Pinten bastos!

Avui és un d'aquests dies en que tot cristo escriu l'entrada de rigor.

I jo... No seré menys! XD

Bon Nadal a tothom!

Com podeu veure el meu mini-Tió-espia, fa cara de circumstàncies...
Se les veu venir, les garrotades!
Fa cara de "a mi sempre em toca el rebre! Què us penseu? Que sóc un uke al que li agrada el M? Fotent-me garrotades i només pensant en el meu cul?"
I quina raó que té de pensar així...
Les criatures esperen aquest vespre amb candeletes des de fa... (Deixeu-me recordar quan va començar el bombardeig d'anuncis de joguines per TV...) cosa de dos mesos? (Si fa o no fot...)
I alliberen tota la tensió acumulada durant aquest temps sobre la pobra soca...

Jo també necessito alliberar una mica de tensió, però el Tió no m'ha fet res... I crec que poca cosa em cagarà... Així que m'estalvio l'esforç de vigilar que enmig de la voràgine de garrotades faci mal a algun xiquet.
El que jo necessitaria és un sac de boxa per a poder enganxar-hi alguna foto que em motivi encara més a enredar-me a mastegots. I hauria de ser ben gros, que potser no m'hi cabran totes les fotos!
Hi encolaria les fotos dels "suposats responsables"; que ja sigui per la crisi que no saben per on agafar, com pels problemes climàtics que passen de mirar-se amb l'atenció que es necessita, com pel "tantmefotisme" general que regna al món envers la fam (ja sigui al 3r, com al 1r món, que a tot arreu hi ha desamparats per un cantó i aprofitats per l'altre); que viuen a costa de molts amb uns quants "aguanta-que-cobro" i molts "posa-m'ho-aquí" dignes d'un gegant Indi (que amb la mà al darrera espera per cobrar d'estranquis)

No sé vosaltres... Però jo ja tinc ganes que s'acabin les Festes.
M'estressen a més no poder... Que si àpats descomunals, que si regals, que si haver de suportar la xerrameca (i el perfum) d'aquella tieta que no veus en tot l'any, però que amb una hora amb ella és suficient per a fer trontollar la paciència del més calmat de la familia...
Potser em titllareu d'antisocial... Potser si...
Però es que a mi no m'ha de marcar ningú els dies en que m'he de trobar amb la família, ni quan fer els regals, ni menjar/beure què ni en quina quantitat ni periodicitat... Això hauria de sortir de cadascú i les Festes de Guardar, doncs això, per guardar i a córrer!

I per a que no sigui dit, us desitjo un bon Nadal i un pròsper 2010.
Encara que pinti bastos!