29 de gen. 2009

Allò que el vent s'endugué...

El que el vent s'enduia cada dia pels carrers de Barcelona eren els fulls de milers de diaris gratuïts que la gent llegia (o no) i oblidava (o llençava a qualsevol racó) de camí a la feina.
Això ja és història passada. Al menys per Metro.
La companyia sueca, Metro International, va decidir ahir tancar la seva filial a Espanya, clausurant totes les delegacions i despatxant a tot el personal, d'avui per avui.
Així que l'edició del dia 29 de gener de 2009 va ser l'última, assolint els 1,8 milions de lectors, situant-se com el cinquè diari més llegit a Espanya, segons dades de l'EGM (Estudio General de Medios).
De les 8 edicions que hi havia (Madrid, Barcelona, Sevilla, Saragossa, Alacant, Valencia, Castelló i A Coruña), en quedaran 3, les valencianes, que no pertanyen a Metro International.
Tot i que s'havia parlat de reducció de plantilla, de fusions amb altres rotatius (20minutos), etc., la "solució", per part de la central, ha estat dràstica. I es justifica en la caiguda de vendes d'espais publicitaris, la forta competència i l'actual situació econòmica.
L'empresa ha explicat que ha sofert "pèrdues continuades" que han fet que la situació sigui "insostenible" i que no es justifiqui continuar invertint a Espanya.
Ha estat una galleda d'aigua freda per a molta gent. I més havent estat tant sobtat, en qüestió d'hores...
Ni els propis treballadors de Metro Spain, ni les rotatives, ni els transportistes, ni els repartidors en sabien res. Molts ens n'hem assabentat per la ràdio o la televisió...
Pim-Pam-Fora! "Se acabó lo que se daba"

També ha notat la, fins ara, competència de Metro.
L'edició digital d'ADN.es també ha llepat, té els dies comptats. Concretament el dia 10 de febrer tanca portes havent arribat a un acord amb Planeta.
I les edicions gallegues del Qué també han desaparegut.


Després de les ventades del cap de setmana passat... Espero que aquest "huracà" no m'afecti massa...

Fonts: 233grados, El Periódico, La Vanguardia, ABC...

Edito:
Encara que ara, després de la patacada, hi he caigut de veritat...
Últimament, d'un parell d'anys ençà, el Metro em recordava "El Caso", o qualsevol periòdic de premsa groga anglesa... No és d'estranyar que perdéssin credibilitat comercial... Si jo ja només l'obria per fer el sudoku mentre feia el descans... Ja m'havia cansat de fer anotacions als marges de les barbaritats i incongruències que hi llegia...

23 de gen. 2009

El Shinkansen ja té 50 anys! I l'AVE encara mama...


Shinkansen (新幹線), crec que vol dir Nova Era, és com s'anomena el tren d'alta velocitat japonès.
Els orígens de la xarxa d'alta velocitat japonesa cal trobar-los a la dècada dels cinquanta del segle passat. En aquells moments, alguns trams de la xarxa convencional japonesa, com la línia Tokaido, estaven a punt d'arribar a la saturació. Això va empényer a la companyia de ferrocarrils a construir una nova línia que servís per descongestionar el corredor Tòquio - Osaka.
La construcció d'aquesta línia té algunes particularitats respecte la xarxa existent. En primer lloc s'utilitzà un ample de via normal (1,435mm), en comptes de l'ample de via mètrica, coneguda com via estreta. En segon lloc, la nova xarxa seria d'ús exclusiu de viatgers i comptaria amb un nombre reduït de parades, que farien el paper d'intercanviadors amb la xarxa tradicional (si... Igual que l'estació del Camp de Tarragona... perduda entre avellaners i herms...). Finalment, la nova xarxa hauria de ser resistent a tifons i terratrèmols, i permetre l'evacuació de les grans ciutats en cas d'emergència.
(Això no ho entenc... ja que si hi ha tempesta de neu és el primer que s'atura... No sé quin criteri d'emergències segueix)
L'1 d'octubre de 1964, coincidint amb la celebració dels Jocs Olímpics, es va obrir la ruta Tokyo-Osaka, de 515 km de longitud. En aquells moments la velocitat màxima que oferia era de 210 km/h. (Fa 50 anys d'això!) La durada del trajecte complet era d'entre quatre i cinc hores. Es van oferir dos tipus de trens, els Hikari i els Kodama. Tot i ser tecnològicament idèntics, els primers feien parada només a certes estacions intermèdies (Nagoya o Kyoto), mentre que els Kodama s'aturaven a totes les parades. Aquesta distinció ha perdurat fins a data d'avui.
Afegint-hi els Nozomi, que són directes, i per tant més ràpids (per això no entren al JRpass)
L'èxit de la nova línia, que va transportar 100 milions de passatgers en poc més de dos anys, va animar la construcció d'extensions. La primera d'elles, inaugurada l'any 1972, feia arribar els "trens bala" fins a Okayama. Posteriors extensions fins a Hiroshima i Hakata, van configurar el Sanyo Shinkansen, que permet assolir velocitats de fins 300 km/h.
Tot i l'èxit en termes de passatgers, els altíssims costos de construcció van dur a la JR, la companyia de ferrocarrils, a vorejar la fallida. L'any 1987 fou dividida en sis parts i privatitzada. Des de llavors, els esforços s'han concentrat en incrementar la capacitat de les línies Shinkansen existents en comptes d'obrir noves rutes. Així, per exemple, s'han anat millorant els trens i la senyalització per permetre velocitats més altes.
Un exemple és la sèrie N700, que crida l'atenció, a part de ser els primers models en implementar la xarxa WiFi de 2Mb de la NTT, per l'acceleració de 0 a 270Km/h en 3 segons.
Això si que és un ten bala! Que quan el perds ni el veus!

