25 d’oct. 2009

Més casualitats...?

L'altre dia, a través d'un twit em vaig interessar per un joc de la DS.
Es tracta del "Osu! Tatakae! Ouendan!", que es basa en un grup d'animadors (Ouendan) que acudeixen a ajudar a qualsevol persona que tingui un problema i necessiti d'un suport moral (l'exàmen d'accés a la Todai, impressionar a una novieta jugant a "matar", aprimar-se construint una piràmide, suportar un atac irrefrenable de cagarrines al metro... lol), animant-lo al ritme de la música.
El joc compta amb 18 escenaris (18 cançons), que es repeteixen en 4 nivells de dificultat: fàcil, normal, difícil i molt difícil.
Val a dir que el joc com a tal, no té rès de l'altre món, i més quan ja s'ha jugat al Rhythm Paradise.
També que la versió occidental, Elite Beat Agents, perd totalment l'estètica dels animadors uniformats amb cara de yankee xungo.


per passar a una estètica més a l'estil dels... Blues Broders?
Photobucket

Pàgines oficials de Nintendo© Ouendan, EBA i Rhythm Paradise
Pàgina d'iNiS (firma que desnvolupa el joc)


Però les coincidències de les que parlava no són al joc, tot i que gràcies a aquest me n'he adonat...
Segur que heu pogut escoltar alguna vegada (i moltes) la cançó "La Loba" de l'últim disc de la Shakira.
La que potser (molt segur) no haureu escoltat tantes vegades és "One Night Carnival" dels japonesos Kishidan.
Que, per cert, van abillats amb els gakuran, els uniformes que llueixen els Ouendan!

Aquí us deixo les dues cançons...


MusicPlaylist
Music Playlist at MixPod.com



No puc incrustar el PV de la Shaki, que té l'embed capat. Però aquí teniu l'enllaç per si el voleu veure.
Encara que crec que n'haureu vist alguna imatge, si no és que l'heu vist senceret. Que us conec, nanos!
I aquí teniu el PV de "One Night Carnival"


La de la Shaki no surt al joc.
La dels Kishidan, si.
Potser són cabòries meves, pero tenen un aire...
Carall! Que s'assemblen molt!
Què creieu vosaltres?

Jo només sé que me les he vist i desitjat per a passar la prova del joc on surt aquesta cançó...
Per què no proveu d'imaginar-vos la Shakira en gakuran i amb tupè
(mmmm... sexy no és la paraula XD)
i als "pandilleros" aquests dels Kishidan ballant com a stripers... OMG!
No em direu que no n'hi ha per a desconcentrar-se, conxus!

22 d’oct. 2009

Unes vacances mitològiques

No... No he anat a l'Olimp, ni a Troia, ni he cavalcat a lloms del Centarure... Encara que molaria! XD
A no ser que plegar avellanes compti com a treball herculi i així entrar en la mitologia...
La veritat és que han estat unes vacances prou aprofitades, per ser que només han durat una setmana.
I el que les ha fet mitològiques (o així m'ho sembla) no ha estat l'esforç herculi, sinó les casualitats.
Primer, com ja he deixat entreveure, em va "tocar" anar al tros a acabar de plegar les avellanes abans que la pluja s'emportés les quatre que quedaven cap al tros del veí.
Ara que ja ha plogut, si n'ha quedat cap, els senglars en faran profit. Oink?
Bé, doncs, en un dels pals que suporten una mica de cobert que fem servir de sopluig i per a recollir aigua en una basseta, fa temps hi vam penjar una caseta de fusta per als ocells.
Com que queda força alta ja ni me'n recordava que hi era, i en adonar-me (altre cop) de la seva presència i veure l'estat en què es trobava, vaig decidir de treure-la.
Però... En mirar a l'interior vaig veure que hi havia restes recents de defecacions. Així que la vaig tornar a deixar tal i com estava.

Aquí és on va començar tot, la primera referència a la mitologia grega de les meves mini-vacances.
No sé a vosaltres, però a mi, aquesta caseta em recorda un ciclop. Amb un sol ull (sinó no seria un ciclop...), ensenyant un parell d'ullals enmig d'un somriure una mica sorneguer tot mirant-te des de dalt...
Ja li he posat nom a la caseta. Es dirà Polifem!

