31 de des. 2009

Bon Any 10!

Estem a punt de deixar enrere un altre any, el 2009, que de nou ja no en té res...
Esperem que el que estem a punt d'entrar sigui millor que el que abandonem!
Que tot ens surti com desitjaríem, al menys en la mesura del possible!
"Milagritos a Lourdes", eh!?
Però bé... Segons l'horòscop xinès, estem deixant enrere l'any de la vaca o el bou, una bèstia que acostumava a ser usada per a treballar els camps. Així que ha estat un any d'esforços... I tant! Fins i tot podria dir que en alguns moments de psicosi es podria considerar l'any del Nyu...
I entrem a l'any del Tigre! Un any de força! Només comparable a l'any del Drac (el meu horòscop!)
Així que si es torna a encertar, tenim un any ben optimista per davant!


Ja teniu els 12 grans de raïm a punt?
Jo els tinc netets, que els he hagut d'anar a comprar de pressa i corrents, que ens els havíem oblidat!
L'"Aivá! Los Donuts!" l'hem transformat en un "Òndia! El raïm!"
I a la cua del Mercadona erem tres seguits amb només el raïm a les mans...

Ah! Una curiositat, la tradició de menjar els dotze grans de raïm, avui fa 100 anyets!
La de vi que es podria fer amb tots aquests gotims consumits en acabar cadascun d'aquests anys...
I parlant de tradicions, costums i supersticions...
M'acabo d'engolir uns udon de vedella per a acomiadar l'any, com mana la tradició nipona del Toshikoshisoba.
Bé... Realment és amb fideus soba, que diu que aquests fideus són llargs i continus com la vida... Però a la zona de Kansai es fa amb udon, més gruixuts que els soba, perquè la vida sigui gruixuda (forta) i llarga com aquests fideus. I fan un joc de paraules per a raonar aquesta tradició: Udon うどん ~> Undon 運呑 = Atraure la bona sort.
També escolten les 108 campanades que vibren des dels temples per a netejar-se dels 108 desitjos terrenals, i així entrar nets al següent any.
Jo he escoltat 108 i més campanades gràcies al Marujito, l'agaporni tarambana que tenim a casa. Que s'ha enredat a cops de cap amb la campana que té penjada a la gàbia.
Aquest és en Marujito, en un dels pocs moments que està calmat...


Així que una mica a la meva manera, també estic acomiadant l'any a l'estil japonès. XP

Al món hi ha múltiples costums i supersticions per la Nit de Cap d'Any.
Alguns exemples són menjar llenties, portar roba interior vermella o groga, petonejar-se sota una branqueta de besc, trencar la vaixella a la porta (que no pel cap) dels éssers estimats, castells de foc, barrils encesos rodolant pels carrers, donar el tomb a l'illa de cases arrossegant una maleta, cremar ninots simbolitzant l'any vell (em recorda les Falles i Sant Joan), llançar els trastos vells per la finestra, saltar per sobre de set onades, tancar amb un cop de porta...

En reconeixeu cap? En sabeu alguna més?
Segur que si!

Apa! Que l'any que estem a punt d'entrar sigui un Any 10 per a tots!

24 de des. 2009

Pinten bastos!

Avui és un d'aquests dies en que tot cristo escriu l'entrada de rigor.

I jo... No seré menys! XD

Bon Nadal a tothom!




Com podeu veure el meu mini-Tió-espia, fa cara de circumstàncies...
Se les veu venir, les garrotades!
Fa cara de "a mi sempre em toca el rebre! Què us penseu? Que sóc un uke al que li agrada el M? Fotent-me garrotades i només pensant en el meu cul?"
I quina raó que té de pensar així...
Les criatures esperen aquest vespre amb candeletes des de fa... (Deixeu-me recordar quan va començar el bombardeig d'anuncis de joguines per TV...) cosa de dos mesos? (Si fa o no fot...)
I alliberen tota la tensió acumulada durant aquest temps sobre la pobra soca...

Jo també necessito alliberar una mica de tensió, però el Tió no m'ha fet res... I crec que poca cosa em cagarà... Així que m'estalvio l'esforç de vigilar que enmig de la voràgine de garrotades faci mal a algun xiquet.
El que jo necessitaria és un sac de boxa per a poder enganxar-hi alguna foto que em motivi encara més a enredar-me a mastegots. I hauria de ser ben gros, que potser no m'hi cabran totes les fotos!
Hi encolaria les fotos dels "suposats responsables"; que ja sigui per la crisi que no saben per on agafar, com pels problemes climàtics que passen de mirar-se amb l'atenció que es necessita, com pel "tantmefotisme" general que regna al món envers la fam (ja sigui al 3r, com al 1r món, que a tot arreu hi ha desamparats per un cantó i aprofitats per l'altre); que viuen a costa de molts amb uns quants "aguanta-que-cobro" i molts "posa-m'ho-aquí" dignes d'un gegant Indi (que amb la mà al darrera espera per cobrar d'estranquis)

No sé vosaltres... Però jo ja tinc ganes que s'acabin les Festes.
M'estressen a més no poder... Que si àpats descomunals, que si regals, que si haver de suportar la xerrameca (i el perfum) d'aquella tieta que no veus en tot l'any, però que amb una hora amb ella és suficient per a fer trontollar la paciència del més calmat de la familia...
Potser em titllareu d'antisocial... Potser si...
Però es que a mi no m'ha de marcar ningú els dies en que m'he de trobar amb la família, ni quan fer els regals, ni menjar/beure què ni en quina quantitat ni periodicitat... Això hauria de sortir de cadascú i les Festes de Guardar, doncs això, per guardar i a córrer!

I per a que no sigui dit, us desitjo un bon Nadal i un pròsper 2010.
Encara que pinti bastos!

