.
Seria molt trist que la cultura dels Països Catalans, tan lligada al foc (un exemple n'és la Flama del Canigó que agermana pobles de tot el territori), perdés aquestes tradicions...
(Perquè... Posats a prohibir, podriem començar per festes com la Oktoberfest que promou l'alcoholisme, o bé limitar la velocitat a MotoGP i F1 als circuïts europeus...)


La Tronada



El Seguici, previ a la Tronada

Surten els Gegants Japonesos!


Durant la Festa Major es fan esclatar, normalment, 4 Tronades.
La primera és la del Pregó, avui 24 de juny, que és la que peta més fluix.
La següent, i la més sorollosa, s'encèn la vígilia de Sant Pere, el 28 al vespre, després de les Completes a la Prioral i el ball del Seguici. Després torna a ballar el Seguici i el Bestiari i acaba amb un Castell de Focs a la mateixa plaça del Mercadal.
Se n'encenen dues més el dia de sant Pere. Una al migdia, que, amb la ressaca de la revetlla i el bat de sol, pocs són els que s'hi acosten. I l'altra a la tarda, que és la segona en potència.

Si voleu més informació sobre la Tronada, la Festa Major de Sant Pere i altres festes de Reus, passeu pel web de FestesReus.cat
I si veniu, un consell, mentre peta mantingueu la boca oberta. Així evitareu que us xiulin o us facin mal les orelles.

Visca els Trons de Sant Pere!

23 de juny 2009

365 dies!

Avui voltava com de costum pels enllaços del BlogRoll i, entre altres, he passat per la Arcadia de Urías, que avui està de celebració!
Ha assolit el post #100, en 7 mesos i un dia!
Felicitats cosmonautes!

I això m'ha fet rumiar... I jo, quan vaig començar el Gocha Gocha?
Així que he tornat enrere i...
Conxus! Si avui faig 1 anyet!
Només porto, amb aquesta, 60 entrades (això vol dir un 16,4% d'activitat). I no tinc tants visitants com altres blocs.
Però això no m'importa, ja que als pocs que m'han comentat fins ara els considero com a petites joies. I sense aquests potser ho hauria deixat córrer...

Tot va començar per penjar un vídeo per a picar a ma cunyada, que havia ballat al festival de final de curs de l'escola del seu fill (el barrufet rondinaire)
A partir d'aquí va convertir-se en una mena de caixa de mals endreços on he anat abocant algunes de les meves cabòries, impressions, troballes curioses, etc.
La veritat és que no m'hi he dedicat el que m'hauria agradat. Però de vegades per falta d'idees originals, altres per no saber com afrontar-les, m'he quedat amb moltes d'aquestes al tinter.
Algunes de les coses pendents són reeditar la bitàcora del meu darrer viatge al Japó. Corregir-ne les faltes i afegir accents i Ç. I sobretot, sobretot, penjar les fotos corresponents!
A veure quan m'hi poso realment... (^^;)

Passat aquest any puc dir que m'ho he passat molt bé fent tot això, però no està de més fer-ne una auto-avaluació.
Així que, com estem a final de curs i com si d'un nen d'escola es tractés, m'hi llenço!
-Hi posa interès, però es distreu fàcilment i és inconstant.
-Valora els seus amics.
-Es una mica malparlada.
-De vegades parla sense pensar el que diu.
(...) Que malament està resultant això...
Això pinta un NECESSITA MILLORAR com una casa!

Doncs, apa!
Per a superar les penes d'haver caldat el curs...
No tinc pastís (no ho tenia previst...)
Així que aquí teniu un Senbei d'Aniversari!




Espero fer-ne tants com la Iaia Aru, que realment es deia Haru, menjant senbeis!

Pero també espero que amb una dentadura en millors condicions...

6 de juny 2009

25è Aniversari del Tetris

Si llegiu això el mateix dia en que ho escric, el més segur que hagueu passat algun cop per la plana del buscador Google i haureu vist que el logo ens recorda que avui, 6 de juny de 2009, és el 25è aniversari d'un joc que tot i ser d'una simplicitat extrema ha arrasat a tot el món.
Elpais.com el defineix com l'adictiu videojoc que va arribar de la URSS.
Encara no sabeu de què parlo? Sí? És clar, el Tetris!



Alekséi Pázhtinov, un investigador d'inteligència artificial de l'Acadèmia de Ciències soviètica de Moscou va programar amb el seu nou ordinador, un Elektronika 60 (una imitació del miniordinador nord-americà PDP-11), el Tetris l’any 1984, segons algunes fonts en una sola tarda. Després de diferents estira-i-arronses legals degut a que la patent del joc estava mig compartida entre el creador i l’estat soviètic, el joc es comercialitza a occident l’any 1987 amb una nota de "Fabricat als EEUU, creat a l’estranger", coses de la Guerra Freda. El 1989 Nintendo aconsegueix els drets i catapulta totalment a la fama aquest joc, gràcies a incloure’l al pack de la consola portàtil Game Boy. Alhora també que va llançar a la fama la música d’aquesta versió, basada en la cançó folk russa Korobeinki. I de la qual se n'han fet innombrables versions després d'això, moltes techno, punxi-punxi per als amics.
Una d'aquestes la podeu escoltar aquí, pero... Si quan jugava al tetris ho feia posant el volum al mínim, just per a poder escoltar els efectes. Si jugués amb aquesta versió de l'audio ho faria sense volum...