Dimecres al matí, a la matinada... De nit encara, eren quarts de cinc... Trolley en mà i sentint les lleganyes encara als ulls, ens dirigim, ma mare i jo, cap a agafar el bus que ens ha de portar a l'aeroport de Reus, per a agafar un vol d'aquests tirats de preu (sempre que no facturis maletes, ni paguis amb targeta que no sigui electron, ni vulguis preferència per pujar abans, ni contractis assegurança, ni...) amb destí a Santiago de Compostel·la.
Solcant el cel, direcció a l'oest, com si d'Apol·lo ens tractéssim, vam arribar al destí amb l'Astre Rei a l'esquena.
Santiago és una ciutat força interessant, però que amb un sol dia la pots recórrer. Sempre que no t'aturis a visitar cada església, convent, monestir... Crec que deu ser la ciutat amb més esglésies per m2, i que es retirin Roma i Ciutat del Baticà!
Això del peregrinatge ja és un bon negoci, ja!
Deuria ser el primer tipus de turisme programat! Els guies no portaven una bandereta, eren els que portaven la petxina! XD
Fins i tot en Mario ha fet el camí! Però el tio va d'hotel "pijo"...

Al balcó de l'Hostal de los Reyes Católicos.


Porxo del Pazo de Raxoi.


Façana principal de la Catedral de Santiago


Interior de la mateixa. No vaig poder veure el butafumeiro.
Tot i que vaig poder fer-lo brandar en un simulador que hi ha a l'exposició permanent "Galicia Dixital" que hi ha al Monestir de San Martiño Pinario, just al costat nord de la catedral.


Una pica al pati interior del Pazo Arcebispal, mentre esperem per visitar el palau.


I una de les visites més interessants a la catedral és la de les cobertes, des d'on es pot apreciar unes privilegiades vistes de la ciutat i de les places que l'envolten.


El que si que deu ser un treball herculi es netejar de líquens els murs de la catedral...


Tuno bueno, tuno muerto!
XD


Però des d'on millor es veu la catedral es des de ben lluny, i un dels millors punts és des del parc de La Alameda.


On també trobarem una peculiar estatua, Las dos Marías o Las dos en punto, d'un parell de iaies engalanades com adolescents al més pur estil decora... WTF!
Es veu que eren dues germanes que sortien a pasejar per aquest parc a les dues en punt, l'hora en que sortien els universitaris a dinar, així d'abillades en plan de "ligoteo"... No us recorden una mica a la Monyos?


Anirieu a sopar aquí?


Aaaaaaaagh! Mireu quin còctel trifàsic vaig trobar en una botiga de camisetes...
KitKat + Kill Bill + Hello Kitty (àlias Gatostiable)... Que la hierba os acompañe... XD

Al segon dia vam sortir ja de Santiago cap a Ourense i la Ribeira Sacra

M'encanta aquest tipus de cúpula.

Puente Viejo. I tant, que n'és vell, si és romà! XD


Passant també per paratges tan espectaculars com les gorges del Sil.


O racons tan tranquils com San Estevo Ribas do Sil,

que després de la seva restauració ha passat a ser un Parador.


I indrets misteriosos com San Pedro de Roca. Una petita església excavada a la roca i que conté tota una sèrie de tombes, totes desordenades i que encara no saben el perquè de la seva disposició.

I com que no només de mitologia clàsica i/o cristiana viu l'home...
Galicia ens duu una de les més riques cultures en creences paganes

En un bosc així, la dita "Meigas? Haberlas haylas" sembla que tingui més sentit! No us sembla?

I arribem al tercer i últim día en terres gallegues.
Camí de ferro i cap A Coruña hi falta gent!


Com podia anar a Galícia i no visitar una ciutat vora l'Atlàntic?

Un més que aconsellable passeig és el que ens porta pel Passeig dels Menhirs a través del Parc Escultòric de la Torre d'Hèrcules.


Amb cales i penyasegats.


Menhirs moderns i la Torre d'Hèrcules al fons.


Hèrcules a la nau dels Argonautes.