16 de des. 2009

Precipitacions aïllades!


Què és això?
Neus localitzades? O un cotxe caspós? XD

15 de des. 2009

#TLQM La nit dels Cogombres!

Fa dies que no dono senyals de vida per aquí, però d'avui no passa! (^^;)

D'un temps ençà, unes sigles estan prenent força.
A través de blocs, twitter, wave, facebook i altres mitjans, un concepte ha revolucionat la blogosfera!
Es tracta de TLQM (Todo lo que mola)
En català no quedaria tan bé... Tot el que fa patxoca... TEQFP?... WTF! (><) OMG! XD Aquesta frase té els seus orígens amb Pepino (AKA Ale, karawapo, Alejandro... pepinismo.net) i difosa per El Capitán (AKA Urías, Oriol... laarcadiadeurias.net) en una entrevista al primer, que podríeu veure aquí si els de youtube no fossin tan torracollons amb els drets d'autor pels fragments musicals que puguis usar al muntatge del vídeo... La política de Youtube=TLQJ (Todo lo que jode)
Bé... La frase (mode reverberació: ON) "todo lo que molaaaa!" (mode reverberació: OFF) definia en un inici la "mercaderia" que es pot trobar a les tendes de carretera que van visitar l'Ale i Urías a Fukuoka. Des de manga, passant per consoles, marxandatge, a tota mena d'artilugis i andròmines usades.
Però després d'això s'ha anat usant per a definir totes les frikades que "molen", la gran majoria relacionades amb Japó.
Per a crear entrades i ressenyes simultànies de còmics i anime a 4 i 6 mans!
Acabant donant nom a una trobada simultània de bloggers i twitters a Barcelona i Madrid el passat 10 de desembre, la "Cumbre Nexo Japón #TLQM" que es va enfilar per twitter i perfilar per wave.
On hi van assistir, entre d'altres, els ja esmentats Ale i Urías, Marc Bernabé (a qui dec, en part, el meu interès pel japonès), Roger de ComerJaponés.com (el blog del qual acabo de visitar fa una estona i ja tinc l'estomac rugint com un desesperat!), Madam Beus, Getres (dissenyador web sense bloc. En casa de herrero...)
M'hagués agradat molt assistir-hi, però els meus horaris laborals són una merda, diguem-ho clar!, i em va ser impossible.
Però no acaba aquí, després de la trobada-cimera-kdd-fiestuqui-gambiterada vénen més cosetes!
Continuen les ressenyes a múltiples mans (si continua afegint-se gent, semblarà una ressenya de la deessa Kannon ) i la setmana Nexo #TLQM amb el Tokusatsu com a tema principal, amb Godzilla i Ultraman ressenyats ja per ElCapitán, Marc Bernabé (l'arqueòleg del Manga), PublicidadJapón i amb possibles futures col·laboracions de Pepino i ComerJaponés.

I la traca final, o millor dit la mascletá!
Un "peaxo" concert que tindrà lloc el proper 22 de desembre a la Sala BeCool (bicul) de Barcelona.

Pepino en concert!

Això si que no m'ho perdo!
Serà el primer concert chiptune que veig. I té tota la pinta de ser una passada!

On és la sala BeCool

Mostra un mapa més gran
Més info a Pepinismo.net i a la plana de BeCool

1 de des. 2009

Ara ve Nadal...

Ja estem a desembre (y yo con estos pelos!) i encara no m'he fet a la idea que s'acaba l'any d'aquí no res.
M'ha passat ràpid, però ràpid-ràpid enguany...
Deu ser que em faix gran? O mitjana, com diu el meu fillol! XD
No ens n'adonarem i ja tenim les Festes a sobre!
Ajudar al Tió i al Reis d'Orient costa la seva pasta (i temps!). Però veure la cara d'al·lucinats dels més petits en veure com arriba el Tió just a la porta de casa, com aquest "caga" mil i un regals només alimentant-lo amb pells de mandarina i aigua, no té preu! XD
Encara que el mini-tió espia que tinc a casa s'alimenti de Mikados (Pocky a l'occidental) XD, que són més bons i se l'ha d'ensabonar per a que doni bons informes al Tió que està a punt de baixar de la muntanya!

Veient que se'm tira el temps a sobre, he començat a mirar què "encomanar" al Tió i als Reis per al corcó de la casa.
Als Reis, ja ho tinc clar, una càmera digital. Ara tocarà mirar quina! Una que sigui mooooolt fàcil de fer anar, que el petit només té 5 anyets i és una mica tabalot.
Al Tió, com que ha demanat no sé quantes coses dels Clicks he estat mirant què hi ha per la web de Playmobil y què són això dels maletins... Que quan jo jugava amb Clicks, venien en cutre-capses i després s'havia de desar on podies, barrejant-se Clicks amb Legos, ninots de goma, Exin Castillos i els Madelman de ma germà... Encara recordo algun d'aquells ninots amb monyons per peus...

Ains! Beneïda nostàlgia!
I recordant els Lego he entrat a la seva plana web i he trobat, entre d'altres cosetes interessants, un Calendari d'Advent que en comptes de xocolatines, cada dia pots descobrir una nova peça o personatge.

Mola! Que ja és prou mogudet el nano per anar-li donant xocolata així per les bones!
Aquest any ja no serà, però a veure si l'any que ve me'n recordo i en pillo un abans de desembre!
Quan era petita no hi havia d'aquestes coses!
Si rebíem un calendari d'aquests de cartró, amb les xocolatines que no tenien gust de xocolata i si els Reis ens portaven allò que realment havíem demanat, podíem estar contents!
La de joguines que tenen ara els nanos!
Després ve quan la criatura s'entreté més amb la capsa que amb la joguina que ha costat els seus calerons als Reis i el seu restrenyiment al Tió...