12 d’ag. 2008

やったあああ~!

Photobucket
O sigui "Yattaaaa~!", que vol dir "Visca! Ja ho tinc!"
Després del desengany de no poder visitar el Museu Ghibli la primera vegada (i de moment l'única) que vaig anar al Japó, he aconseguit l'entrada!
El museu té un aforament molt limitat i s'han de comprar les entrades amb fins a tres mesos d'antelació, a través d'una mena de servicaixa que hi ha a les botigues "Lawson".
A Europa es poden comprar a Italia, França i Anglaterra. Però la primera no dóna l'opció de compra per internet, així que l'oferta se'm redueix a dos proveïdors.
L'altra vegada ho vaig intentar amb el francès... Quina colla d'impresentables! (#¬¬)&#†ø…
El primer mail els el vaig enviar massa aviat i em van respondre que no podien reservar les entrades fins tres mesos abans de la data de l'entrada.
Fins aquí, bé! És la metodologia del museu.
Els vaig tornar a escriure quan entrava dins el termini.
Us han respost a vosaltres?? Doncs jo encara espero!
I no és que no hi hagués places!
Perquè ho vaig estar mirant al web del museu i fins dies abans de sortir n'hi havia.
El mínim que podien fer és dir que no podien, carall!
Una altra raó per a que els gavatxos no em caiguin bé...

Enguany ho he fet a través del proveïdor anglès. I tot ha anat de primera!
M'han costat més els ports que l'entrada, però al novembre tanquen gairebé tot el més i no volia córrer el risc de quedar-me una altra vegada amb les ganes d'anar-hi!
Així que, a Mitaka m'esperen el dia 10!
Photobucket

I, si puc, aniré a veure, encara que no entengui gairebé res, l'última peli d'aquest estudi (Gake no ue no Ponyo, "Pon-yo" del Penyassegat).
I mentre estigui de viatge aniré actualitzant, quan pugui conectar-me, i explicant el que vaig veient i vivint.
Les imatges de l'slide són algunes de l'anterior viatge.


UnPhotobucketper Ghibli
L'Estudi Ghibli (スタジオジブリ, Sutajio Jiburi) és un estudi japonès d´animació. Les seves pel·lícules d'anime han estat provocatives, imaginatives, emotives i extensament elogiades per tot el món.

El seu nom deriva del mot que els italians utilitzen per els seus avions de exploració del Sàhara en la Segona Guerra Mundial, el qual deriva de la paraula italiana utilitzada per al vent calent que bufa en aquest desert. Encara que el nom és Italià, la pronunciació quan es refereix a l'Estudi és “jibree” o “ji-bu-ri”, per adaptar-se a la fonètica de la llengua japonesa. La teoria darrera del nom era que ells estaven “bufant” un nou vent en la indústria de l´anime.

Fundada el 1985, està dirigida per l'altament premiat director Hayao Miyazaki (宮崎 駿) juntament amb el seu col·lega i mentor Isao Takahata (director de la famosa i antiga sèrie d'anime “Heidi”).

Els seus orígens daten de 1983, amb la pel·lícula Nausicäa de la Vall del Vent (風の谷のナウシカ Kaze no tani no Naushika, 1984), que va començar com un manga en una publicació de la revista Tokuma Shônen (徳間書店). Tokuma era la companyia “mare” de l´Estudi Ghibli, i va cedir a Disney els drets de vídeo i distribució de varies pel·lícules; entre elles La Princesa Mononoke (もののけ姫 Mononoke Hime, 1997) i El viatge de Chihiro (千と千尋の神隠し Sen to Chihiro no Kamikakushi, 2001). El compositor Joe Hisaishi ha creat la banda sonora per a moltes de les pel·lícules de l'Estudi.


La més famosa i lloada pel·lícula de l´Estudi Ghibli que no fou dirigida per Hayao Miyazaki és “La tomba de les cuques de llum” (火垂の墓 Hotaru no Haka, 1988), dirigida pel seu mentor Isao Takahata, una trista pel·lícula centrada en les vides de dos orfes en la postguerra de la Segona Guerra Mundial de Japó.

5 d’ag. 2008

Sembla que vinguis d'Arbeca!

