8 de gen. 2009

Una altra cançó que no em trec del cap...


Fa tres dies que em llevo amb una cançó enganxada al cap i que a la que les meves neurones es relaxen torna a atacar fent-me taral·lejar el tros que em sé.
La veritat és que la cançoneta en qüestió no té res d'especial, a no ser que és l'ending de l'última pel·lícula de Ghibli, "Gake no ue no Ponyo" (Ponyo al penya-segat)
La banda sonora de la qual és de (qui si no!?) Joe Hisaishi.

Els rumors deien que aquesta pel·lícula era una mena de resposta (lliçó?) de Hayao Miyazaki al seu fill Gorou. Per la, fins a cert punt, polèmica que van aixecar els comentaris fets pel director novell al seu bloc personal respecte la relació, segons ell, més aviat freda que rebia per part del seu pare, a arrel de l´anterior treball de l'estudi amb el que va debutar com a director, "Gedo Senki".
Pel que sembla, "Gedo Senki" la volia fer el mestre Miyazaki ja des de feia molt de temps, però quan per fi l'Ursula K. Le Guin, l'autora de la sèrie dels Contes de Terramar en que està basada la pel·lícula, va donar el seu VP per a fer-ne l'adaptació d'anime, estava ficat de ple en la producció de "Hauru no ugoku shiro" (El castell ambulant). Per això va prendre el projecte el seu fill.
El que va convèncer a Le Guin de cedir-ne els drets per fer-ne la película, sembla ser el fet de que l'estudi va guanyar un Òscar amb "Sen to Chihiro no Kamikakushi" (El viatge de Chihiro)... (Ja t'està bé! Si tens fums, bufa!)
Jo no he llegit res d'aquesta autora, però la història a "Gedo Senki" em va semblar una mica confusa... Massa coses a dir en poc temps i al final no rebre cap missatge clar...
(I que no se m'enfadi ningú si dic que és l'única pel·lícula de Ghibli en que m'he adormit veient-la...)
Gràficament, hi havia punts en que el detall era absolut i altres en que es veia una mica barroer...
Així que una mica inconnex tot plegat.
Sempre des del meu punt de vista, és clar!

Tornem al tema...
Ja he vist, doncs, l'última de Ghibli!
Com era d'esperar, encara no s'ha editat a Espanya...
Tindrem la possibilitat de veure-la al cinema? O el que serà més segur, en DVD directament...?
Ara només ens queda esperar que la Disney es decideixi a distribuir-la!!
Jo he vist un screener Xilè, lògicament amb l'àudio en japonès i els subtítols en espanyol. (Amb la noia que va i torna del lavabo inclosa ;P)
Com ens té acostumats Miyazaki, Ghibli ens torna a portar una pel·lícula plena de missatges d'amistat, amor i respecte per la natura en aquest treball.
Amb una estètica simple (no espereu l'espectacularitat de Mononoke Hime) que recorda realment les aquarel·les que fa el mestre com a esborranys, encara m'ha donat una sensació més tendra, sense perdre's en els moments més tensos. A mi, personalment, em recorda, deixant a banda el punt més fantàstic característic d'en Miyazaki, a la meva estimada "Mimi wo sumaseba" dirigida pel desaparegut Yoshifumi Kondou.
Ull! Que ara us podria esventrar la pel·li!!
Si no vols córrer el risc, salta't el text lila
La història es desenvolupa en una ciutat vora el mar en la que un nen de 5 anys, en Sousuke, rescata d'una caleta plena d'escombraries un peixet vermell al que li posa el nom de Ponyo.
L'amistat entre en Sousuke i la Ponyo (és una peixeta, doncs! De fet és una mena de princesa filla d'una Dama Marina i d'un bruixot, humà renegat de ser-ho) creix fins el punt de que la Ponyo desitja ser humana.
El fet que la Ponyo sigui lluny del seu hàbitat i faci us de la seva màgia, fa que l'equilibri de la natura es trenqui.
Per això, els seus pares decideixen posar a prova la lleialtat d'en Sousuke envers la Ponyo, per a deixar-la quedar al món dels humans com a tal, renunciant als seus poders per sempre.

Aquesta trama és el pretext amb el que Miyazaki ens parla, per exemple, de la relació entre els humans i la natura, de la necessitat de l'equilibri entre ambdues parts i de l'amistat entre els nens, i entre els adults.

El missatge a en Gorou?
No sé... Com no sigui el fet que el pare és tan estricte (fins i tot violent? Podria llegir-se d'una altra manera que no convé...) amb la seva filla, perquè vol protegir-la del que ell mateix tem?
Res! Que si teniu l'oportunitat, l'heu de veure.

I si voleu, aquí és un lloc on podeu deixar els vostres comentaris i/o opinions.
Per anar fent boca, aquí us deixo el trailer.


Apa!
Tornem-hi!
Ponyo, Ponyo, Ponyo, sakana no ko...

Fonts: Viquipèdia

2 comentaris:

KQ ha dit...

¿¿¿Qué se parece a Mimi wo Sumaseba??? ¡¡¡Yo también quieroooo!!! A ver si quedamos un dia y la vuelves a ver con nosotros pueees!!! ^_-

Anònim ha dit...

La pel.lícula del fill de Miyazaki la vaig veure amb en Hideo a Japó. La vam llogar perque a tots dos ens agraden les pel.lícules de l'Studio Ghibli. Bé, quan una pel.lícula em fa aixecar varies vegades per anar a fer pipí, "malo, malo", i això és el que va passar. Quina decepció!! Al acabar, en Hideo va mirar-se bé la capsa del dvd i va ser quan van descubrir que la pel.li no era d'en Hayao.
Però un punt bó va ser la seva banda sonora, on podem escoltar les melodies d'en Carlos Nuñez.
Ara tinc ganes de veure la pel.lícula d'en Ponyo, tot i que la cançoneta se'm fa una mica pesada, jajajaja.
Una abraçada !!!