Vista frontal... Mira que arriba a ser lleig...

Així que al Japó, el "tren bala" està en la seva maduresa, però aquí... L'alta velocitat és un nen de bolquers, encara no ha arrivat ni a l'edat del "pavo". Va néixer el 1992, per l'Expo?, enllaçant Madrid amb Sevilla. Amb la puntualitat brillant per la seva absència, per no perdre el costum...
Han dit als mitjans que Barcelona i Rodalies (RENFE) tornaran a sofrir les obres de l'AVE (si es que ho han deixat de fer mai...) durant un parell d'anys més.
Ja veurem si no s'allarga!
I, un consell, ja que he començat parlant del Japó, feu com els japonesos i tireu tantes fotos de la Sagrada Familia com les vostres targetes de memòria us permetin i així guardar-ne al menys un record gràfic, que si no cau amb les obres del túnel, ho farà amb les vibracions del pas dels trens...
AVE BCN. Traçat Sants Sagrera per la Sgda Familia. Seccio Sagrada Familia ja acavada i tunel AVE; la pantalla de pilones que "protegira" el Temple está  a 75 cm dels fonaments.
Aquí en teniu unes quantes, per si de cas...






fonts:
Viquipèdia
http://www.dailytech.com
La Fura

16 de gen. 2009

Stop Motion pels carrers de Tokyo

En un dels blocs que acostumo a llegir, Nihon mon Amour (és al meu blog roll), he trobat l'enllaç al bloc de l'enekochan, i donant tombs per les seves entrades antigues hi he trobat una petita joia, al meu parer.
A la classe d'EATP de l'insti em vaig quedar amb les ganes de fer un curt en stop motion...
És la pega de tenir un cognom començant amb T, comportant estar sempre de les últimes de la llista... Es va acabar el curs i els del meu grup no vam poder fer el projecte perquè només hi havia una càmera i molta gent amb poques ganes de prendre's seriosament la matèria...
Jo triava sempre arts plàstiques, perquè realment m'agradava (i m'agraden!), però d'altres només ho feien per a treure's una assignatura de damunt, passant l'estona...
El que si que vaig poder fer van ser les fotos de llarga exposició i els dibuixos amb traços de llum. Això va ser a l'escola d'art, en les hores que no em passava a la "piscina" XD
Els que hagin anat a l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona, ja saben de què parlo... "Perdona... La classe de Disseny...?"

I ara em direu, "què carall té a veure això amb Tòquio?"...
Doncs, com he començat dient, he trobat una petita joia.
I crec que hi he pogut reconeixer alguns carrers!
Us la deixo aquí!

I el Making-Off, també!

Si més no, s'ho deurien passar de conya fent les fotos i el muntatge!

Al segon 15, és un intent de 4 de 3 (sense folre ni manilles!)?
I un altre projecte...

Tanoshindekudasaaaaai!

8 de gen. 2009

Una altra cançó que no em trec del cap...


Fa tres dies que em llevo amb una cançó enganxada al cap i que a la que les meves neurones es relaxen torna a atacar fent-me taral·lejar el tros que em sé.
La veritat és que la cançoneta en qüestió no té res d'especial, a no ser que és l'ending de l'última pel·lícula de Ghibli, "Gake no ue no Ponyo" (Ponyo al penya-segat)
La banda sonora de la qual és de (qui si no!?) Joe Hisaishi.

