28 de jul. 2008

Per a riure una estona!



Per fi!
Finalment m'he pogut llegir un del llibres de la saga "Mundodisco" d'en Pratchett.
(Gràcies Mukona! Gràcies Omar!)
El primer que em llegeixo és "Brujerías".
I com el títol del post bé diu, és per a riure una estona.
Si no us agrada l'humor anglès, no cal que comenceu a llegir-lo.
Encara que... jo crec que l'humor català s'assembla força a l'anglès: càustic, que s'enfot del mort i de qui el vetlla, començant per un mateix...


Sinopsi:
Tres germanes bruixes s'oposen radicalment als reis del país de Lancre.
Tenen els seus motius per fer-ho, i també un maquiavèl·lic pla per a alçar-se amb la victòria. Naturalment, els habitants de Lancre es veuran involucrats i tot derivarà cap una convulsió caòtica.

En Terry Pratchett es un dels escriptors més populars en l'actualitat i el segón en vendes del Regne Unit després de J.K. Rowling. La seva aclamada sèrie del "Mundodisco", de la qual porta venuts més de trenta dos milions d'exemplars, s'està publicant a quaranta països i cada nova entrega es rebuda amb ànsia per tots els seus admiradors.
El seu secret? Res no escapa a la mirada intel·ligent, desenfadada i irònica d'aquest autor que, en la millor tradició satírica britànica, destrueix l'ordre establert de tots els gèneres.
(sinopsi i pròleg extrets de "Brujerías" editat per Debolsillo)

El moment que m'ha agradat més?
El cacao mental que té la Mort a l'escenari (i no dic res més que sinó seria un spoiler monumental...)
I el meu propi cacao imaginant-me la seva cara de o_O; tot i no tenir capacitat d'expressió facial...

Ara em llegiré "Brujas de viaje", a veure com serà...

25 de jul. 2008

Si! si! Provant...

A veure què us sembla el reproductor que he posat al peu de la pàgina.
El que tenia fins ara (MyFlashFetish) m'agradava perquè em donava molt de joc en quant a aspecte i perquè la cerca la fa en diferents servidors (fins i tot a youtube!).
Això vol dir que trobava moltes cançons! No totes les que buscava però força a prop.
Però tenia un problema... es saturava molt fàcilment i molts cops només es podien escoltar una o dues de les cançons de la llista...
El que he posat ara (Radio.Blog), és una mica més limitat a l'hora de triar-ne l'aspecte, per no dir absolutament limitat...
I a l'hora de buscar cançons per a fer la llista de reproducció també.
Doncs no busca a tota la xarxa, sinó que es basa, crec, en els propis servidors dels usuaris i en un format concret. Així que per a afegir alguna cançó que no estigui als seus arxius s'ha de pujar a un sevidor i amb un programa concret...
Així que, de moment, amb el que trobi m'espavilaré!
Coses bones?
És més manejable, pots triar escoltar la llista per ordre o aleatòriament, a part de poder triar la que vulguis, que torni a començar quan ja s'hagi escoltat (encara que aquesta opció, a part d'un que jo em sé, no caldrà... Dubto molt que hi hagi algú que s'estigui amb el bloc obert més que el necessari per llegir les meves cabòries), es veu la caràtula de l'àlbum al que pertany (sempre que estigui a l'arxiu i faltaria que fos correcte... Doncs buscant una cançó d'Skunk Anansie m'ha sortit amb una caràtula de Pavaroti...)o_O
També pots triar entre que les cançons es fonguin o no.
No sé si ho he dit bé això... Vull dir escoltar la cançó completa i que passi a la següent des de l'inici; o bé que mentre una acaba baixant el volum, la següent vagi augmentant-lo.

Bé... no sé si em deixo res.
Ja veuré com queda, si afegeixo cançons o les canvio totes...
El temps dirà.

Edito
Finalment l'he tornat a posar al lateral, ja que he trobat com modificar-ne el format... També l'aspecte, encara que no dóna tantes opcions com l'anterior.
I n'he tret l'opció de veure'n la caràtula... Queda raro veure un quadre sense res quan el que sona no té cap imatge associada
Aniré fent més proves....

11 de jul. 2008

Els camins de la Wii són inescrutables...

Temps enrere, en un dels molts mails que solem rebre amb vídeos, powerpoints xorres i pseudofilosòfics, jocs, avisos, cadenes de la "sort", i un llarg etcètera; em va arribar un vídeo que em va agradar. Si més no, em va cridar l'atenció. (Gràcies, Mima!)
Els que em coneixen saben la meva "passió" per tot allò que soni a japonès, i de tant en tant em passen coses com aquesta.
Es tracta de l'espot de la Wii (suposo que per als Estats Units).



M'agrada el joc de paraules entre "Wii" i We.
Tot i que tenen una deixa, a aquest parell de nipons se'ls entén quan parlen en anglès!
Cosa força estranya! Si ja es xungo intentar entendre un americà, que sembla que porti un mitjó (o un xiclet per a fer-ho més autòcton) a la boca, pitjor es intentar entendre un japonès parlant en anglès... a part del mitjó hi deu portar la geta (sandàlia de fusta) i tot... (lol)
També em va cridar l'atenció la música.
El que sona no són banjos, són shamisen
Tot i que aquest és un instrument tradicional, hi ha un parell de germans que el toquen com si d'una guitarra elèctrica es tractés...
Són els Yoshida Brothers (吉田兄弟Yoshida Kyoudai)



Buscant més coses d'aquest parell, vaig trobar referències a un altre grup que es diu Mokey Majic amb els que havien col·laborat en un disc amb la canço Change.



Com que està en anglès i en veure que el vocalista molt oriental no és que diguem... de primer moment vaig pensar que eren americans i que en fer aquesta col·laboració havien afegit alguna paraula en japonès a la lletra de la cançó i havien ambientat el videoclip al país del sol naixent.



Però... Oh! Sorpresa! Buscant més cosetes, em trobo que canten cançons completament en japonès...
Que són dos germans canadencs que viuen al Japó.



Però... Ara me'n faig creus... Seré ximpleta!?
En comptes de pensar les múltiples raons i possibilitats del perquè uns occidentals cantin en japonès, va i penso... "Que raro es veu un occidental parlant en japonès..."
Quèeeee? I jo he pensat això?
I després m'extranyava de que quan vaig anar al Japó i preguntava alguna cosa en japonès em responguessin en anglès!?... Si jo mateixa he fet el mateix...

Bé... després de donar-hi tombs...
Vull una Wii!
Els camins de la Wii són inescrutables...