La Torre d'Hèrcules és un far construit pels romans al segle IIdC. Però la llegenda més extesa parla d'Hèrcules, d'aquí el nom, i afirma que va existir un gegant anomenat Gerió, rei de Brigantium, que obligava als seus súbdits a donar-li la meitat dels seus béns, incloent els seus fills. Un dia, els súbdits van decidir demanar ajuda a Hèrcules que va reptar a Gerió en un duel que durà ininterrompudament tres dies i tres nits. Hèrcules va derrotar el gegant, el va enterrar i va construir un túmul que va coronar amb una gran torxa. Prop d'aquest sepulcre, va fundar una ciutat amb el nom de Crunna, la primera dona que hi va arribar. Actualment, a l'escut de La Corunya hi apareix la torre sobre la calavera de Gerió.
Una de les tradicions mitològiques que acompanyen a la Torre d'Hèrcules des de sempre postula que el rei Hispan, nebot d'Hèrcules, va fer construir un grandiós mirall al capdamunt de la torre. Gràcies a ell, els vigies podien veure des de molt lluny la presència de naus de possibles enemics, i avisar d'aquesta manera la ciutat. Conscients d'aquest mirall, un poble conquistador va dissenyar una estratègia per assaltar La Corunya. Consistia en disfressar els vaixells amb arbres perquè semblessin illes flotants. Un cop van arribar prop de la torre van destruir el mirall amb fletxes, per desprès entrar a la ciutat. L'origen d'aquesta llegenda possiblement rau en el fet que en llatí a l'atalaia se l'anomena "especula", paraula que es pot confondre si tenim en compte que mirall en gallec se'n diu "espello". En català també es pot dir espill.

La Coruña és la ciutat que m'ha agradat més de les que he visitat a Galicia.
Hi heu estat? Què en penseu?

Però... Aquí no acaba tot!
En aquest viatge em vaig endur el portàtil i a estones perdudes vaig acabar de veure el dorama de Hataraki Man (molt prescindible) i començar a veure un altre dorama que hi tenia descarregat.
Es tracta d' Orthros no Inu (El Gos Ortros).


De la TBS.
Que si teniu l'oportunitat de veure, crec que no us en penedireu. Són només 9 capítols i tracten sobre dos joves, aparentment sense cap connexió, que tenen cadascun un poder sobrenatural.
Un pot guarir qualsevol malaltia o ferida només tocant amb la mà. I l'altre, tot el contrari, només tocant algú el pot fulminar sense deixar rastre sobre el seu cos. La paradoxa és que el que anomenen La Mà de Déu, està empresonat per apunyalar a tres dels seus companys de l'horfanat. I el que anomenen La Mà del Diable, és un compassiu mestre d'escola...
Una mica de suspens, thriller, interessos polítics i econòmics... Tot ben juntet i barrejat!
Quan vaig començar a veure aquest dorama, no en tenia ni idea, però Ortros (també Ortro o Ortos) és un gos mitològic de dos caps, germà de Cèrber.
El primer amo d'Ortro va ser el tità Atlas, que el va entregar més tard al gegant Gerió...
Us sona alguna cosa?
Si! Gerió, el gegant amb el que va lluitar Hèrcules, del qual us he parlat abans!
Mira que n'és de gran el món! I mira que n'hi ha de sèries per veure... I tot just enganxo aquesta coincidència!

Serà questió de mirar alguna sèrie que tracti de la loteria i de calerons fent dring-dring el dia 22 de desembre, oi?
A veure si les casualitats es tornen a repetir...

12 d’oct. 2009

Jo en vull un!

Veueta: -Un què?
Jo: -Un mòbil com aquest...



V:
-Però si no fa gaire que el tens nou, que et vas polir els pocs punts que tenies!
Ja te'l vols tornar a canviar?
J: -No... Dic, si... Ja... Però és que el podria tenir gratisssssss! De gorra! Per la jeta! Sense afluixar res de l'ala!!
V: -I com és això?
J: -Que com és que vull un mòbil com el HTC Magic de Vodafone?
V: -Un mòbil com aquest... Hummmm... Crec que ho entenc. Però em referia a com és que et pot sortir gratis? Que t'has fumat el saldo i tens "porrocientosmil puntos"?
J: -No, veueta, no... Que la gent d'Android fan 1 anyet i per a celebrar-ho en sortegen un!
V: -Androides? Què són? Robots?
J: -Ai, veueta... En quin món vius? Sembla que vinguis d'Arbeca!
(Nota mental: la veueta també sóc jo?)
V: -Ja m'ho diuen, ja... Però de què coi va tot això! Si no m'ho expliques em quedaré igual!
J: -No et sona Android?
V: -Si! És clar... Robots... Oi?
J: -Si... Un androide és un robot amb trets antropomòrfics, si... Però em refereixo a la primera plataforma mòbil completament oberta i gratuïta, .
V: -I?
J: -Doncs, això, que els del bloc and.roid.es regalen un mòbil, amb aquest sistema operatiu, entre tots els que crein un post parlant-ne i els indiquin l'enllaç als comentaris del post on indiquen les bases del concurs

Apa! Alea iacta est!
Bona sort a tots!
I feliç aniversari, Androides!

