28 de des. 2008

28 de desembre

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

24 de des. 2008

Bon Nadal!


Bon Nadal!

¡Feliz Navidad!

Merry Christmas!

メリー • クリスマス!

4 de des. 2008

Jo dono el meu suport a Tokyo 2016!

Com podeu veure, a la columna de la dreta hi ha un banner on hi podeu clicar per a donar suport a la Candidatura Olímpica de Tòquio 2016.
Per als que no ho sàpiguen, també s'hi presenta Madrid, després de "perdre" davant Londres per a la candidatura del 2012.

Així que, com alguns comprendran, jo dono el meu suport deu mil vegades abans a Tòquio que a los Madriles.
Qüestió de prioritats, simpatia i preferències.

Així que, qui vulgui, també els pot donar suport amb un clic.
No costa res.
Tampoc crec que valgui per gaire, però mira... així em quedo contenta!!
日本だから、出来る。
(Nihon da kara, dekiru!)
Perquè és el Japó, es pot! (o... Perquè som el Japó, podrem!)
Aquest és l'eslògan que cantaven les banderoles que vaig veure a Tòquio.
Simple, però segur.

3 de des. 2008

Tadaimaaa~!

Bé! Ja podeu veure que tinc accents, apòstrofs i "Ç"!!
Els primers dies, a la feina escrivia els informes i missatges de manera desastrosa...

Ja fa més d'una setmana que vaig arribar a casa, però fins ara no m'he decidit a escriure aquí...
Els dos últims dies a Kyoto, i al Japó, no vaig tenir internet a l'hotel... un virus va esconyar l'andròmina aquella... I no vaig tenir ganes d'anar a l'altre edifici...

Un consell...
Ni se us acudeixi anar a Kyoto en festiu nacional!
Resulta que el diumenge 23 era festiu i llavors, pel que sembla, el passen al dilluns. Això, sumat a que Kyoto es un lloc molt visitat (sobretot a la primavera, pels sakura; i a la tardor, pels momiji), em va fer sentir una mica cohibida...
Semblava que tots els japonesos del Japó estiguessin a Kyoto!
Un trajecte en bus que normalment es faria en vint minuts, aquests dies vaig trigar una hora i mitja en fer-lo!
Ja no parlem de caminar pels carrers cèntrics...
I per visitar les coses... Cues infinites... Primer per comprar l'entrada i després per a entrar!
I el Camí del Filòsof... semblava la Rambla de les Flors!
Si el dia abans, en Junichi no parava de dir "ooi", que vindria a ser alguna cosa com que ple, o quina gentada... No sé que diria si haguéssim quedat l'endemà...
Però bé! Enmig de tot l'enrenou de turistes, jo entre ells, vaig acabar de fer les visites que tenia planejades.

El dia de tornada a la rutina (llegir: casa) em vaig llevar força d'hora per arribar amb temps a l'aeroport Kansai (Osaka), amb un tren Haruka Expres, que et deix a l'aeroport mateix (l'altra vegada vaig haver de fer transbord a l'estació de Shin-Osaka)
De seguida vaig trobar les finestretes de la Finnair, però com que havia arribat amb massa temps, no havien obert encara.
Quan va ser l'hora d'obrir, ens van informar que l'avió que havíem d'agafar encara no havia arribat de Helsinki, perquè hi havia hagut una tempesta de neu en aquella zona i ja havia sortit amb retard.
En recollir els bitllets i facturar la maleta em van demanar disculpes pel retard i em van donar un val de 1000¥ per a dinar en un dels restaurants de l'aeroport.
A escollir entre una llista d'uns 20 establiments.
(Igualet que a Aena...)
Així que al final vaig sortir a les 15h en comptes de les 12h.
La llàstima és que l'avió de tornada no tenia pantalleta individual...
Així que a l'estona d'haver despegat i veient que no posaven cap peli, ja tornava a estar avorrida, i em vaig disposar a llegir un manga que havia comprat mentre m'esperava a l'aeroport.
Al meu costat hi havia una parella de japonesos, que rondarien els 55 anys. I la dona, en veure el que llegia (o ho intentava...) em va començar a parlar, sorpresa de que ho pogués llegir (o intentar...) XD
Vam estar parlant força estona. Del que havia visitat al Japó, del que els agradaria veure, beure i menjar si vinguessin a Espanya, del seu viatge...
10 dies de vacances, i anaven des de Frankfurt a Mont Saint-Michel (Normandia,França) en una ruta en autobús...
Bufff! Quina pallissa de bus!

A mitja hora d'arribar a l'aeroport de Vantaa (Helsinki, Finlandia) van començar a anunciar pels altaveus els horaris i portes d'accés de les connexions amb altres vols (en Finès, Anglès i Japonès) però de Barcelona no en deien res...
Així que ho pregunto a una hostessa i ho va a consultar però em respon que ho hauré de preguntar a l'aeroport mateix...
Tornen els nervis! Segons la meva reserva, si el vol hagués sortit a l'hora des d'Osaka m'hauria hagut d'esperar dues hores i mitja per a l'enllaç cap a Barna, però si ja havia sortit amb tres hores de retard... Tenia el "cagalló al cul"...
Amb les vores de la pista plenes de neu, i un paisatge de pessebre vam aterrar en una pista que em va semblar semi gelada pel soroll que va fer el tren d'aterratge en tocar terra i que va semblar que l'avió derrapava una mica...
Vam anar ben a poc a poc fins a la porta, o al menys m'ho va semblar.
Només va faltar que els de control d'equipatges s'ho prenien amb més calma que mai!
Per fi vaig arribar a la porta 29! Després de patejar-me mig aeroport...
Ja a l'avió, pocs minuts després de pujar-hi, van anunciar que ja havien pujat tots els passatgers amb connexions.
Així que tanquen portes i se'ns acosta una mena de camió cuba amb una plataforma des d'on un tio comença a ruixar les ales amb un líquid que sembla força calent per la quantitat de vapor que en surt. Quan ja ha ruixat totes les ales i alerons ho comença a fer per sobre de la resta de l'aparell... Igual que una croqueta ens va deixar!
El líquid en qüestió, que regalimava per les finestretes, era d'un groc i una viscositat com d'ou batut...
Suposo que deuria ser per a evitar que la poca neu que queia en aquell moment es gelés i impedís el moviment correcte dels elements de l'avió.
Tres horetes més de vol i ja sóc a Barcelona... Una hora més de cotxe i a caseta!
En part en tenia ganes, per un altra, el meu cap ja començava a pensar una possible ruta per a una futura estada al País del Sol Naixent.
I sobretot, amb la nota mental de mirar que no coincideixi amb pics de vacances dels propis japonesos...
Encara que m'agradaria anar-hi a la primavera... pels hanami.