Per a qui no sàpigui de què va el joc... (O.o)?
En una pantalla vertical van caient peces formades per 4 blocs cúbics (Tetris ve del prefix grec "tetra", que vol dir "quatre") que podem fer rotar i desplaçar-se mentre cauen, per a anar encaixant-los a la part inferior de la pantalla. Hem d'intentar que no quedin espais buits, doncs quan una línia horitzontal queda plena, aquesta desapareix i s'acumulen punts. A mesura que van caient les peces, si no eliminem fileres, s'aniran amuntegant fins a arribar a la part superior de la pantalla i llavors... "Game Over"
A mesura que anem superant nivells, com és lògic, el joc es va complicant.
Com? Doncs la gravetat sembla que aumenta i les peces van caient cada cop més ràpid.
Senzill, oi?
En principi si! Jo m'hi vaig viciar, quan encara no tenia una Game Boy (de fet, me la vaig haver de comprar amb el meu sou ja de "gran", que el meus papes això de les consoles no ho veien gaire clar...) amb el 386 del meu germà i un monitor monocrom...
I dic viciar, perquè tot i que m'he enganxat a altres jocs xorres com el buscamines o els sudoku, amb el Tetris fins i tot vaig arribar a somniar com queien les peces! Però no vaig arribar mai a ser com aquest que es peta el joc.



O aquest que juga en una Arcade...
I que neteja files sempre de quatre en quatre!



Versions del joc n'han sortit com floretes a la primavera...
Per a dos (o més) jugadors en que es puteja al contrincant afegint-li peces per sota cada cop que n'eliminem nosaltres... O els jocs amb blocs tridimensionals.
Es pot jugar en arcades, ordinadors, consoles, per internet...
Aquí teniu una pàgina de les moltes que es poden trobar on poder-hi jugar.
I fins i tot en datàfons!



També se n'han fet paròdies.
Una de les més vistes és aquesta



I n'hi ha d'altres de més currades com aquestes







Però... Com seria el Tetris, si no fós el tetris?

何がおもろいねんコレ!!
Aaaah! Que parla en Kansaiben! (^^)
まいど!

5 de juny 2009

Purikura d'estar per casa

Crec que la majoria, al menys dels de la meva generació, haurem passat algun cop per l'"aventura" de fer-se fotos en un Fotomaton.

Aaaaah! Quina nostàlgia!
Per casa encara ronden les fotos de quan era petita i ens vam fer amb ma padrina, que rondaria els vint-i-pocs anys, i una amiga seva. Totes tres encabides dins d'aquella càpsula màgica, o així ho veia jo... O les del viatge de fi de curs a Grècia amb tots els caps que van poder-se entaforar dins d'aquell cubicle de cortines pudentes.

El que potser no haurà fet tanta gent, és fer-se purikura.
No! No penseu malament!
Purikura són també fotos que es fan en una mena de fotomaton, l'acabat és en paper adhesiu i el que les fa realment "especials" i diferents és l'ornamentació que ens "acompanyarà" a la foto i que un mateix pot triar i dibuixar a través d'una pantalla tàctil com aquesta.

Les purikura són tan populars al Japó (també a Corea i Taiwan, i sobretot entre les adolescents) que hi ha sales recreatives plenes exclusivament d'aquestes màquines.


A casa nostra no han tingut tan d'èxit aquests laboratoris de fantasia, per no dir gens, tot i que als anys 90 es podien veure algunes màquines de la mà de SEGA.


El terme Purikura és la forma curta (és tan típic dels nipons escurçar els noms...) de la marca registrada Purinto Kurabu (プリント倶楽部), que deriba de l'anglès Print Club.
Desenvolupat en conjunt per Atlus i Sega, el primer Purikura va ser venut el juliol de 1995.
Ara hi ha altres marques que en treuen suc. Make Software n'és una.
Encara que no entengueu res, tota la pàgina està en japonès, doneu-hi un cop d'ull, aneu clicant, i veureu molts exemples del que aquesta marca ofereix.
Però si voleu provar una d'aquestes maquinetes haureu de fer uns quants (milers) quilòmetres, o comprar la màquina (segur que se'n deuen trobar de segona mà...) i tenir una sala per a encabir-la...
No cal!
Amb el Purikura Photoshop Kit (by akenon) ens podem "fabricar" les nostres pròpies purikura! \(^o^)/ Yattaaaa~


Purikura Photoshop Kit by ~akenon on deviantART
És un paquet de trames, pinzells i tampons per a Photoshop que us podeu descarregar de la plana d'Akenon a deviantART.

Si... Ja ho sé!
No té el mateix feeling que fer-se la foto en una PrintClub, però "a falta de pan, buenas son tortas", oi?