Tinc el número 77...
Set-Set! Caguera i basca! XP

8 d’oct. 2009

Aigua per a tots, tots per l'aigua

I no... No se m'ha girat el cervell, no dono suport al polèmic trasbassament de l'Ebre cap als camps de golf de cuatre arreplegats.
Aquests, i molts d'altres, haurien de prendre nota del que promou l'esdeveniment del que us parlaré a continuació.

Guy Laliberté, el fundador de Cirque du Soleil i de la Fundació One Drop, és el primer explorador espacial privat del Canadà, en una missió social poètica.

Així és com defineixen al web de One Drop l'esdeveniment que tindrà lloc aquest 9 d'octubre a les 8 del matí, hora de Montréal, Canadà (aquí serà el 10 a les 2 de la matinada, si no vaig errada) i de manera simultània a 14 ciutats del món i que es podrà veure online en un programa de 2 hores.


Moving Stars and Earth for Water és una emissió online d'un happening artístic, duta a terme des de l'Estació Espacial Internacional (ISS) per Laliberté. Volent conscienciar al món sobre el tema de l'aigua, aquest bé tan escàs i tan malversat pel primer món.



Aquest happening, com ja he dit, tindrá lloc a 14 ciutats del món:
Montréal, Johannesburg, Rio de Janeiro, París, Ciutat de Mèxic, Nova York, Sydney, Londres, Marràqueix, Mumbai, Osaka, Santa Monica, Tampa i Moscou.

I comptarà amb les col·laboracions, entre d'altres, d'Al Gore, el Dr. David Suzuki, Shakira, Lila Downs, Matthew McConaughey, Salma Hayek, Jean Lemire, Nikolai Tsiskaridze, Peter Lik, Tatsuya Ishii, Tetsuko Kuroyanagi, Gilberto Gil, Patrick Bruel,
Simon Carpentier, Tiffany Speight, Yann Arthus Bertrand, Vandana Shiva...

A casa, des de molt abans que es "posés de moda" el "ser ecologista", ja feiem un ús raonable de l'aigua.
Ens dutxem. La banyera no recordo haver-la vist mai plena...
La cubeta del vàter l'omplim amb menys aigua. Primer amb una doble boia que feia que s'aturés abans d'omplir i després amb una ampolla amb la mateixa comesa.
Les aixetes amb reductors de cabal.
Tancar l'aixeta quan no es fa servir mentre rentem els plats, raspallant-se les dents, etc.
(Serà perquè a Reus vam patir uns quants anys de restriccions d'aigua?)
Recollim l'aigua de pluja per a regar al tros.

Fa un any ens vam posar un aparell d'osmosi per a l'aigua de boca i el tub que ens van instal·lar per a l'evacuació de l'aigua "residual" (que és mooooolta més que la que resulta de l'osmosi) l'hem direccionat cap a uns dipòsits que aprofitem per a regar, fregar terres, tirar al vàter, etc.

I, de manera indirecta, no llencem olis al forat de l'aigüera.
Aprofitem els papers per les dues cares. Ja sigui per a prendre o deixar notes, fer esboços, els dibuixos del meu nebot...
Els medicaments que no fem servir i/o estan caducats els portem a la farmàcia.
Etc...

I tu?
Què fas respecte a l'aigua?
(a part de beure-te-la, eh?)

6 d’oct. 2009

2es Jornades de Manga i Cultura Japonesa a Reus!

Buff! Feia dies que no passava per aquí, però d'avui no passa!
L'avinentesa és inevitable!
No podia deixar d'anunciar que aquest cap de setmana se celebren les IIes Jornades de Manga i Cultura Japonesa de Reus, organitzades per l'Associació Irasshai


Que enguany creix i passa d'un a dos dies, plens de tallers de dibuix, concursos de karaoke, cosplay, competició de softcombat, jocs de taula i videojocs, Para-Para i projeccions d'anime, cinema i... Hard Gay!

La primera edició de les jornades se'm va passar...
(Estaria enfeinada amb els preparatius del meu viatge al Japó?)
Però espero que a aquesta edició hi pugui anar, encara que sigui només una estoneta a treure el cap! (^^)

Així que si us hi voleu arribar, és aquest 10 i 11 d'octubre, a La Palma de Reus.
Passeu per la plana de les Jornades per a coneixer les activitats i els horaris.
I és gratis! (visitar la plana i l'entrada a les jornades!) XD

Hummm... Per a anar fent boca per al Saló del Manga...