Els rumors deien que aquesta pel·lícula era una mena de resposta (lliçó?) de Hayao Miyazaki al seu fill Gorou. Per la, fins a cert punt, polèmica que van aixecar els comentaris fets pel director novell al seu bloc personal respecte la relació, segons ell, més aviat freda que rebia per part del seu pare, a arrel de l´anterior treball de l'estudi amb el que va debutar com a director, "Gedo Senki".
Pel que sembla, "Gedo Senki" la volia fer el mestre Miyazaki ja des de feia molt de temps, però quan per fi l'Ursula K. Le Guin, l'autora de la sèrie dels Contes de Terramar en que està basada la pel·lícula, va donar el seu VP per a fer-ne l'adaptació d'anime, estava ficat de ple en la producció de "Hauru no ugoku shiro" (El castell ambulant). Per això va prendre el projecte el seu fill.
El que va convèncer a Le Guin de cedir-ne els drets per fer-ne la película, sembla ser el fet de que l'estudi va guanyar un Òscar amb "Sen to Chihiro no Kamikakushi" (El viatge de Chihiro)... (Ja t'està bé! Si tens fums, bufa!)
Jo no he llegit res d'aquesta autora, però la història a "Gedo Senki" em va semblar una mica confusa... Massa coses a dir en poc temps i al final no rebre cap missatge clar...
(I que no se m'enfadi ningú si dic que és l'única pel·lícula de Ghibli en que m'he adormit veient-la...)
Gràficament, hi havia punts en que el detall era absolut i altres en que es veia una mica barroer...
Així que una mica inconnex tot plegat.
Sempre des del meu punt de vista, és clar!

Tornem al tema...
Ja he vist, doncs, l'última de Ghibli!
Com era d'esperar, encara no s'ha editat a Espanya...
Tindrem la possibilitat de veure-la al cinema? O el que serà més segur, en DVD directament...?
Ara només ens queda esperar que la Disney es decideixi a distribuir-la!!
Jo he vist un screener Xilè, lògicament amb l'àudio en japonès i els subtítols en espanyol. (Amb la noia que va i torna del lavabo inclosa ;P)
Com ens té acostumats Miyazaki, Ghibli ens torna a portar una pel·lícula plena de missatges d'amistat, amor i respecte per la natura en aquest treball.
Amb una estètica simple (no espereu l'espectacularitat de Mononoke Hime) que recorda realment les aquarel·les que fa el mestre com a esborranys, encara m'ha donat una sensació més tendra, sense perdre's en els moments més tensos. A mi, personalment, em recorda, deixant a banda el punt més fantàstic característic d'en Miyazaki, a la meva estimada "Mimi wo sumaseba" dirigida pel desaparegut Yoshifumi Kondou.
Ull! Que ara us podria esventrar la pel·li!!
Si no vols córrer el risc, salta't el text lila
La història es desenvolupa en una ciutat vora el mar en la que un nen de 5 anys, en Sousuke, rescata d'una caleta plena d'escombraries un peixet vermell al que li posa el nom de Ponyo.
L'amistat entre en Sousuke i la Ponyo (és una peixeta, doncs! De fet és una mena de princesa filla d'una Dama Marina i d'un bruixot, humà renegat de ser-ho) creix fins el punt de que la Ponyo desitja ser humana.
El fet que la Ponyo sigui lluny del seu hàbitat i faci us de la seva màgia, fa que l'equilibri de la natura es trenqui.
Per això, els seus pares decideixen posar a prova la lleialtat d'en Sousuke envers la Ponyo, per a deixar-la quedar al món dels humans com a tal, renunciant als seus poders per sempre.

Aquesta trama és el pretext amb el que Miyazaki ens parla, per exemple, de la relació entre els humans i la natura, de la necessitat de l'equilibri entre ambdues parts i de l'amistat entre els nens, i entre els adults.

El missatge a en Gorou?
No sé... Com no sigui el fet que el pare és tan estricte (fins i tot violent? Podria llegir-se d'una altra manera que no convé...) amb la seva filla, perquè vol protegir-la del que ell mateix tem?
Res! Que si teniu l'oportunitat, l'heu de veure.

I si voleu, aquí és un lloc on podeu deixar els vostres comentaris i/o opinions.
Per anar fent boca, aquí us deixo el trailer.


Apa!
Tornem-hi!
Ponyo, Ponyo, Ponyo, sakana no ko...

Fonts: Viquipèdia