24 d’oct. 2008

Frikades³

Frikades al cub!
I no parlo de frikades matemàtiques.
Bé, podria. De moment us deixo un acudit gràfic per a matemàtics (o no tant).


Del que va avui és de personatges de còmic, animació, cinema i, fins i tot, personatges reals; que els de Cubeecraft s'han dedicat a "cubicar".
En aquesta web hi trobareu els retallables d'alguns personatges com en Bender (Futurama), en Batman, l'Indiana Jones, la "rana Gustavo", en Krilin, l'Usagi Yojimbo, les tortugues chincha (dic Ninja...), en Darth Vader, en Peyton Manning (un jugador de futbol americà, que a casa seva el deuen conèixer), etc. Fins i tot la TARDIS, la caseta de policia que el Dr.Who feia servir per viatjar en el temps!
I els que segueixin l'actualitat i volen jugar a fer de polítics (o pensen que aquests són uns ninots, i com a tal...) hi trobaran l'edició limitada dels retallables de l'Obama i en McCain. I dic limitada, perquè passades les eleccions, el retallable del perdedor ja no estarà disponible.

Jo em quedo amb la "rana Gustavo" (és trist... ara no sé com es diu en català)


El Domo!


El Totoro. Encara que vist així no em vénen tantes ganes d'abraçar-lo...


Ah! I el Kirby!
I ara no em digueu que es veu massa pixel·lat... ;P


De moment no els he montat perquè se m'ha espatllat la impressora...
Té pana de pobre... M'he quedat sense tinta!
Però si voleu algun d'aquests ninotets només cal descarregar la plantilla, imprimir-la, retallar i doblegar unint les pestanyes. Diuen que no cal enganxar amb cola.
Mola!

16 d’oct. 2008

Per què llegir segons què...?

AVÍS: Potser seré una mica escatològica. (Només una mica, eh!)
Així que si ets una mica tiquis-miquis, no segueixis llegint

N'hi ha que quan s'asseuen a la tassa llegeixen el diari, el llibre que tenen a mitges, fan sudokus o encreuats, juguen a la DS, etc.
Jo ho he fet tot, però acabo no fent (satisfactòriament) el que m'havia portat a visitar el Sr. Roca.
Així que, si la cosa s'allarga, acabo llegint l'etiqueta del xampú...
De vegades vario i em llegeixo la de l'exfoliant, o del desodorant, o...
Bé, qualsevol cosa que tingui a l'abast sense haver d'aixecar-me...

El descans de la feina (si és que es pot anomenar així, ja que estàs més pendent de l'hora que de desconectar...), és un altre moment en que acostumo a fer les coses abans esmentades. Però, ahir, mentre sopava (bé... pel temps que tinc i per l'hora que era seria un piscolabis nocturn), no tenia ganes de llegir el diari. Més que res perquè ja n'havia llegit gran part mentre el revisava (^^;). El sudoku no m'atreia gaire, i els encreuats que posen al "Metro" son tan xorres que necessites haver près algun psicotròpic per a poder trobar-los un sentit...
Així que vaig arrambar el que tenia a mà.
Com que al menjador no hi ha xampú... Vaig començar a llegir l'etiqueta de la quallada que estava engolint.
És d'una marca "blanca" d'una coneguda cadena d'hipermercats...
A part dels ingredients... Que per la quantitat de coses que diu que porta, el percentatge de llet deu ser molt baix...
(Quan era petita em deien "menja i calla!", però ara m'haurien de dir "menja i no llegeixis, que se't sentarà malament!")
El que em va sobtar van ser els consells de conservació.
Jo tenia entès que l'escala Cèlsius era un estàndar... Que arreu 0ºC eren el mateix.
Però sembla que a Portugal, segons aquesta marca, aquesta escala no és igual que aquí...
Suposo que els iogurts s'haurien de conservar amb les mateixes condicions, oi?
Doncs a Portugal els han de mantenir més freds que a Espanya.


Als iogurts d'aquesta marca hi posa el mateix. No sé si passa en altres productes.

Potser és que al igual que les milles no medeixen el mateix a terra que al mar..., el graus centígrads també seran diferents depenent del país on un es troba...
O potser és que a Portugal són més "xulos" i s'ho mengen tot més fred! XDD

Res... que m'he emparanoiat amb això...
Avui tornaré a fer el sudoku...

14 d’oct. 2008

Però jo... l'edamame, me'l volia menjar!

On hi hagi un bon plat d'edamame i una cerveseta, que es retirin els quicos i els "ganchitos"!

L'edamame no és res més que les beines de soja, collides just abans de que les llavors madurin i es facin dures.
Es consumeix com un aperitiu, acompanyant plats, sopes o transformat en dolços.
Com a aperitiu, les beines es bullen lleugerament en aigua salada i, a continuació, les llavors s'espremen directament de les beines a la boca amb els dits.
Estan boníssimes i, com diria en Shin-Chan, "Això és la glòoooooria!"
El xungo ha de ser quan estàs al mig d'un restaurant i prems la beina de tal forma que surt la llavor disparada cap a una altra taula...

