7 set. 2009

Impressions del primer Matsuri Ganxet

Com ja anunciava aquí, aquest passat dissabte va tenir lloc el primer Matsuri japonès a Reus. O més ben dit, la primera Fira de Cultura Japonesa, que ha rebut el nom de Hikari i que organitza Amakuni.
Per descomptat no m'ho vaig perdre!
Volia portar-hi el meu nebot, ben abillat amb el jinbei que li vaig comprar abans de que nasqués, i que només ha fet servir a casa... Però tossut com ell sol, no li va rotar de posar-se'l!
Però vam acordar d'anar-hi tots dos amb les nostres samarretes del Tetsuwan Atomu (Astroboy)

Una bona afluència de gent, la majoria adolescents (alguns tematitzats per a l'ocasió!) i molts "papes" amb els fills petits.


El que ens anunciaven a la pàgina web, és el que vam trobar. Ni més ni menys!
Així que les expectatives es van realitzar però no superar...
Encara que, per ser la primera edició, crec que ha tingut prou força i ha estat una molt bona festa!
A l'escenari es van anar mostrant exhibicions d'algunes branques de les arts marcials.
El primer que vaig veure va ser una classe oberta per a principiants de bokken.
Més tard va seguir l'exhibició de Nanbudo, que (perdoneu la meva desconeixença) em sembla una barreja de judo, karate i ioga...

Després Karate,

Jodo i Iaido


amb una mostra de Tall Real

I Tall de Precisió


Més tard s'explicarien contes i sonaria una selecció de música japonesa, però jo havia de marxar... M'hagués agradat quedar-me als contes! La propera edició serà...

Mentre a l'escenari s'anaven succeint les diferents exhibicions, hom podia visitar els dieferents stands dedicats als bonsai, al manga i l'anime, als jocs (rol, DDR...), també es podia pescar globus!

I degustar els takoyaki, kakigoori, taiyaki, oniguiris, ramen (instantanis...), Lamune, sencha...

Aquesta paradeta, tot i ser, crec, una de les que han tingut més èxit, al meu parer era la més desorganitzada...
Haurien fet més calaix montant-s'ho d'una altra manera... Massa gent remenant l'all per allí i un descontrol total.
Una cua infinita per als tiquets, que els venien en un raconet amagat i de difícil accés. Jo encara tinc l'esgarrinxada a la cara de la palmera que "camuflava" la venedora de tiquets... Després de la cua dels tiquets, espera i guarda els takoyaki fets en miniplanxes sobre dos fogonets... Espera per un taiyaki industrial i escalfat en una sandvitxera que no tirava gaire... Ramen instantani... Això si, t'hi afegien una rodanxeta de naruto!
Feien altres coses, però em vaig agoviar tant de veure'ls que vaig passar.

Ja espero a veure què ens ofereix la Hikari en la propera edició!