El Shinkansen ja té 50 anys! I l'AVE encara mama...

Shinkansen (新幹線), crec que vol dir Nova Era, és com s'anomena el tren d'alta velocitat japonès.
Els orígens de la xarxa d'alta velocitat japonesa cal trobar-los a la dècada dels cinquanta del segle passat. En aquells moments, alguns trams de la xarxa convencional japonesa, com la línia Tokaido, estaven a punt d'arribar a la saturació. Això va empényer a la companyia de ferrocarrils a construir una nova línia que servís per descongestionar el corredor Tòquio - Osaka.
La construcció d'aquesta línia té algunes particularitats respecte la xarxa existent. En primer lloc s'utilitzà un ample de via normal (1,435mm), en comptes de l'ample de via mètrica, coneguda com via estreta. En segon lloc, la nova xarxa seria d'ús exclusiu de viatgers i comptaria amb un nombre reduït de parades, que farien el paper d'intercanviadors amb la xarxa tradicional (si... Igual que l'estació del Camp de Tarragona... perduda entre avellaners i herms...). Finalment, la nova xarxa hauria de ser resistent a tifons i terratrèmols, i permetre l'evacuació de les grans ciutats en cas d'emergència.
(Això no ho entenc... ja que si hi ha tempesta de neu és el primer que s'atura... No sé quin criteri d'emergències segueix)
L'1 d'octubre de 1964, coincidint amb la celebració dels Jocs Olímpics, es va obrir la ruta Tokyo-Osaka, de 515 km de longitud. En aquells moments la velocitat màxima que oferia era de 210 km/h. (Fa 50 anys d'això!) La durada del trajecte complet era d'entre quatre i cinc hores. Es van oferir dos tipus de trens, els Hikari i els Kodama. Tot i ser tecnològicament idèntics, els primers feien parada només a certes estacions intermèdies (Nagoya o Kyoto), mentre que els Kodama s'aturaven a totes les parades. Aquesta distinció ha perdurat fins a data d'avui.
Afegint-hi els Nozomi, que són directes, i per tant més ràpids (per això no entren al JRpass)
L'èxit de la nova línia, que va transportar 100 milions de passatgers en poc més de dos anys, va animar la construcció d'extensions. La primera d'elles, inaugurada l'any 1972, feia arribar els "trens bala" fins a Okayama. Posteriors extensions fins a Hiroshima i Hakata, van configurar el Sanyo Shinkansen, que permet assolir velocitats de fins 300 km/h.
Tot i l'èxit en termes de passatgers, els altíssims costos de construcció van dur a la JR, la companyia de ferrocarrils, a vorejar la fallida. L'any 1987 fou dividida en sis parts i privatitzada. Des de llavors, els esforços s'han concentrat en incrementar la capacitat de les línies Shinkansen existents en comptes d'obrir noves rutes. Així, per exemple, s'han anat millorant els trens i la senyalització per permetre velocitats més altes.
Un exemple és la sèrie N700, que crida l'atenció, a part de ser els primers models en implementar la xarxa WiFi de 2Mb de la NTT, per l'acceleració de 0 a 270Km/h en 3 segons.
Això si que és un ten bala! Que quan el perds ni el veus!

Vista frontal... Mira que arriba a ser lleig...

Així que al Japó, el "tren bala" està en la seva maduresa, però aquí... L'alta velocitat és un nen de bolquers, encara no ha arrivat ni a l'edat del "pavo". Va néixer el 1992, per l'Expo?, enllaçant Madrid amb Sevilla. Amb la puntualitat brillant per la seva absència, per no perdre el costum...
Han dit als mitjans que Barcelona i Rodalies (RENFE) tornaran a sofrir les obres de l'AVE (si es que ho han deixat de fer mai...) durant un parell d'anys més.
Ja veurem si no s'allarga!
I, un consell, ja que he començat parlant del Japó, feu com els japonesos i tireu tantes fotos de la Sagrada Familia com les vostres targetes de memòria us permetin i així guardar-ne al menys un record gràfic, que si no cau amb les obres del túnel, ho farà amb les vibracions del pas dels trens...

Aquí en teniu unes quantes, per si de cas...






fonts:
Viquipèdia
http://www.dailytech.com
La Fura