Rodant pel móns de la www he trobat una joguina, de la Bandai, que emula aquest vegetal.
Bé, crec que és un clauer anti-estrés.
Es diu Mugen Edamame (edamame infinit), i simula una beina amb tres llavors que en prémer-la treuen el cap.
Si ens haguéssim de treure l'estrés pelant bajoques de soja quedariem amb els dits escaldats... Així que què millor que una beina amb llavors que no s'acaben?



Fever Fever! L'espot té la seva conya!


Algu dirà que per a descarregar estrés no hi ha res millor que petar el plàstic de boles que es fa servir per a protegir embalatges... Però també s'acaba!!!
Doncs... Bandai també ha creat el plàstic de bolestes infinit!!
El Mugen Puchi Puchi!
(suposo que el puchi es refereix al so de petar les boletes... com les galetetes Pocky, els "Mikado" a Occident, es diuen així pel soroll en partir-se... digo...)



També he trobat aquest vídeo d'un "puchi puchi" humà, en plan de campanya "Free Hugs"


El puchi puchi no...
Pero si trobo una Mugen edamame, m'en pillo una!!! XDDDD

9 d’oct. 2008

Buri buri!

Alguns, quan sentiu "buri buri!" us quedareu tan amples.
Però si us digués "culet culeeeeet!",
de ben segur us vindrà una imatge al cap, oi?
Si, en Shin-Chan fent un "calvo"... (^^;)
Bé... La dansa del cul...

Fa molt de temps algú em va passar una foto d'un nen que és clavat a en Shinnosuke.

Llàstima que aquest nano és coreà... Sinó, mireu el peto que porta...

Avui m'he assabentat, que l'any que ve existirà de debò el Shin-Chan!
Encara que no s'hi assemblarà tant com aquest nen coreà que s'ha fet famós a base d'anar de bústia en bústia de correu electrònic...

Resulta que el proper setembre (data encara per confirmar, encara s'està rodant) s'estrenarà una nova peli de Shin-Chan.
"Una altra?" direu...
Sí! Però el que té d'especial aquesta és que no serà un anime!
Del director Takashi Yamazaki, la pel·lícula es dirà "Ballad: Namonaki Koi no Uta" (Balada: La cançó d'amor sense nom).
Es tracta d'un live-action, basat en la 10a pel·lícula "Crayon Shin-Chan: Arashi wo Yobu. Appare! Sengoku Daikassen" (クレヨンしんちゃん 嵐を呼ぶ アッパレ!戦国大合戦), coneguda aquí com "Shin Chan, el petit samurai", en la que en Shin-Chan viatja al passat, al Període Sengoku (1477-1573), famós per les Guerres Civils que tantes pelis de samurais han inspirat.
Aparentment la trama d'aquesta nova pel·lícula és una paròdia d'una faula japonesa que explica com una princesa s'enamora d'un militar de baix rang i es nega a fer un casament arreglat, enmig de la història apareix un nano d'11 anys anomenat Shinichi i que ve del futur.

Entre el repartiment hi trobem en Takei Akashi ( fent de Shin-Chan),

La Yui Aragaki (la princesa que s'enamora d'en Hiroshi) i en Tsuyoshi Kusanagi (dels SMAP, que farà el paper de Hiroshi Nohara.

Ara tinc un dubte... Serà capaç en Takei d'emular el pervertit d'en Shin-Chan?
Podrà fer la dansa del cul sense arruïnar la seva carrera abans de començar?
Això ho haurem de veure l'any que ve...

Una curiositat... que en Kusanagi és de Kasukabe, Saitama!
Siiiii! Com en Shin-Chan!
Formaria part de l'Exèrcit de Kasukabe?
Bé... De l'Escaldat no... No me l'imagino amb faldilles...
(><)

8 d’oct. 2008

Capbussada "Imperial"

Aquest individu que diu que és espanyol... però que té una pinta de hooligan que no s'aguanta, deuria confondre els fossats que envolten el Palau Imperial del Japó amb un onsen.
Calenteta no deuria estar l'aigua... Però al menys li hauran sortit unes hores d'"hotel" gratis... A la comissaria...



A en Gerardo, que és com es diu aquest intrèpid nedador, no sembla importar-li ni el mal temps ni l'aspecte tèrbol de les aigües del fossat del Palau Imperial de Tòquio.
(em recorden les aigües del llac/xarquimera del parc de la Ciutadella... els de la quedada de DnF, ja sabeu de què parlo...)

Tal com va arribar al món i amb més valor que complexes, en Gerardo va decidir fer una capbussada en aquestes aigües davant la mirada atònita de policies, curiosos i turistes.
El que deuria ser algun conegut seu, des de la vora i megàfon en mà, li anava donant instruccions per a que deixés de fer l'ase.
O millor dit, el cigne. Ja que a part de carpes, hi ha cignes que neden per aquest fossat.
I de pas s'hi caguen... Contribuint a la dubtosa salubritat de l'indret...

Molt bé del terrat no deu estar en Gerardo...
Quins collons! Tenir la gosadia de posar en remull el melic en aquest lloc, podent gaudir d'un dels innombrables banys termals de que disposa de forma natural tot l'arxipèlag japonès...
Si fins i tot els macacos en frueixen!


Espero poder-los veure a Jigokudani!
Que micos els monos!
Vull dir...
Que monos els micos!