Encara que aquesta dita prové de mooooolt més tard del que parla el tema...
No me n'he pogut estar!! XDDD
Algun dia potser en parlaré d'aquesta frase... Però no pas avui.

Fa més d'un mes que vaig anar a Arbeca (i després en vaig venir! he he!), precisament el 22 de juny.
Em vaig trobar que feien "portes obertes" (entre cometes, perquè de porta no n'hi ha cap...^^) a l'espai arqueològic dels Vilars.
Ja l'havia visitat altres vegades, amb guia i sense. Però mai havia pogut assistir el dia en que es pot visitar "oficialment".
Aquest dia s'instal·la una grua per a poder observar des d'una bona alçada tot l'assentament.



I durant tot el dia hi ha visites guiades.

Si hom hi posa una mica d'imaginació, es pot sentir un Indiana Jones.
Encara que aquí no hi ha trampes amb boles de roca enormes que et van perseguint per tot el fossat...
Aquí l'única bola que et pot caure a sobre és el Sol...
Que, collons! Com picava... (~.~;) ufff...



La Fortalesa d'Els Vilars d'Arbeca,(750 B.C.-325 B.C.) comarca de les Garrigues, està situada en una zona de plana defugint els turons propers, a 4 km d'Arbeca. Construïda fa 2.800 anys, és única en el món ibèric català. Les seves característiques defensives la feien inexpugnable: una muralla amb dotze torres, una barrera de pedres clavades (chevaux-de-frise) i un fossat de 13 metres d'amplada. Era una expressió de poder davant les comunitats del territori circumdant i, molt possiblement, la residència d'un cabdill o príncep.

Va estar habitada ininterrompudament durant quatre-cents anys. Els seus constructors eren gent que pertanyia al grup cultural dels camps d'urnes, anomenat així pel costum d'incinerar i enterrar en vasos ceràmics les cendres dels seus morts.

Dos-cents anys després, en contacte amb altres cultures mediterrànies, els habitants d'Els Vilars van viure el procés d'iberització, esdevenint el poble anomenat pels escriptors antics com els Ilergets. La fortalesa va ser aixecada a la plana, menyspreant els tossals de més fàcil defensa, sobre el barranc d'Aixaragall, controlant l'aigua i les terres al·luvials.

Amb el pas del temps la fortalesa va sofrir diversos canvis en els seus accessos i urbanisme. Les muralles i el fossat degueren impedir el seu creixement, ja que al segle IV aC els seus habitants abandonaren la fortalesa sense que aparentment hi hagi cap causa traumàtica que ho expliqui.
(extret de viki i del web oficial d'Arbeca)


El 15 d'agost és Festa Major a Arbeca.
I, com acuriositat, el dia 8 al Parc Arqueològic dels Vilars, es celebrarà, a partir de les 9 del vespre i fins a mitja nit, el V Mercat a la Fresca.Amenitzat pel grup de grallers La Revolta.
A les 23:30, La Cremallera Teatre presentarà el seu espectacle exclusiu per als Vilars: Contes a la vora del foc dels Vilars

Una altra activitat a la Festa Major, que no crec que tingui res a veure amb els Vilars, però que és d'allò més divertida, i que per a participar-hi no has de tenir gaires manies..., és l'Arbequí de Ferro. Una mena de gimcana en que algunes de les proves són dignes dels marines: arrossegar-se pel fang, travessar fossats, saltar rodes de tractor... Després d'estar xop i arrebossat de fang, què millor que menjar-se una poma ben sucosa per la set? La pega és que aquesta poma l'haurem d'agafar directament amb la boca d'un ribell plè de pinço... o omplir una "galleta" (no dic farrada, que els d'Arbeca se n'enriuen... i ells diuen galleta! conxus!) de vi que prèviament haurem begut a galet d'un porró. Fins aquí molt bé! Algun traguitxol ens podem empassar, oi? Però la mala llet ve quan el teu grup és dels últims en participar i el vi... es recicla! No vull saber el percentatge de babes que ens hi podem trobar al final de la prova... ;P

Us hi animeu?
Apa, doncs! A Arbeca hi falta gent!
Així podreu dir, que si, que veniu d'Arbeca!